30 d’abril de 2016

Literatura i narratives digitals: La lectura al segle XXI

Imatge de la ponència, per @maitebosca
Vull compartir amb vosaltres un breu resum de la meua ponència a la Jornada La lectura al segle XXI, celebrada a València dimarts 26 d'abril, així com el power point que hi vaig fer servir. Em trobe ara enllestint un paper amb el mateix títol per a la revista Articles, que haurà d'aparéixer a la tardor, en el qual aborde de manera semblant les activitats multimèdia per treballar les lectures i l'educació literària des de 3r ESO fins a 1r de Batxillerat. Per fer-ne ara un tast, inserisc la presentació utilitzada i l'enllaç amb el blog homònim on hi ha el detall de cada seqüència d'activitats. A més, afig el recull en pdf dels prop de 900 tuits que es feren eco de la jornada sota l'etiqueta #LecturaSXXI.

Moltíssimes gràcies a totes i tots els qui en vau fer comentaris a Twitter al llarg del dia: ens heu enriquit amb el vostre punt de vista. També he d'agrair als organitzadors de la Conselleria d'Educació l'interés i l'oportunitat que em donaren perquè hi participara. Crec que entre tots els ponents hem donat una visió més actualitzada del que suposa llegir i comprendre a l'aula. 

- - - - -
Durant la mitja hora de la meua exposició he proposat l’acostament a cinc gèneres multimèdia per promocionar la lectura i treballar la comprensió de la Literatura prescrita a classe. Amb la generació d’aquests paratextos a l’aula s’aprofita la necessitat de comunicació del jovent i l’aspecte performatiu que els textos literaris susciten. Parlem de performativitat com una capacitat individual o col·lectiva per a afirmar-se, legitimar-se i construir la identitat mitjançant una activitat social. També hi he dissenyat una pauta d'actuació amb les lectures per tal d'elaborar seqüències d'activitats destinades a produir un objecte multimèdia que mostre els aprenentatges dels estudiants.

La redacció d'una biografia lectora és l'eina inicial que ens permet contactar amb les vivències i els hàbits lectors dels alumnes per tal de posar d'acord i fer compatibles els objectius docents i els dels lectors més febles de la classe. Hem vist el vídeo ideat per una alumna de 3r ESO subtitulat "Llegir com a estil de vida".

Amb la proposta de crear monòlegs orals i multimèdia de personatges provinents de les lectures, no s'intenta només posar-se en la pell emocional d'un personatge, de sentir com ell. També comprovem la capacitat d'introspecció de l'alumne i el maneig que fa dels elements de la lectura i la composició narrativa. No hi ha hagut temps de projectar el vídeo que exemplifica aquesta activitat: "9 personatges parlen de Daniel".

El booktràiler promou la lectura entre els estudiants i com a producte multimèdia presenta normalment una obra narrativa amb les característiques del tràiler cinematogràfic: resum sincopat de la trama, art i creativitat per a convidar a la lectura. A més, forma part de la literatura electrònica en la modalitat d’augment (realitat augmentada). El rol promocional de les editorials és assumit ací pel lector-estudiant. Hem vist un exemple recent de dues alumnes de 3r ESO que presenten Tirant lo Blanc.

El relat digital introdueix el jove lector en les característiques de la construcció d’una història personal o bé basada en una lectura. Conéixer i jugar amb els elements bàsics del relat incloent l’expressió de les emocions contribuiran a l’èxit del producte final. La textualització n’és la clau del procés. Les lectures prèvies i les transformacions textuals per contar amb efectivitat són el catalitzador del R.D. Un exemple acceptable que hem deixat sense projectar prové del treball del curs passat que féu una alumna en llegir la novel·la JO, de Jordi Sierra i Fabra: "La por a fer-se major".

