25 de maig de 2012

Presentació del llibre La lectura al centre, de Gemma Lluch

Foto cedida per Anna Gascón (@amoraescena)
En aquest post reproduïsc el text de la presentació que amablement em va convidar a fer Gemma Lluch del seu llibre La lectura al centre, publicat per l'editorial Bromera, la vesprada del 24 de maig a la Llibreria Abacus de València. Vaig tenir també el privilegi de compartir-la amb la companya de xarxa Laura Santacruz

Gràcies, Gemma per convidar-me a dir unes paraules en la presentació del teu darrer llibre LA LECTURA AL CENTRE. També vull agrair-te les citacions que hi fas d'algunes modestes activitats meues de lectura i escriptura en secundària publicades als wikis.

Començaré aquesta breu intervenció amb algunes constatacions presentades en treballs recents, especialment en els estudis de Mireia Manresa, experta en els hàbits lectors dels infants i adolescents, la qual divulgava mesos arrere les dades següents en una conferència.

La institució escolar no ha tingut definida com a finalitat la construcció d'hàbits lèctors en els estudiants fins a l'actualitat. Es donava per descomptada la motivació intrínseca i l'hàbit lector amb què havia d'arribar l'alumne al cole o l'institut. L'escola pensava a ensenyar el patrimoni cultural i literari dels textos canònics per mitjà de l'anàlisi i del comentari de text i no atenia a les limitacions que els lectors febles o no-consumidors de literatura pogueren presentar. Més tard, amb l'allargament de l'escolarització als 16 anys, s'agreujà el problema. De quin problema parlem?

Que des de 1r fins a 3r ESO trobem el període en què es perden el major nombre de lectors que lligen per plaer, per voluntat pròpia, fins quedar-se reduït al 50% del total. I tanmateix, a l'ensenyament mitjà no hem creat encara a la majoria de centres de secundària les accions necessàries per a frenar aquesta pèrdua de lectors. Heus ací el repte de l'ensenyament actual: consolidar lectors a primària i evitar-ne la pèrdua a secundària.

Per què se n'ha de fer càrrec l'escola?

Perquè té una funció social i formativa de primer ordre. Social, per a compensar les desigualtats amb què arriben els alumnes per diferents causes. I formativa, per a estendre socialment la massa crítica a fi que els estudiants siguen capaços d'interpretar la realitat de manera més rica i complexa.

Com ho pot aconseguir l'escola?

1r. Facilitant l'accés a la diversitat de textos, entre els quals, els literaris, els funcionals, els multimèdia i els digitals o electrònics.
2n. Augmentant les possibilitats de llegir de manera continuada i lliure.

Amb aquestes dues grans línies d'actuació la freqüència lectora dels joves s'incrementaria i es produiria un trasllat de l'hàbit de llegir cap afora de les aules. L'hàbit de llegir i la formació literària es retroalimentarien contínuament mentre es va treballant a classe. Una cosa portaria a l'altra.

En les proves PISA s'ha demostrat que els alumnes de més bona comprensió lectora són aquells que lligen textos llargs i de ficció de manera continuada. Hi ha estudis recents que palesen aquestes dues afirmacions:

1a. Els programes escolars de foment de la lectura provoquen una millora de les habilitats lectores: alt nivell de comprensió textual, fluïdesa i domini del vocabulari.
2a. Llegir molt i de manera continuada millora les capacitats valoratives dels joves perquè s'adquireixen REFERENTS útils per comparar textos literaris i funcionals.

Com formar en la lectura?

Ací és on entra en joc el llibre que presentem aquesta vesprada LA LECTURA AL CENTRE. Ho explica Gemma al començament: “Mitjançant pràctiques destinades a la promoció de la lectura articulades per mitjà del PLA DE FOMENT LECTOR al centre educatiu.”

Per què un pla de foment lector?

