28 desembre de 2014

Com triomfar amb les TIC en la promoció lectora, el repte de llegir i compartir

El 21 de novembre es va presentar al Centre Octubre de València Com triomfar amb les TIC... publicat per l'editorial Andana. Les nou propostes que conformen el llibre es basen en l'aprofitament que les lectures de classe, els àlbums il·lustrats i la cultura popular poden tenir en el jove estudiant. Reprenen els vells consells de no abandonar a la seua sort els joves lectors i d'utilitzar el que molts, després de Sipe, hem anomenat ´performativitat', val a dir, la capacitat de l'individu o el grup per afirmar-se, legitimar-se i construir la seua identitat mitjançant una activitat social. La lectura socialitzada és un bon hàbit adolescent que no hem de desaprofitar i fins i tot hem de fomentar allà on no es practique. Les maneres en són diverses, però, pel que fa a #TriomfarTIC, el llibre ressenyat, les tecnologies per a l'aprenentatge també són una via excel·lent per a la socialització, mitjançant el cultiu grupal de l'opinió, la investigació i la creativitat.

Presentació del llibre al Centre Octubre. Foto d'Arnau Ruiz
Com triomfar amb les TIC focalitza les potencialitats que tenen les noves tecnologies en l'àmbit de la lectura que es fa a l'aula i fora d'ella. Comunicar l'experiència lectora en les diverses plataformes i xarxes socials, transformar l'obra escrita en altres llenguatges multimodals, esmicolar-la en centres d'interés per a recercar i augmentar la informació tot expressant-la amb artilugis nous (wix, geolocalització, línies del temps...), totes aquestes tasques, dutes a terme de manera cooperativa, promouen i acosten eficaçment la lectura als lectors adolescents, fins i tot els més febles, i enriqueixen la seua experiència lectora ja que llegeixen per a compartir. Una altra anàlisi serà la de comprovar l'eficiència de les TIC per crear nous lectors o per evitar que n'abandonen l'hàbit. Ricard Peris, director d'Andana, va afirmar el dia de la presentació que els joves llegeixen molt, però no allò que els professors voldríem que llegissen. La responsabilitat és tant de les editorials com dels professors, al seu parer. Jo trobe que hi ha més dispersió en els motius per a llegir, i també trobe que s'han d'implicar els pares en les edats més crítiques, com també els centres educatius amb plans de lectura, etc. 

Assumim els professors, doncs, la nostra part de responsabilitat pel que fa als títols que proposem als alumnes, la manera de convidar-los a llegir i les activitats d'abans, durant i després de la lectura que duem a terme. Si no n'estem satisfets, és probable que hàgem de fer una ullada a, si més no, aquest manual de pràctiques educatives amb les TIC, relatades amb sinceritat i realisme, per tal d'incorporar alguna activitat distinta que siga la clau de l'èxit. Per acabar, oferisc una videocrònica de la presentació del llibre en 16 minuts. La va enregistrar Arnau Ruiz, ja que jo no hi vaig poder acudir a l'esdeveniment. N'he fet l'edició i volia haver-la retallat molt més, però és impossible quan hi ha nou veus que volen fer-nos cinc cèntims de la seua experiència docent (i editorial).



- - - - - 

1 setembre de 2013

L'estil cohesionat: la gramàtica a 1r de Bat (II)

«Aconseguir un estil cohesionat implica dominar una sintaxi complexa en què predomina la subordinació. [...] Per a elaborar un text ben cohesionat s'ha d'ensenyar als alumnes a utilitzar mecanismes lingüístics que sobrepassen el nivell oracional, com ara els procediments per mantenir la referència, i sembla oblidar-se també que les habilitats discursives no es desenrotllen d'una manera espontània, sinó que necessiten una reflexió explícita i un determinat coneixement metalingüístic.»
Cite aquest fragment de Montse Ferrer i Carmen Rodríguez (2010) procedent de l'article "La lingüística del texto en los manuales de la ESO" per tal de corroborar aital afirmació, comprovada enguany a 1r de Batxillerat durant les activitats de llengua en què centràrem el focus sobre els procediments cohesius i la condensació informativa de textos propis i aliens.

Nosaltres creiem, com també observa l'article citat, que els llibres de text coneguts no dissenyen gaire activitats de manipulació textual, i, per contra, es planteja a l'aprenent l'escriptura de textos complets en què ha d'atendre múltiples factors estructurals de l'escrit que impedeixen focalitzar l'atenció en determinats requisits lingüístics. D'aquesta manera l'alumne perpetua l'ús espontani de la seua forma d'expressió, però difícilment arriba a nivells més alts de desenrotllament. Sembla oblidar-se que tenir notícia d'un recurs no és saber usar-lo.

