La Paraula Vola

10 de maig de 2013

Odissea: un viatge amb la lectura contat pels alumnes

Pòster-còmic de Marta (2n ESO) sobre l'Odissea

Teníem arraconats des de març els còmics i les auques que els alumnes de 2n ESO van dibuixar sobre la lectura de l'Odissea (Edicions Bromera) per tal de fer-ne una exposició als corredors de l'institut el 23 d'abril. Aquest dia el vam dedicar a penjar els cartells, llegir-los i enregistrar el vídeo que veureu, si us ve de gust, a continuació. S'hi descriuen les etapes que vam seguir des de l'assignació de l'Odissea com a lectura de vacances de Nadal. A més, tres alumnes s'entrevisten per a explicar-nos com van treballar-la i què hi van aprendre.

Em va sorprendre gratament que el llibre agradés als alumnes de manera unànim, amb alguns punts de crítica, més cap a l'adaptació literària que cap a l'obra mateixa. Vaig prendre nota que caldria buscar una nova versió, menys esquemàtica i més rica lingüísticament, per a estudiants de 13-14 anys que ja reclamen històries relatades amb certa profunditat.

A classe férem lectura comprensiva en veu alta, corregint pronúncia i entonació de forma puntual i sense interrompre, per a parar-nos a resumir els capítols i aprofundir en els personatges de la mitologia grega, que tant els van fascinar, com també xarràrem sobre les actituds humanes durant la llarga travessia d'Ulisses. Tenim la fortuna que la tornada a Ítaca conté en la xarxa moltes referències iconogràfiques amb ajuda de les quals poden construir un bon treball creatiu els lectors nouvinguts. Per això enguany la proposta de classe ha estat la de contar en auca (història contada en vinyetes i amb versos) o en còmic tots els capítols de l'Odissea per tal de difondre les aventures d'Ulisses mitjançant una exposició col·lectiva. El dibuix artístic amb què il·lustrarien el relat va ser un al·licient per a molts dels lectors, i l'auca va ser el mitjà d'expressió preferit (2/3) per sobre del còmic, tot i que es produïren pòsters d'un gènere híbrid.

A gran trets, recupere ací la seqüència que es troba descrita al vídeo: resum dels capítols de l'Odissea. Lectura oral a classe durant algunes sessions. Diferenciació i caracterització de l'auca i del còmic amb exemples. Aprofundiment en el llenguatge textual i visual del còmic amb activitats d'anàlisi, classificació i creació. Textualització per mitjà d'una plantilla (storyboard) d'un capítol -distint per a cada alumne o parella- en vuit o nou vinyetes en format d'auca (dibuix i narració en vers) o de còmic (narració i diàleg en cartutxos i bafarades). Revisió i correcció de l'storyboard. Confecció dels cartells (DIN A3 o cartolines): títol, vinyetes, text i dibuixos a mà. Finalment, avaluació dels cartells, feta pels alumnes de l'optativa instrumental (taller de llengua de 2n) i basada en cinc objectius amb quatre graus de consecució.

Aquest 23 d'abril, al nostre institut la diada del llibre fou també la diada dels viatges i les terres descrits en les lectures escolars. 1r i 3r ESO hi van participar amb altres exposicions al voltant de les rondalles d'Enric Valor i el Tirant lo Blanc respectivament. Pòsters, figures en baix relleu i maniquís amb indumentària dels personatges... foren algunes de les activitats per a traure de l'aula els nostres clàssics i per a modelar-los amb les pròpies mans.

