 |
| Imatge d'Edicions Bromera |
Aquests dies he llegit una de les novetats editorials que em va enviar
Bromera com ho fa cada Nadal: la peça teatral
Monopatins (Skaters), de
Manuel Molins. L’he llegida amb molta atenció i goig car aborda d’una manera “depurada” alguns aspectes de la realitat a l’ensenyament secundari mitjançant dos únics personatges: una jove professora amb funció de tutora i un adolescent. Al meu parer, la caracterització de Sara, la professora, per molt inexperta que ella es mostra encara, no apareix tan perfilada com la de l’alumne, més rica en matisos. O potser se li carrega a ella la desorientació amb què es titlla a bona part del professorat actual. És cert que en el transcurs dels dies Sara s’endinsa en el coneixement dels diversos mons de David, l’alumne tutorat, i es qüestiona d’alguna manera l’ofici per a decidir la seua continuïtat finalment.
A les nou escenes, que podrien abraçar uns quants mesos del curs, es despleguen els conflictes acadèmics i personals de l’un i l’altra. L’acció parteix d’una amenaça exercida per David sobre un company amb la consegüent visita que l’obliguen a fer al despatx de la seua tutora. A partir d’ací, les successives converses -i monòlegs- en què ambdós van obrint-se i trobant-se com a persones ens fan descendir a les causes que provoquen la violència contra els dèbils, la falta d’empatia, la baixa autoestima dels estudiants i el negativisme envers els professors.
 |
| Portada del llibre |
La complexitat del món educatiu, familiar i sentimental –com assenyala Francesc Foguet en la magnífica introducció del llibre- es troben en estat permanent de liquació, de pèrdua de solideses i vincles socials, de degradació afectiva, de liquidació de referents, de valors i de somnis, i de tots els contres que sapiguem afegir-hi. Afortunadament hi ha persones –entre elles, bona part del professorat- que creuen en el sentit crític i humanístic de l’educació i de la vida, i pensen que tothom necessita (de) tothom i que escoltar val tant com parlar. Molts professors són sensibles també a aprendre dels alumnes.
La dificultat de la tasca educativa ha augmentat, i tant!, com ha crescut la complexitat social en tots els camps. La nova adaptació al medi requereix la vella recepta que Sara aplica intuïtivament a fi de no caure en la desmotivació: escoltar l’altre per entendre millor. És aquest, en la meua interpretació, un dels missatges que llança Manuel Molins en
Monopatins, un text teatral destacable que recomane com a lectura que contribueix a humanitzar la nostra faena de professors i que resta allunyada de les notícies sensacionalistes dels darrers anys.
Comentaris