El videolit és un gènere multimèdia que parteix de l’anàlisi d’un autor o d’una obra literària. Requereix la comprensió dels sentiments que l’autor aboca en el seu treball per a plasmar-la des d’una òptica pròpia. La interpretació no té normes ni restriccions, d’ací que la llibertat i la subjectivitat fomenten enormement la part creativa per establir una relació més íntima de comprensió amb l’obra llegida. Els productes finals dels estudiants destaquen per la complexitat a què s’aboquen. Aquesta modalitat la fem servir a 1r de Batxillerat amb bons resultats, com es pot observar al vídeo de Carlos, Terra baixa, basat en l'obra homònima de Guimerà.

Aquests cinc gèneres multimèdia són avaluats mitjançant les rúbriques mostrades, que orienten ja des de la redacció del guió els aspectes més importants de la seua construcció. Com afirma Ken Robinson, la creativitat s’aprén. I des de la creació multimèdia es valora més aquella i es facilita l’acostament als productes literaris tot ampliant la competència lectora, literària i audiovisual.

Al final hem suggerit la dinamització de biblioteques digitals als centres: repositoris amb els productes orals i multimèdia que generen els alumnes a fi de difondre els bons models com a exemples a imitar i millorar pels estudiants futurs. 

5 de gener de 2016

Ovidi i Muntaner: dues guies per a tots els nivells educatius

Imatges de l'acte per @Verbascripta
El 3 de novembre passat es presentaven a l'Octubre les guies didàctiques d'Ovidi Montllor i Ramon Muntaner, cantant-poeta i cronista, homenatjats tots dos durant el 2015. L'autora, Anna Gascón, hi era acompanyada per Carles Monclús i Francesc López, que van calibrar la valuosa tasca d'acostar dos grans autors a totes les edats de l'escolaritat. 

Francesc López precisà que no havíem de considerar les guies tan sols com un treball de Literatura, ja que estaven adaptades a tots els nivells i necessitats de l'aula. Les fitxes estan enfocades a la millora de la comprensió de textos, a investigar, resumir i condensar la informació, a planificar i elaborar esquemes anteriors a la redacció. Cada unitat atén a la diversitat de l'aula per tal com hi ha quaderns per dalt i per baix del nivell treballat (5 quaderns/nivells per autor) a fi de divulgar qui eren l'Ovidi i el Muntaner, què deien als seus escrits, per a què escrivien o cantaven, tot dissenyat des del treball oral i la psicomotricitat en infantil, amb música, dibuix i memorització de textos, l'aprenentatge del lèxic i el relat del que s'ha fet, fins al nivell de batxillerat en què s'elaboren diferents gèneres literaris i multimèdia, Fragments de textos històrics dels autors i algunes informacions que altres estudiosos han escrit sobre ells formen el repositori literari sobre el qual Anna descobreix aquests grans creadors als estudiants per fer-los-els més pròxims i donar-los la dimensió que els pertoca.

En la presentació, l'Anna va comentar la dificultat de fer arribar l'autor de la Crònica als joves. Però quan s'aprofundeix en la seua biografia tan intensa, en el paper que atorga a les dones, el repte queda superat. Pel que fa a l'Ovidi, Anna l'actualitza com a autor de poesia realista per poder encabir-lo fins i tot en el currículum de Batxillerat. L'autora va detallar que cada unitat s'articula, almenys a secundària, sobre quatre eixos: investigar, interpretar els textos, redactar i crear (videolits, per exemple, que ens va mostrar dels seus alumnes).

L'acte de presentació també comptà amb la participació del Teatre Lliure de Benimaclet, que cantaren i recitaren "Tot esperant Ulisses", i a la fi, Francesc Anyó i Borja Penalba ens feren gaudir amb alguns poemes i cançons de l'Ovidi Montllor.