6 de maig de 2013

La baldufa d'Espiral continua girant

La meua baldufa: (calfuster.net)

En una entrada al blog, no gaire llunyana, comentava que tenia un deute amb els encontres d'Aulablog, als quals he assistit en cinc ocasions des de 2007, per tal com havia ampliat en bona mesura els coneixements sobre la tecnologia aplicada als processos d'ensenyament i aprenentatge en la meua assignatura de llengua. Escoltar les experiències d'innovació dels companys i aprendre a manejar "catxarros" als tallers van convertir els primers dies de juliol en la meua nova Escola d'Estiu. Però també he d'afegir ara que una altra pota important de la meua formació en xarxa han estat els blogs que, any rere any, es presentaven als premis Espiral. Jo complia un curs com a blogfessor quan es crearen. Durant sis convocatòries els he seguit de prop i n'he fet algun post per a presentar-ne la invitació. Al 2009 comentava:

Aquest premi ha esdevingut en la seua tercera convocatòria un mostrador dels millors aprofitaments didàctics que el blog forneix a l'ensenyament. L'Associació Espiral, Educació i Tecnologia, promotora del premi, vol reconéixer el treball del professorat en la xarxa que n'ha sabut demostrar la utilitat pedagògica. Així mateix, pretén servir de motivació d'un corrent educatiu dins de la blogosfera que ajude a la generalització de l'ús de les TIC a l'aula.

Un any més tard m'alegrava que el company de xarxa, Jordi, rebera un 3r premi pel seu fantàstic blog sobre cine escolar i altres narratives. Allí valorava les bones pràctiques que ens serveixen d'exemple i que teníem l'ocasió de conéixer mitjançant aquest premi. Perquè la manera com s'escriu un blog, com es presenten les activitats i les aplicacions que es poden utilitzar, si s'acompanyen de resultats publicats als blogs d'aula o de professor, per exemple, és la font que convida nous companys a introduir la metodologia de la cooperació i les TIC en les aules, encara poc generalitzada al meu parer. Així és que de tants de blogs sortits d'aquests premis he anat pouant activitats i metodologia innovadora per a les meues classes.

Enguany, potser per a encoratjar-me a continuar publicant en un blog d'aquestes característiques -en duc d'altres per a cada nivell d'ensenyança-, vaig decidir presentar-lo a la setena convocatòria dels Premis Espiral en la secció de blogs de reflexió educativa. Tal vegada és una mica presumptuós concloure que hi faig reflexió, però sí que ho intente en moltes entrades. I en faig perquè les consecucions i les insatisfaccions em motiven a parlar de llengua, educació literària i TIC. I vull perserverar-hi.

Tanmateix, no comptava amb el fet de ser finalista davant el nombre de blogs tan ben fets, escrits, dissenyats i al dia en recursos i reflexions, en activitats i treball professional. Estic astorat però molt content també d'haver arribat ací, amb un blog modest, al costat de companys com, per exemple, els que apareixen amunt i avall de la llista de finalistes. Vull felicitar-los per la seua tasca tan aprofitable i generosa en compartir tantes bones idees i troballes a través de la xarxa. De retruc us desitge sort per aconseguir la baldufa.

Com un agraïment certament simbòlic als organitzadors, acabe de crear una nova pàgina (Blogs del Premi Espiral 2007-12) on es divulgaran els blogs guanyadors de totes les convocatòries d'aquest guardó. Trobe que tenen una influència molt positiva en el món educatiu perquè, com m'ha succeït a mi, ens han espentat a mil·lers de professionals inquiets a renovar les pràctiques educatives per mitjà de l'ús de les bitàcoles i la resta de plataformes i recursos TIC. Per això, moltes gràcies.

4 de maig de 2013

"Paraula viva" amb Estellés: lectura col·lectiva de poemes

Estellés és una mica el nostre Joan Maragall (passez-moi le mot). Els relacione per l'ús que fan tots dos de la poesia amb versos espontanis, col·loquials i vitals, emanats de l'experiència personal i col·lectiva. L'autor barceloní encunyà el terme "paraula viva" per dotar-lo d'un significat que, en opinió de Montoliu, esdevé una "superexpressió" que engloba la paraula (cristal·lització), la poesia (bellesa i emoció) i el poble (veritats humanes). El poeta de Burjassot, conscient de l'abast de la seua lírica, incorpora l'expressió en aquests versos a les darreries dels anys 50 ("Assumiràs la veu d'un poble...", publicat al Llibre de Meravelles, 1971):

No t'han parit per a dormir: / et pariren per a vetlar / en la llarga nit del teu poble. / Tu seràs la paraula viva, / la paraula viva i amarga. / Ja no existiran les paraules, / sinó l'home assumint la pena / del seu poble, i és un silenci.