L'avantatge de no treballar amb llibre de text aquest curs ens ha permés abordar la cohesió de la manera com relatem tot seguit. És una seqüència semblant a la proposada per Zayas, que citàvem a l'anterior post de gramàtica, desplegada a l'aula durant poc més de mig trimestre:
  1. Observació i reconeixement de la necessitat de cohesió amb textos deficients per mitjà d'algunes presentacions (repetició de mots, pèrdua de la referència) i textos d'alumnes.
  2. Sistematització de les observacions: canvis necessaris del text i denominació dels procediments. Més tard es lliura als alumnes un dossier que enumera i exemplifica els recursos cohesius d'ampliació i reducció sintàctica; En la sistematització ens podem recolzar sobre un llistat general de procediments cohesius per començar a introduir el metallenguatge i activar els coneixements previs. N'hem seleccionat vint conceptes: 
    • 1. Coordinació d'elements; 2. Subordinació (connexió substantiva, adjectiva i adverbial); 3. Aposició; 4. Construcció de gerundi o participi; 5. Conversió en Complement Circumstancial; 6. Nominalització; 7. Dixi textual; 8. Anàfora pronominal; 9. El·lipsi; 10. Definització; 11. Distinció i manteniment dels eixos temporals (passat / present – temps díctic / temps anafòric); 12. Repetició; 13. Sinonímia; 14. Hiperonímia-hiponímia; 15. Noms generals (proformes); 16. Relació de contrast; 17. Relació enciclopèdica; 18. Alternança de l'estil directe i indirecte; 19. Estil indirecte lliure; 20 Fragments reiteratius o no informatius. 21.Regles de puntuació del text.
  3. Pràctica amb tots els recursos per mitjà de la identificació, la substitució o eliminació, i la reducció o ampliació informativa del text. Hem seguit la bateria d'exercicis extrets principalment del manual Text i Gramàtica i hem inclòs en la pràctica escrits del blog d'aula de l'alumne, algun treball de resum i fragments literaris. Les activitats principals han estat: 
    • 1.Explicar el valor anafòric dels pronoms i possessius tot buscant l'antecedent; 2.Substituir elements repetits per sinònims, hiperònims o proformes (cohesió lèxica); 3.Assenyalar noms comuns i propis que funcionen com a hipònims de certs hiperònims; 4.Establir la relació de cohesió lèxica que mantenen dos mots (sinonímia, hiper-hiponímia, relació enciclopèdica, contrast, etc.); 5.Localitzar l'antecedent dels mots generals; 6. Localitzar mots amb relació de contrast; 7.Substituir lliurement mots i sintagmes repetits d'un text i explicar els procediments lèxics i gramaticals emprats; 8.Reconéixer els elements díctics; 9.Identificar connectors coordinants i subordinants per tal de fer-ne el canvi sinonímic i enriquir els procediments i matisos sintàctics; 10.Exercicis de traducció d'oracions compostes amb connectors coordinants i subordinants per aprofundir en la varietat i els matisos que presenten el català i el castellà; 11.Puntuar diversos textos oferits en paràgrafs i complets, aliens i propis dels alumnes; 12.Convertir oracions independents en coordinades; 13.Transformar oracions coordinades i juxtaposades en subordinades; 14.Construir oracions de relatiu o amb aposició amb diverses de simples; 15.Formar clàusules de participi o de gerundi amb coordinades o subordinades; 16.Nominalitzar oracions; 17.Expandir oracions; 18.Construir una oració composta o un text més cohesionat amb un grup d'oracions tot eliminant redundàncies i informació sobrant.
    • Sobre la marxa hem trobat dificultats de classificació d'algun exemple cohesiu: una d'elles es va presentar en la relació de substitució següent, procedent d'una antiga crònica: Felipe González - Secretari General del PSOE - President del Govern, etc. El manual emprat les esmenta com a sinònims, mentre que nosaltres vam considerar que mantenen més aviat una relació d'hiponímia-hiperonímia (de caràcter pragmàtic). El metallenguatge no ens ha d'entrebancar la reflexió, malgrat certes discrepàncies.
    • Les metàfores, metonímies, sinècdoques i circumloquis, que també poden funcionar com a elements substitutius de cohesió, ens han obert el tema cap als significats pragmàtics o extralingüístics i cap a la diversitat dels registres en un text.
  4. Revisió de textos propis i d'altres companys per a millorar-los. Per exemple, l'activitat de recapitulació ha consistit a millorar globalment en un estil més cohesionat el text massa segmentat i amb altres problemes d'un company del curs, procedent del resum d'una escena teatral. Això ens ha permés, per grups, de treballar també l'estil directe, indirecte i l'indirecte lliure com a opció a l'hora de reproduir o resumir els discursos dialogats literaris.
Què comenten els alumnes sobre els aprenentatges? N'he rescatat algunes entrades del blog portfoli per mostrar com han treballat i percebut alguns estudiants aquestes activitats. Una conclusió interessant la redacta Carlos gairebé al final del curs. Hi mostra la presa de consciència de la propietat de la cohesió com un fenòmen lingüístic permanent per a "crear textos de qualitat":
La conclusió obligada que trec d’aquest període que ja suposa l’inici dels últims dies de curs, és que la cohesió es troba per tot arreu. Quan escrivim una carta, quan llegim una novel·la, quan fem una ullada a un anunci... som creadors i receptors d’aquest fenomen lingüístic que podem trobar fins en aquesta entrada. Allò que no es tan fàcil és saber i aprendre a reconéixer-la i utilitzar-la per, junt a l'adequació i coherència, crear uns texts de qualitat.
En aquest apunt no expliquem res que no s'haja investigat i divulgat els darrers anys sobre l'ensenyament de la gramàtica (vegeu, per exemple, els articles publicats a la bibliografia consultada). Només volem encoratjar els col·legues de llengua a promoure a classe moltes més activitats d'anàlisi i redacció d'escrits diversos en una seqüència que siga prou llarga i sistemàtica perquè els permeta planificar i revisar als estudiants les seues produccions amb certa base i augmentar així la seua competència com a usuaris de la llengua de la mà de la gramàtica textual. 
Imatge procedent de http://www.freelancewritinggigs.com
Això que s'afirma en aquesta web que "una bona gramàtica no costa gens" és tan sols un eslògan enganyós. Costa bastant. Costa mil lectures, observació, reflexió, planificació, pràctica, regles, metallenguatge, revisió,... i és la base necessària per a la competència lingüística. Continuarem...
___
Post anterior: 