En conclusió, és molt necessària la reivindicació d'aquestes figures històriques i la seua divulgació en l'ensenyament, estiguen o no al currículum. Com deia Monclús en la presentació: són figures clau de la nostra cultura que ens han d'ajudar a canviar el món. Les fantàstiques guies de l'Anna Gascon, accessibles des del web, sí que ens faciliten de forma amena el seu coneixement. Aprofitem-les.
- - - - - - - - - - - - - -

- - - - - - - - - - - - - -

4 de gener de 2016

Pixel-Bit: Revista de Medios y Educación

La veterana revista digital PIXEL-BIT de la Universitat de Sevilla acaba de publicar el número 48 (d'ara en avant enllace a Pdf) on he trobat un grapat d'articles que m'han interessat. Els titols en curt són: "Uso didáctico y metodológico de las tabletas digitales...", "Herramienta competencial para analizar actividades basadas en el mlearning" (aprenentatge amb mòbil), "Redes sociales para enseñar idiomas", "Rúbrica para la evaluación de portafolios electrónicos", "Buenas prácticas para la competencia mediática...", "Cuestionario de competencias en TIC para profesores", i així fins quinze articles amb algunes recensions. No debades aquesta publicació bianual porta el subtítol "Revista de medios y educación". Entre les nombroses investigacions de, i per a la Universitat m'hi he topat amb freqüència valuosos articles per a docents de primària i secundària que acompanyen amb les TIC la tasca d'ensenyament. Crec que paga la pena fer una ullada encuriosida als números anteriors ja que, des de 1994, s'han preocupat per la formació de les persones i la millora de les pràctiques docents on tecnologia i creativitat n'eren i són pilars bàsics.

30 de desembre de 2015

Fer ràdio educativa: si ho proves, t'hi enganxes

Imatge del  taller: Consell de redacció. (Foto de Maite Boscà)
És cert que enganxa fer ràdio. Personalment tinc poca experiència en aquest afer, però ben intensa, tant que és probable que encete el projecte d'emetre periòdicament programes radiofònics per streaming amb els alumnes a fi d'explorar i ampliar les seues habilitats comunicatives i els interessos que comparteixen.

Fins ara només he treballat amb els àudios d'altres maneres. Jo hi distingiria dues classes d'activitats. La primera, l'activitat de gravar podcasts amb qualsevol finalitat discent, d'editar-los i apujar-los a un lloc d'hostatjament d'àudios (Ivoox) per a construir un repositori escolar de gèneres orals distints, d'usar-los com a elements d'observació i millora per l'alumnat, de divulgar-los en la xarxa, d'interactuar mitjançant valoracions sobre aquests treballs, etc. En aquest apartat l'espontaneïtat i actualitat perden pes enfront de la  nova activitat que presente: la ràdio en directe per streaming. Aquesta segona manera de treballar l'oral en un entorn social que traspassa l'aula obri nous escenaris a l'aprenentatge de la llengua formal perquè es realitza "en viu" i amb la possibilitat d'ampliar el nombre d'oients fora del centre educatiu compartint el mateix instant d'aprenentatge i alhora comptant amb la possibilitat d'interactuar via telefònica o xat del programa. Imagineu el que té de motivadora la ràdio educativa.

Després del projecte que férem a l'abril a 2n de Batxillerat, vaig impartir fa poques setmanes un taller de ràdio a un grup de professors força motivats per aquesta eina didàctica. Vaig quedar encantat amb la seua participació i amb el resultat. Durant quatre hores vaig presentar breument el projecte que executàrem en l'optativa d'Habilitats Comunicatives a 2n de Bat; de seguida vaig passar als tutorials de l'aplicació mòbil de ràdio i la de l'ordinador i, rere el descans, començàrem a treballar com ho fa el consell de redacció d'una emissora: en poc més d'una hora havíem d'embastar un programa de ràdio entre tots els assistents. I així es va fer: reunió per decidir els rols de cadascú i els espais del magazine. Cada equip preparà la seua secció: notícies actuals, crònica, entrevistes, gastronomia, llibres i música. El conductor i la conductora del programa prengueren nota de les col·laboracions i elaboraren l'escaleta del programa. Les dues tècniques buscaren i agregaren les sintonies necessàries i es familiaritzaren amb la consola de l'aplicació Spreaker. El temps se'ns venia damunt i calia eixir a l'aire. I amb una superba professionalitat, aquestes professores i professors del taller feren un bonic programa que us enllace ací baix. 