Al conegut poema de caràcter cívic, Estellés esmenta el seu compromís amb el poble sota una estructura monologada on el jo líric es desdobla en el tu que (es) crida a la paraula per assumir els silencis, les renúncies. Hi trobem una senzilla, però potent metàfora de la funció de la poesia. Estellés, com Maragall i nosaltres mateixos, creiem en la capacitat de la poesia per a influir sobre la conducta humana. I... arribats al temps present comprovem que el terme "paraula viva" s'actualitza i guanya un nou significat: la difusió de la lectura col·lectiva en veu alta de poesia (i també de prosa).

Isidre Crespo, Joanvi Cubedo i Francesc Fenollosa van encetar l'any passat l'aventura valenciana de reunir grups de lectors orals en diferents actes per a retre homenatge a Joan Fuster (amb Nosaltres els valencians) i enguany, Estellés (obra poètica), també sota el nom de Paraula Viva. Una de les finalitats és la gravació de les veus per a crear un patrimoni oral d'obres clau, activitat molt en voga des de la creació de la cultura digitalitzada i molt útil per al grup social que no hi té accés visual. Doncs, en aquest projecte hem tingut la sort de rebre'ls al nostre institut fa uns dies: l'Isidre, com a antologador dels poemes, i el Joanvi com a animador de l'acte. Els donem les gràcies des d'ací per la generosa aportació al centre.

Imatge d'Estellés, del blog de F. Viadel:
francescviadel.wordpress.com/2011/09/11/790/

Durant quatre sessions, els grups de 4t ESO, 1r i 2n de Batxillerat han dedicat una hora escassa a llegir poemes del genial Estellés que només van conéixer i preparar un dia abans amb la lectura a classe, la comprensió i la possible declamació del poema triat. L'autor sí que és conegut pels de 4t i, sobretot, pels de 2n de Bat ja que és un dels escriptors per qui es pregunta a les proves selectives, però no havien experimentat de la mateixa manera la dimensió social de la lectura col·lectiva, davant un públic més nombrós que la classe, amb micròfon, que els fa temor, en gravació d'àudio i vídeo, i amb la missió de pervivència...

Als blogs d'aula i a twitter (pdf), alguns estudiants resumeixen la seua experiència: "Recomanable; ganes de llegir més poemes, de disfrutar-los; aprenem l'art poètic i narratiu de l'autor; a l'haver participat hem posat molt interés..." Els professors del Dept. de Valencià hem vist l'alumnat gaudir i interessar-se més per aquesta activitat que no havíem imaginat. Trobe que aquesta mena d'experiències és recomanable programar-les anualment, si més no, perquè els vincula amb les obres i els autors que podem abordar a les classes i assenten millor la motivació per al seu estudi i plaer. Als qui no coneixeu el nostre alumnat, convé recordar-vos que el 95% són de llengua primera castellana i, malgrat l'aprenentatge del valencià des de menuts, que molts aconsegueixen dominar amb fluïdesa i bastant correcció, els nous parlants mantenen certes característiques fonètiques de pronúncia influïdes per la varietat apitxada de la llengua -normal a l'àrea on som- i pel "desús" de les vocals obertes, un tret fonètic molt important que no aconseguim generalitzar en els estudiants. L'audició del vídeo següent m'ha fet pensar en la necessitat d'adoptar noves estratègies en l'ensenyança de l'oral valencià que, de segur, caldrà perfilar els mesos propers.

Us presentem, per acabar, el vídeo que replega 25 de les més de cent intervencions que es feren en la matinal de lectura col·lectiva el darrer 25 d'abril. És una petita mostra de l'esforç i l'interés que hi van tenir per la lectura atenta del nostre estimat poeta de Burjassot. Heus ací, doncs, un modest homenatge a Estellés.