Competència lingüística VS competència comunicativa: la gramàtica a 1r de Bat (I)

-----
Bibliografia consultada:
DDAA (1998): Text i Gramàtica. Teoria i pràctica de la competència discursiva. Barcelona: Editorial Teide
DDAA (2000): Gramàtica a l'aula. Barcelona. Editorial Graó. N. 123
DDAA (2005): Bases per a l'ensenyament de la Gramàtica. Barcelona: Editorial Graó. N. 146
DDAA (2010): Libros de Texto y enseñanza de la gramática. Barcelona: Editorial Graó. N. 279

1 agost de 2013

El mag de les pors, per una gramàtica relacional

Tal com solia fer als inicis d'aquest blog, us propose un conte "de saviesa" de Jacques Salomé que vaig traduir per als alumnes anys arrere; es troba publicat en T'es toi quand tu parles. Observeu el joc de paraules creat per l'homofonia en francés (calla / ets tu quan parles). És un relat que treballem a taller de llengua entre un grapat. El presente ací, al blog, per compartir amb vosaltres aquest autor que tant m'ha aportat amb els seus llibres, i perquè aquest vademecum duu per subtítol Fites per a una gramàtica relacional. Les relacions humanes, com l'expressió lingüística, segueixen unes regles per a fer més efectiva i saludable la comunicació personal. Però, per saber de gramàtica, potser cal observar el funcionament dels elements essencials. 
M'he deixat a meitat de redacció un parell d'entrades per al blog sobre la gramàtica de la cohesió a 1r de Batxillerat i el projecte de portfoli del darrer curs. Altres faenes m'han impedit dedicar-hi temps i la ment s'exhaureix per moments. Abans d'acabar el mes enllestiré els escrits. Ara em cal una escapada interior i exterior, com a tots vosaltres, si és que no esteu ja desconnectats del tot. Gaudiu del descans i ens retrobem per ací a les darreries d'agost.