Per acabar, he enllaçat al llarg del post amb les presentacions que vaig emprar al taller. Les done per acabades després d'ampliar-les dies més tard. Si hi trobeu errades o mancances de claredat, m'agradaria que m'ho féreu saber. Vull que aquest material puga ser útil als qui el feu servir.

- - - - - - - - -
P.S. Un projecte de ràdio recent a 4t ESO és el dut a terme a Cocentaina per Encarna Pascual. I un programa realitzat per "Ràdio Federica" a l'Institut Federica Montseny és el dirigit per la professora Anna Gascón. Dos bons exemples per a atrevir-nos sense por amb el projecte de ràdio escolar.
- - - - - - - - -

28 de desembre de 2014

Com triomfar amb les TIC en la promoció lectora: llegir i compartir

El 21 de novembre es va presentar al Centre Octubre de València Com triomfar amb les TIC... publicat per l'editorial Andana, una novetat en la qual participe. Les nou propostes que conformen el llibre es basen en l'aprofitament que les lectures de classe, els àlbums il·lustrats i la cultura popular poden tenir en el jove estudiant. Reprenen els vells consells de no abandonar a la seua sort els joves lectors i d'utilitzar el que molts, després de Sipe, hem anomenat ´performativitat', val a dir, la capacitat de l'individu o el grup per afirmar-se, legitimar-se i construir la seua identitat mitjançant una activitat social. La lectura socialitzada és un bon hàbit adolescent que no hem de desaprofitar i fins i tot hem de fomentar allà on no es practique. Les maneres en són diverses, però, pel que fa a #TriomfarTIC, el llibre ressenyat, les tecnologies per a l'aprenentatge també són una via excel·lent per a la socialització, mitjançant el cultiu grupal de l'opinió, la investigació i la creativitat.

Presentació del llibre al Centre Octubre. Foto d'Arnau Ruiz
Com triomfar amb les TIC focalitza les potencialitats que tenen les noves tecnologies en l'àmbit de la lectura que es fa a l'aula i fora d'ella. Comunicar l'experiència lectora en les diverses plataformes i xarxes socials, transformar l'obra escrita en altres llenguatges multimodals, esmicolar-la en centres d'interés per a recercar i augmentar la informació tot expressant-la amb artilugis nous (wix, geolocalització, línies del temps...), totes aquestes tasques, dutes a terme de manera cooperativa, promouen i acosten eficaçment la lectura als lectors adolescents, fins i tot els més febles, i enriqueixen la seua experiència lectora ja que llegeixen per a compartir. Una altra anàlisi serà la de comprovar l'eficiència de les TIC per crear nous lectors o per evitar que n'abandonen l'hàbit. Ricard Peris, director d'Andana, va afirmar el dia de la presentació que els joves llegeixen molt, però no allò que els professors voldríem que llegissen. La responsabilitat és tant de les editorials com dels professors, al seu parer. Jo trobe que hi ha més dispersió en els motius per a llegir, i també trobe que s'han d'implicar els pares en les edats més crítiques, com també els centres educatius amb plans de lectura, etc. 

Assumim els professors, doncs, la nostra part de responsabilitat pel que fa als títols que proposem als alumnes, la manera de convidar-los a llegir i les activitats d'abans, durant i després de la lectura que duem a terme. Si no n'estem satisfets, és probable que hàgem de fer una ullada a, si més no, aquest manual de pràctiques educatives amb les TIC, relatades amb sinceritat i realisme, per tal d'incorporar alguna activitat distinta que siga la clau de l'èxit. Per acabar, oferisc una videocrònica de la presentació del llibre en 16 minuts. La va enregistrar Arnau Ruiz, ja que jo no hi vaig poder acudir a l'esdeveniment. N'he fet l'edició i volia haver-la retallat molt més, però és impossible quan hi ha nou veus que volen fer-nos cinc cèntims de la seua experiència docent (i editorial).



- - - - -