- - - - - Vídeo enregistrat amb Canon EOS 550D i editat amb Windows Movie Maker 2012.

28 d’abril de 2013

El poder del videolit per a recrear una lectura

Portada del treball de Sandra Hurtado

Es coneix el videolit com una "càpsula audiovisual que s’articula a partir d’un text literari, que s’inclou en les estratègies d’aprenentatge actiu a través d’un projecte de creació." La xarxa social videolit.org aplega projectes transversals que utilitzen l’art i la literatura. Des de 2005 vol ser una plataforma d’intercanvi del treball d’artistes i pedagogs que treballen amb la paraula i la imatge amb finalitats creatives, formatives i divulgatives: dansa, performances, videolits, publicitat, disseny i metodologies d’aprenentatge. Per a poder veure els treballs cal registrar-se en el web o buscar-los a YouTube, on se'n troben uns quants exemples sota l'etiqueta homònima, la majoria, creats des de la poesia. Aquests responen a la recitació del poema, oral, escrita o cantada, la selecció d'unes imatges fixes o en moviment que l'acompanyen, de vegades amb efectes sonors i musicals.

Arran del meu interés pels relats digitals, ara fa tres anys, vaig aterrar també sobre aquest gènere audiovisual quan la col·lega Anna Gascón ja l'havia introduït a les seues classes de literatura per tal de facilitar l'expressió "performativa" -de performance- o creativa després de les lectures de poesia que havia promogut a les classes.

Si comparem ambdós gèneres, relats digitals i videolits, la diferència fonamental rau en l'estructura de la matèria creada. El relat digital és una construcció narrativa creada totalment o parcialment sobre materials nous per a relatar una història personal o vivencial amb un esquema i funció semblant a la narrativa clàssica, mentre que el videolit pretén subratllar la novetat i l'originalitat en la forma de percepció i d'expressió del text usat com a suport o esquelet.

Els resultats dels pocs videolits que han realitzat els meus alumnes, amb desconeixements "aparents" del llenguatge i els codis artístics, acaben sent book trailers -tràilers de llibres- en la majoria dels casos, tot i aportant el seu punt de vista sobre el material narrat: lúdic, realista, emotiu. Una de les causes és que treballen sobre textos narratius o teatrals, molt més extensos que un poema, amb la qual cosa sí que els reescriuen o escurcen. Són videolits aquests productes multimèdia?: Nit de divendres (novel·la) Monopatins (teatre). Jo diria que sí, però m'és difícil entreveure les fronteres del que és o no un videolit. Sembla que amb la poesia el gènere resta més delimitat.

Siga com siga, trobe que el gènere del videolit té interés per a l'educació literària per tal com hi ha manipulació textual (o, si més no, un transvasament) i reescriptura per mitjà de nous codis: visual i sonor, que l'enriqueixen i que serveixen alhora per a focalitzar objectius d'ensenyament concrets, d'anàlisi i d'avaluació. És clar que l'exploració artística dels meus alumnes en la comunicació multimodal està encara en les primeres temptatives. I tanmateix, què deu tenir el videolit que els atrau com a fórmula per a expressar-se artísticament i endinsar-se en terrenys inexplorats amb les seues lectures? Doncs, potser és el fet que se n'ix del treball clàssic "de lectura", com moltes altres propostes força interessants que s'han fet en alguns blogs de llengua (El Quijote sincopado, de Toni Solano, per exemple).

Entre les activitats creatives que vaig suggerir fa uns dies al blog d'aula, la del videolit ha sigut la millor valorada pels alumnes de 1r de Batxillerat per tal de realitzar-la sobre l'obra Terra baixa, del dramaturg Àngel Guimerà. Indubtablement, l'oportunitat convida els estudiants a participar com a creadors en el món multimèdia que habiten. Per aquest motiu hem obert una pàgina d'urgència al blog de primer per tal d'orientar, que no limitar, el procés de motivació, elaboració i avaluació.