Seguint de prop les paraules de Gemma, perquè dissenya projectes que tenen en consideració un marc teòric, un altre marc que analitza i s'adapta a la situació escolar i un tercer que opera pensant en les pràctiques de lectura a llarg termini i en quins contextos desplegar-les.
El llibre aporta de manera molt clara i ordenada les estratègies específiques per a dissenyar un pla de lectura al centre, descriu la manera d'acompanyar-lo amb la figura del mediador i com avaluar-lo. La finalitat última serà la d'unir la lectura i l'escriptura més enllà de les tasques escolars a fi de consolidar bona cosa de lectors que arriben a llegir amb freqüència, varietat i quantitat de textos.

Vull destacar tres aspectes que m'agraden molt del llibre:

1r. Em semblen utilíssimes les fitxes per a posar en marxa el PLC i per avaluar-lo. El fet que el pla incorpore clarament tots els actors de l'escola: professors, família i estudiants. Normalment no actuem d'aquesta manera als centres educatius.

2n. M'agrada molt l'ajuda dels criteris per a seleccionar llibres informatius i de creació. Ens obliga a prendre consciència dels títols que triem per als nostres alumnes tot fent-nos les preguntes: per a què llegiran determinat títol, amb qui el llegiran, on el llegiran i què faran després de la lectura. Aquests criteris ens orienten sobre totes les variables a considerar: des de l'edat del lector fins als temes i els valors de les lectures.

3r. Em sembla un complement necessari i enriquidor el tercer apartat del llibre: els 36 exemples de bones pràctiques de lectura i escriptura on es dóna compte d'experiències reals desenvoluades en els centres educatius per tal que els joves lectors adquirisquen motivacions “intrínseques” per a llegir. En essència són activitats que inclouen el treball cooperatiu, dissenyades per a parlar dels llibres, per a donar la veu als estudiants, per a investigar, crear i recrear, escriure i reescriure, per a l'alfabetització mediàtica i, no me n'oblide, també per a la formació d'un perfil públic en internet amb la “guia d'ús” de les xarxes socials i dels entorns educatius de la web. A més, amb algunes pràctiques es fan activitats d'aprenentatge dels gèneres discursius i de la funció social dels textos, necessàries per a l'adquisició de competències vinculades amb la llengua i la literatura, entre d'altres.

Pel que fa a l'ús de les TIC, el treball que realitzem molts professors a través de les noves tecnologies és efectiu per a desplegar les diverses competències que perseguim en un curs concret (lingüística i literària, digital, aprendre a aprendre, autonomia personal, etc.) tot guiant els alumnes en les lectures i fent-los produir textos escrits, orals i multimodals que acompanyen les seues interpretacions i la seua creativitat. Però aquestes pràctiques -i faig una autocrítica- millor haurien d'estar inserides en plans d'actuació que afecten als departaments didàctics i a tota la comunitat educativa per tal de millorar amb més efectivitat els hàbits lectors dels joves i, de retruc, disminuir l'índex de fracàs escolar, tots dos fortament relacionats.

La tasca que s'ha de fer en un Pla de Lectura és complexa perquè necessita de constància, d'implicació de bona part del professorat i fins i tot de les famílies; necessita retroalimentar-se i ser avaluat pel mateix centre. Des del realisme de les dades que obtinguérem per a iniciar-lo i la participació, ni que fóra modesta, dels actors implicats, un pla lector de centre es veuria compensat amb una recuperació d'alumnes lectors, un creixent augment de la seua constància i la creació d'un ambient lector, d'una comunitat lectora, que podria propagar-se per contagi. Al poc de temps la motivació de llegir en els considerats lectors febles seria voluntària. I cada vegada més estudiants farien progressos en la valoració de les obres de manera que l'educació literària tindria una part del camí recorregut.

Vull acabar citant l'eslògan i leit-motiv del darrer congrés LEER.ES celebrat a Madrid la passada tardor: “Necessitem una escola que proporcione motius per a llegir i escriure.”

Amb sinceritat, el llibre de Gemma Lluch, La lectura al centre, em sembla una  ferramenta imprescindible per a encetar o continuar la tasca de formar els alumnes en els hàbits de lectura i per a crear lectors competents en el nostre sistema educatiu.

Moltes gràcies.
Imatge capturada del web de Gemma Lluch: http://www.gemmalluch.com/