29 de desembre de 2006

Monopatins (Skaters), de Manuel Molins, teatre pur sobre l'ensenyament

Imatge d'Edicions Bromera
Aquests dies he llegit una de les novetats editorials que em va enviar Bromera com ho fa cada Nadal: la peça teatral Monopatins (Skaters), de Manuel Molins. L’he llegida amb molta atenció i goig car aborda d’una manera “depurada” alguns aspectes de la realitat a l’ensenyament secundari mitjançant dos únics personatges: una jove professora amb funció de tutora i un adolescent. Al meu parer, la caracterització de Sara, la professora, per molt inexperta que ella es mostra encara, no apareix tan perfilada com la de l’alumne, més rica en matisos. O potser se li carrega a ella la desorientació amb què es titlla a bona part del professorat actual. És cert que en el transcurs dels dies Sara s’endinsa en el coneixement dels diversos mons de David, l’alumne tutorat, i es qüestiona d’alguna manera l’ofici per a decidir la seua continuïtat finalment.

A les nou escenes, que podrien abraçar uns quants mesos del curs, es despleguen els conflictes acadèmics i personals de l’un i l’altra. L’acció parteix d’una amenaça exercida per David sobre un company amb la consegüent visita que l’obliguen a fer al despatx de la seua tutora. A partir d’ací, les successives converses -i monòlegs- en què ambdós van obrint-se i trobant-se com a persones ens fan descendir a les causes que provoquen la violència contra els dèbils, la falta d’empatia, la baixa autoestima dels estudiants i el negativisme envers els professors.

Portada del llibre
La complexitat del món educatiu, familiar i sentimental –com assenyala Francesc Foguet en la magnífica introducció del llibre- es troben en estat permanent de liquació, de pèrdua de solideses i vincles socials, de degradació afectiva, de liquidació de referents, de valors i de somnis, i de tots els contres que sapiguem afegir-hi. Afortunadament hi ha persones –entre elles, bona part del professorat- que creuen en el sentit crític i humanístic de l’educació i de la vida, i pensen que tothom necessita (de) tothom i que escoltar val tant com parlar. Molts professors són sensibles també a aprendre dels alumnes.

La dificultat de la tasca educativa ha augmentat, i tant!, com ha crescut la complexitat social en tots els camps. La nova adaptació al medi requereix la vella recepta que Sara aplica intuïtivament a fi de no caure en la desmotivació: escoltar l’altre per entendre millor. És aquest, en la meua interpretació, un dels missatges que llança Manuel Molins en Monopatins, un text teatral destacable que recomane com a lectura que contribueix a humanitzar la nostra faena de professors i que resta allunyada de les notícies sensacionalistes dels darrers anys.


2 comentaris:

Carolina ha dit...

Bon any, Toni. Tinc l'ordinador esptllat i fins la setmana vinent no tornarà a estar a punt. Veig que has fet publicacions molt "sucoses", i molt arpofitables. A veure si torno a emprendre la marxa. Fins aviat.

Toni de la Torre ha dit...

Salutacions, Carolina, algunes entrades són refregits per tal de presentar els blocs a uns col·legues que volen començar a fer-ne. La lectura m'ocupa ara més. Estic acabant el darrer número de Cuadernos de Pedagogía que presenta el monogràfic sobre les TIC, molt interessant. Fins a ben aviat, doncs.