Per a ajudar a pensar el text que han de redactar els hem suggerit aquestes idees:

De segur que l'obra conté alguns passatges interessants, sorprenents, algunes frases que voleu destacar pel contingut o l'ensenyança. És possible que alguna situació creada en la història siga digna de menció per la bellesa o la lletjor, per l'emoció... Els personatges representen valors i actituds reprovables o bé lloables. Els escenaris i paisatges us suggereixen o porten a la memòria altres escenes viscudes personalment, altres relats llegits, pel·lícules... Qualsevol element de l'obra us pot dur a la ment una música o cançó, una novel·la llegida abans, una pel·lícula, un moment històric, un poema... Potser hi ha una cosa externa al llibre que voleu relacionar amb ell: la vostra situació de lectura, el que us rodeja, el que passa al món mentre llegiu, com deu ser l'autor/a que l'ha escrit, què s'ha plantejat abans de posar-se a inventar el relat, l'època en què està escrita. També podeu pensar què farien altres lectors abans / durant / després de la lectura del llibre, etc.

Però, és clar, els models que els hem oferit prèviament són els narratius ja esmentats i els poètics, tan abundants.

Què esperem aconseguir? Que s'ho passen bé amb aquesta provatura i que ens relaten a tots el Making of del procés creatiu. A més de gaudir del vídeo que ens proposen, aprendrem també per on apareixen els coneixements previs, les muses, la incorporació d'elements de la lectura, la relació amb altres productes culturals i la manera de cooperar per parelles, si ha sigut el cas. En dues setmanes en veurem alguns resultats.

- - - - - -

P.S. >> Investigació de Sandra Hurtado Escobar: El poder del videolit. Supervisada per Aleix Cort, Misericòrdia Pedrola i Laura Borràs. Replegue ací les darreres línies de la pàg. 5 de l'estudi perquè ens poden orientar millor en la concreció del gènere. Aquest document l'he trobat quan anava a redactar el post i no l'he pogut incorporar al discurs ni a les propostes que havia fet als alumnes, però em sembla molt útil per a futures aplicacions en l'aula. Convé llegir-lo complet:

El punt de partida [del videolit] és l'anàlisi d'un autor, una obra literària, un text de interés artístic, ... Així, es tracta de dur a terme una interpretació del text, una comprensió dels sentiments que l'autor aboca en la seua obra, entendre la visió de l'autor, per després poder plasmar-la al videolit, des d'una òptica pròpia, una visió personal i íntima del text analitzat. La interpretació que s'efectua no està sotmesa a cap tipus de normes ni restriccions, de manera que el creador del videolit podrà aprofitar, de manera conscient o inconscient, als seus coneixements, experiències, gustos i impressions en tal procés. La subjectivitat en la creació va acompanyada, sens dubte, per la llibertat a l'hora de mostrar una percepció particular.

P.S. (18-5-2013) >> Vull incloure al post la rúbrica d'avaluació del videolit que hem elaborat amb un grup de Batxillerat conjuntament per tal d'analitzar i valorar el producte multimèdia dels estudiants. Vam discutir a classe els aspectes principals que un videolit basat en una obra de teatre havia de contemplar. Els vuit primers apartats són les idees bàsiques que els estudiants van proposar en el debat, reformulades, finalment, pel professor. En la redacció vam acostar els objectius al model de rúbrica estàndard que ja hem aplicat a la creació de relats digitals. Com es pot observar, hi ha tres gradacions: (bé, regular i malament) a fi de fer-ne l'anàlisi més senzill. Ara bé, trobe que probablement hauria sigut necessari introduir-hi una quarta barra de puntuació per a poder destacar millor els productes més reeixits com a models que promouen la creativitat dels altres. I avance la primera reflexió per l'experiència recent en l'avaluació que hem fet dels videolits. En un apunt pròxim parlaré d'aquesta activitat creativa.
>> Recomane el post recent de Carme Bové: Vídeo i literatura, "Videolit" per ampliar el concepte.