Hi havia una vegada, una sola vegada, en un país del nostre món, un home a qui tothom deia el Mag de les Pors.
El que cal saber, abans de continuar contant, és que totes les dones, tots els homes i tots els xiquets d’aquest país estaven habitats de pors innombrables. Pors molt antigues, vingudes del fons de la humanitat, quan els homes no coneixien encara la rialla, l’abandó, la confiança i l’amor. Pors més recents, nascudes en la infantesa de cadascú, quan allò incomprensible de la realitat es topa contra la innocència d’una mirada, l’estranyesa d’una paraula, l’admiració d’un gest o l’esgotament d’un somriure.

El que és segur és que tots, tan prompte com sentien parlar del Mag de les Pors, no dubtaven a emprendre un llarg viatge per trobar-se amb ell perquè esperaven així poder suprimir les pors que portaven dins del cos, dins del cap.

No sabia ningú com es produïa l'encontre. Entre els qui tornaven del viatge hi havia molt de pudor a compartir el que havien viscut. El fet cert és que el viatge de tornada era sempre més llarg que el d’anada.

Un dia, un xiquet va revelar el secret del Mag de les Pors. Però el que va dir va semblar tan simple que no ho va creure ningú.

«Va venir cap a mi –contava– em va agafar les dos mans entre les seues i em va xiuxiuejar: ‘Darrere de cada por hi ha un desig. Hi ha sempre un desig davall de cada por, per molt menuda o terrorífica que puga ser! Sempre hi ha un desig, has de saber-ho.’

«Tenia la boca molt prop de la meua orella i feia olor de pa d’espècies –confirmà el xiquet, cosa que féu riure els que l’escoltaven–. Em va dir també: ‘Passem la vida amagant els nostres desitjos, és per això que hi ha tantes pors al món. El meu treball, el meu únic secret, és concedir a cadascú la possibilitat que s’atrevisca a buscar, que s’atrevisca a escoltar i a respectar el desig que hi ha davall de cadascuna de les seues pors.’»

El xiquet, contant tot açò, sentia que no el creien. I començà a dubtar de nou dels seus propis desitjos. No va ser sinó uns anys més tard quan trobà la llibertat d’escoltar-los i d’acceptar-los en ell.

Tanmateix, un home va decidir un dia posar en qüestió el Mag de les Pors. Sí, volia fer-lo fracassar. Va fer el viatge, s’hi va presentar amb una por que va enunciar així: «Tinc por dels meus desitjos!»

El Mag de les Pors li preguntà: «Pots dir-me el desig més aterridor que hi ha en tu?»
Tinc el desig de no morir mai! –murmurà l’home.
En efecte, és un desig terrible i fantàstic el que tu tens. –Després d’un temps en silenci, el Mag de les Pors va suggerir: – I quina és la por que hi ha en tu, darrere d’aquest desig? Perquè has de saber que darrere de cada desig hi ha també una por que s’arrecera, i de vegades hi ha unes quantes pors fins i tot.

L’home va dir d’una revolada:
Tinc por de no tenir el temps de viure tota la meua vida!
I quin és el desig d’aquesta por?
Voldria viure cada instant de ma vida de la manera més intensa, més viva, més feliç, sense malgastar-la!
Doncs ací tens el teu desig més temible –murmurà el Mag de les Pors amb veu dolça–. Tin cura d'aquest desig, és preciós, únic. Viure cada instant de la vida de la manera més intensa, més viva i més feliç... sense malgastar-la! És un desig molt bonic. Si respectes aquest desig, si li fas un lloc real en tu, ja no tindràs por de morir. Au, ja pots tornar a casa...

Però vosaltres que em llegiu, que potser m’escolteu, em direu de seguida: «Aleshores, cadascú de nosaltres pot arribar a ser un mag de les pors!»

I tant que és possible! Si tothom es dedica a descobrir el desig que hi ha en ell, davall de cada una de les seues pors! Sí, cadascú de nosaltres pot atrevir-se a descobrir, a dir o a proposar els seus desitjos, amb la sola condició d’acceptar que no siguen complits. Hem d’aprendre la diferència entre un desig i la seua realització...

«Aleshores, tots els desitjos no poden realitzar-se, fins i tot si es desitja?»

No, solament alguns. I no sap ningú d’antuvi quin desig serà escoltat solament, quin serà complit, quin serà rebutjat, quin serà engrandit fins als estels. Aquest és el gran secret de la vida: que és imprevisible, insubmissa i, alhora, immensament generosa davant els desitjos dels éssers humans.

Alguns rumors diuen que el Mag de les Pors podria venir un dia per ací.
[Jacques Salomé, 1991]