Rúbrica del Videolit de Terra Baixa. 1r de Batxillerat per Toni de la Torre

8 d’abril de 2013

#EABE13: el camí andalús cap a la innovació i les TAC

Foto de família d'Antonio Sevilla

El cinqué Encontre andalús de blogs educatius (#EABE13) celebrat a Algesires el 5 i 6 d'abril, al qual he acudit per primera vegada, presenta una característica comuna a les trobades organitzades per professorat inquiet, "disposat a aprendre cada dia" -com s'ha repiulat tantes vegades a la cita del cap de setmana: l'interés pel canvi educatiu generat des de dins del sistema escolar pels mateixos implicats. Hi han assistit prop de 300 docents i formadors, alumnes i famílies, joves estudiants en formació encara, tots interessats i esperançats a millorar l'educació actual per mitjà de l'enriquiment mutu amb l'intercanvi d'experiències didàctiques, d'estratègies procedimentals i amb el disseny de projectes col·laboratius que redunden en benefici de la comunitat. El "tapeo", la cooperació tan grata i la diversió ens han fet molt amenes les hores que hem passat junts.

Tanmateix hi ha una diferència amb els altres encontres en què he participat: l'estructura assembleària d'organització per generar grups, per crear espais de debat i per a dissenyar projectes d'acord amb els interessos dels equips conformats. A l'EABE no s'acudeix només per a escoltar, sinó també per a dir cadascú la seua i aportar l'experiència en el tema marc que s'haja escollit, amb TIC o sense. També es busca la participació activa en el disseny de projectes i la finalitat social que han de tenir. Al final, un acaba acomiadant-se amb la idea que cadascú es traça el seu camí però en bona companyia i amb un objectiu de treball en cooperació per a experimentar i aprendre, dur a l'aula i avaluar, implicar l'alumnat i les famílies. Un concepte d'educació ampli en el qual les tecnologies de l'aprenentatge i el coneixement sempre tenen un paper vehicular important.

Entre els nou projectes proposats pels diversos grups de treball, personalment m'he interessat per les aplicacions educatives. Capture ací el resum de com s'haurà de procedir, relatat en una extensa entrada per Fernando Trujillo, organitzador de l'encontre:

#EABEapps: Trobar i valorar APPS educatives. Detecció de necessitats i anàlisi d'aplicacions amb una avaluació per alumnes, professors i famílies, del seu ús i els resultats obtinguts en experiències reals. Les aplicacions es classificaran amb etiquetes i s'indicaran les competències que treballen. Aquesta tasca s'emmarcarà en un entorn web col·laboratiu i participatiu amb projecció global.

La coordinadora del projecte serà la companya de grup Rosa Liarte, administradora del blog Alertas iPhone. Crec que, en general, l'experimentació educativa s'ha de plantejar amb un esquema semblant. Convide als interessats en aquest tema a seguir i col·laborar en el projecte per mitjà de l'etiqueta de twitter suggerida amunt. I si voleu conéixer els altres projectes, cliqueu en el post de Trujillo.

Per acabar, ja s'han publicat els primers comentaris de l'encontre als blogs dels assistents: Salvador ironitza amb l'engany que ha suposat aquest encontre; María parla d'emocions; Massimo el metaforitza com "el camí"; Engracia destaca els sentiments; Gorka reclama la necessitat de fixar objectius a llarg termini i Fernando porta des del principi el quadern de bitàcola per a detallar tots els esdeveniments. En resum, una enriquidora tasca col·lectiva que ens ha aportat calor humà, il·lusió i professionalitat per a desplegar una mica millor la nostra tasca d'ensenyants i aprenents alhora. Moltes gràcies als organitzadors i als companys de ruta, i us done la meua enhorabona per l'èxit aconseguit. Endavant amb els projectes!
- - - - -
P.S. Més escrits sobre l'EABE13: