Motius per a llegir (III Congrés Leer.es)

Foto per Maru Doménech a la cloenda del Congrés

"La lectura és l'escriptura en l'ànima" (Plató).
"Guarde dins el cor la persona que em va ensenyar a llegir però no sé qui em va ensenyar a aprendre a llegir."
"S'aprèn a llegir llegint però a parlar no s'aprèn parlant" (Ciceró).
"La lectura és una enorme escola afectiva: em sent vinculat als que han llegit un [determinat] llibre."
"La lectura també ens ensenya a estimar-nos molt sense agradar-nos massa."
"El qui llegeix corre el perill d'esdevenir un altre. Llegir és un acte perillós, de transformació, d'atreviment."
"Aprèn a parlar i a llegir bé llegint, a vincular llengua i cor."

Aquestes són algunes de les frases extretes del discurs de cloenda (àudio enllaçat) amb què el ministre en funcions, Àngel Gabilondo, ens feia alçar-nos en aplaudiments a la fi del III Congrés Leer.es, 'Motius per a llegir'. Fou l'emocionant colofó a unes intenses jornades que van despertar gran interès. Com que enllace ací un bon resum en català de les ponències, elaborat per Míriam Civera, i també he incrustat més avall un breu videoblog del congrés, on ressaltem algunes frases de les diferents aportacions, en aquest apunt em cenyiré a cinc idees que considere imprescindibles de fer servir en l'ensenyament de la lectura.

Des de Finlàndia, Jarkko Hautamäki, en una espessa ponència, va aportar un fum d'idees sobre l'ensenyament del seu país -estadístiques a banda. Però em va cridar especialment l'atenció la consideració que hom té a la part emocional dels estudiants durant el procés d'aprenentatge. Cal tenir molt en compte l'emotivitat de l'alumne, veure com se sent amb els seus dubtes i davant les respostes-aclariments del professor. Aquesta actitud pedagògica es reforça amb els "grups de benestar dels alumnes", que coordinen informació d'alumnes, pares, i activitats docents.

Les biblioteques dels centres educatius, al meu parer desateses o poc aprofitades en els casos que conec, haurien de ser el cor de la promoció de la lectura des de totes les matèries que s'imparteixen en escoles i instituts. A tal efecte, caldria aplicar eines d'autoavaluació de biblioteca per a millorar les pràctiques lectores dels estudiants. El treball d'Elena Martín i Immaculada Vellosillo (descarregable en Pdf) és excel·lent per a implementar la integració curricular de la biblioteca escolar.

Per molts costats es va subratllar la idea que llegir [i escriure] cobra interès a l'aula quan es creen situacions en què la lectura té un sentit, quan hi ha una meta determinada i s'actualitza el pla de lectura (per a què s'està llegint el llibre proposat). Ens hem d'avançar a les expectatives dels alumnes anunciant objectius, buscant perspectives i formulant preguntes. És important que les lectures 'guiades' pel professor orienten, supervisen i mantinguen l'atenció de la lectura tot el temps. Emilio Sánchez ho va deixar ben clar.

Felipe Zayas va establir la necessària distinció entre les situacions reals de lectura i la lectura per a aprendre literatura, entre el foment de la lectura i l'educació literària. Es tracta d'un continuum entre dos sistemes d'activitats diferents sobre els quals el professorat hem de bastir el pont intentant que els estudiants es facen preguntes sobre els textos i que avancen en la seua complexitat interpretativa. Treballar sobre l'experiència literària dels alumnes i seleccionar els continguts literaris imprescindibles per a interpretar les obres hauria de ser la base de l'educació literària.

Sense dubte,  la webcast de formació del Ministeri d'Educació Leer.es, seguint la famosa Webcasts for Educators, de Jim Cummins, i promoguda per Pilar Pérez i Felipe Zayas, és una fita molt important per a la promoció de la lectura. S'hi repleguen articles de veus expertes i bones pràctiques d'aula per a la formació de docents, clau de l'educació de qualitat. Pilar Pérez, en la presentació d'aquesta web aconsellà cinc estratègies per a canviar l'escola: cal promoure activitats duradores en el temps, impulsar l'aprenentatge actiu i col·laboratiu, implicar un equip de professors, reflexionar sobre la pràctica docent i partir de les necessitats de l'alumnat.

El III Congrés Leer.es: Motius per a llegir, salda un bon resultat de comptes per als que hi vam acudir. A cada ponència, cada presentació, xarrada, descans, tertúlia, sopar... hi va haver un grapat d'idees i d'afectes que esdevenen també un bon pretext per a la reflexió, la motivació i la millora de moltes pràctiques docents. A més, aquests actes fan sorgir noves iniciatives d'on alimentar-nos, com ara la I Trobada de professors de llengües -per a la creació de grups de treball- que se celebrarà a Madrid el 24 de març de l'any pròxim, la qual es troba en fase de concreció. Un nou motiu per a col·laborar i aprendre entre docents.

- - - - - -
D'altres posts sobre el III Congrés Leer.es: Míriam Civera, Evaristo Romaguera, Silvia González, Podcast d'àudio.
La estación azul (Ràdio3) - Ignacio Elguero conversa amb Pilar Pérez, Felipe Zayas i Carlos Wert sobre la lectura i la webcast leer.es
- - - - - -

Taula rodona a l'Octubre: El futur de l'ensenyament, cap a un aprenentatge col·laboratiu

Dissabte passat ens vam aplegar prop d'un centenar de docents al Centre Octubre de València en la I Jornada de la secció d'ensenyament d'ACPV. En aquell marc, tres membres de la xarxa Un Entre Tants vam participar en la taula rodona que girava al voltant dels aprenentatges col·laboratius basats fonamentalment en l'ús de les noves tecnologies i amb les plataformes de blogs, wikis i moodle. Anna Gascón, Carles Monclús i el sotasignant,Toni de la Torre, vam parlar durant una hora i quart de l'ús preferent que fem amb tres entorns d'aprenentatge diferents -cliqueu sobre els noms per a sentir els àudios. Cadascú vam recórrer a les nostres presentacions o diapos i vam intentar sembrar entre l'auditori la idea que l'ensenyament del valencià i en valencià ha de fer-se també amb l'ús de la web 2.0 on la llengua ocupa un lloc important al món, compta amb molts recursos digitals ben aprofitables i amb una gent amb ganes d'innovar. Els avantatges de la xarxa i la motivació en l'alumnat milloren la nostra tasca i fins i tot els resultats acadèmics, tot i que aquest punt està per validar-se 'científicament'.

Em va alegrar dir-hi la meua, això sí, un poc a espentes i rodolons, ja que la taula rodona -en realitat una taula damunt d'un escenari- em sembla sempre una situació massa formal, miniconferències en què un acaba enrotllant-se més del compte -em va passar a mi, vaja!- i a la fi es deixa ben poc temps per a la participació del públic. Tot i això, el que allí vam dir els tres companys, l'Anna, el Carles i jo, va suposar la unió de les peces d'un puzzle, el de les TIC a l'ensenyament, la connectivitat i la col·laboració.

En aquest apunt s'han enllaçat l'àudio de les tres comunicacions que hi férem i les presentacions amb què les vam acompanyar. Confie que si escolteu algun passatge o reviseu els power points, us seran de profit. 

Enllaç amb les presentacions dels ponents:

Introducció de Carles Monclús: El futur de l'ensenyament: Cap a un aprenentatge col·laboratiu.

Presentació d'Anna Gascón:(Falta per enllaçar)

Presentació de Toni de la Torre: Wikis com a e-portfolis.

Presentació de Carles Monclús: Moodle.

Manuel Sanchis Guarner, 100 anys: 'Per una caracterització valenciana'

Pocs mesos després d'arrencar el meu segon curs de Filologia a València moria el professor Manuel Sanchis Guarner amb 70 anys, recent estrenada la jubilació. Només els estudiants dels darrers cursos havien tingut l'oportunitat de seguir les seues classes a la Facultat. Durant el seu últim any de mestre el vèiem eixir alguna vesprada per la porta principal de l'edifici, tot sol, cartipàs en mà, amb un pegat a l'ull i potser massa envellit per a la seua edat. Els estudiants el consideràvem el pare de la Filologia valenciana, l'admiràvem molt i llegíem llibres i articles seus per a aprendre i seguir-ne l'exemple. Repassant la seua biografia hom pot explicar-se que la salut no l'acompanyés més anys: hagué de viure etapes duríssimes i d'incomprensió -quan no violència- per la tasca filològica que mamprengué des de la seua joventut difonent la catalanitat del valencià amb fonaments científics. 

Als primers articles de la Miscel·lània homenatge que li van fer els seus deixebles i col·legues filòlegs (1984) es descriuen llegats, gratituds i admiracions envers el professor Sanchis. Fou l'home que creà consciència i escola per als estudis lingüístics de l'àrea valenciana. Antoni Ferrando i Emili Casanova li atorguen el mèrit d'haver posat al servei dels valencians el rigor metodològic i els coneixements filològics més avançats llavors a la península. Entre els principals camps d'estudi, fou historiador de la llengua i de la literatura, dialectòleg i investigador de la cultura popular. Compta amb 33 llibres i opuscles publicats, 20 pròlegs o edicions de textos i 64 articles en  revistes, congressos i miscel·lànies.

Quan a tercer de carrera una colla de companys vam crear la revista La Rella, (1983) més literària a l'inici, multidisciplinar i arrelada al Baix Vinalopó després, en l'editorial del primer número reproduíem unes paraules de La llengua dels valencians, l'obra més difosa i influent del professor Sanchis:

I ja deia Lord Byron que 'Qui no ama la seua pàtria és incapaç d'amar res'. Replegueu, joves valencians, el llegat cultural dels nostres avantpassats, manteniu-vos fidels a la llengua autòctona, herència rica de glòria pretèrita i de possibilitats.

Una obra pòstuma de Sanchis Guarner que acabà d'endreçar el professor Ferrando, De la terra i la gent del País teu, Crestomatia de prosistes valencians moderns de 1900 a 1981, (1985), és el llibre que més he degut utilitzar a les classes al llarg dels anys. Si ara fos reeditat, probablement entrara en la bibliografia que l'alumnat de batxillerat llegiria amb plaer. Es tracta d'un recull de 60 fragments de la prosa de 43 autors valencians antologats amb la voluntat de convidar els lectors a conéixer la diversitat d'accents, costums i paisatges de les comarques valencianes. De nord a sud hi gaudim amb la varietat d'estils i dialectes que presenta la nostra llengua, enriquim el lèxic i aprofundim en la diversitat de costums dels nostres pobles. En essència aquest llibre i l'obra sencera del professor Sanchis Guarner reuneixen la caracterització valenciana més rica i científica de totes les que s'han investigat al llarg del segle XX. El deute amb ell és impagable. In memoriam.

Navegant amb Vicent Andrés Estellés

Un breu apunt per a suggerir l'abordatge d'Estellés des de les TIC. Aquest dossier que enllace, publicat fa 3 anys per Vicent Sanz Arnau arran del Seminari 'El gust per la lectura', és un esplèndid manual de ruta per a navegar i explorar l'obra estellesiana des dels poemes més representatius i la biografia del poeta. Està a la web de l'Espai Lic. Destinat per a secundària i batxillerat. Treballar amb aquesta elaborada proposta durant el curs que s'inicia sí que esdevindrà un preuat homenatge al nostre gran poeta i cronista del segle XX.

Curadors de continguts

Imatge de www.webadvantage.net

Fa uns dies que vaig veure enllaçat per Ernest Prats a Twitter el post titulat '30+ cool content curation tools for personal & professional use' on es presenten 30 aplicacions en línia que s'utilitzen per a mostrar una selecció personal dels continguts web que volem oferir organitzats sota un o uns quants temes, ja siguen notícies, apunts de blogs, pàgines web i més classes de textos multimèdia. A aquesta acció els anglòfons hi diuen 'content curation' i la persona que la realitza és la 'content curator'. En català sembla que ara comença a usar-se 'curador de continguts' però l'acció no queda tan ben expressada, al meu parer, amb 'curar / curació de continguts' per bé que curar també significa 'tenir cura de'. M'esperaré a la resposta que el Termcat m'haja de donar. De moment faig servir 'preservar / preservació de continguts', que tampoc no acaba d'expressar l'abast complet de l'activitat amunt esmentada.

Doncs, quant a l'assumpte educatiu que ens sol convocar en aquest blog, la missió didàctica del professorat hauria de ser, si fa no fa, aquesta, la de curador dels continguts. Dolors Reig ho explicava en una conferència de la qual s'extreia aquesta idea en el blog de l'AMPA d'un col·legi barceloní:

La ponent va desenvolupar amb molta claredat la seva proposta educativa, encara lluny dels mètodes actuals d’ensenyament, basada en l’ús de les TIC  com a facilitadores d’un aprenentatge més autodirigit  de l’alumne i un paper del mestre, que sense perdre el seu rol, actui més com a ‘curador de continguts’ filtrant l’abundant informació disponible a la xarxa avui en dia. 

Tornant a les 30 eines per a preservar continguts web, paga la pena revisar-les i veure'n exemples perquè aquesta activitat de seleccionar (i comentar) continguts web la poden molt bé realitzar també els nostres alumnes a fi de fomentar-ne l'esperit investigador i argumentatiu. Però l'aprofitament metodològic va més enllà: amb els continguts ja seleccionats per altres -professorat, curiosos i experts en els temes tractats- l'estudiant deixa les petjades en la ruta que segueix per arribar al coneixement d'un tema proposat i mostra les seues reelaboracions i comentaris per mitjà de textos i eines semblants. La diversitat d'aplicacions per a preservar continguts en línia ens permetrà elegir les més adequades als nostres interessos així com el tipus de format textual i multimèdia en què s'han de mostrar.

L'obra literària d'Enric Valor, en homentage. #100anysdevalor

Avui commemorem el centenari del naixement de l'il·lustre escriptor i gramàtic valencià Enric Valor i Vives amb la publicació en els blogs de la catosfera d'un apunt personal sobre l'escriptor. Jo volia esmentar les meues experiències de lectura recent amb la seua primera novel·la L'ambició d'Aleix (edició de Gregal, 1985) i amb l'antiga Tesi doctoral de Vicent Escrivà sobre la narrativa valoriana que l'editorial Denes ha publicat fa uns mesos, 25 anys després de la seua lectura en la Universitat: L'obra literària d'Enric Valor.

Aquesta entrada es presenta extensa perquè vull retre amb ella l'homenatge a un autor que ha sigut escassament reconegut en la seua tasca literària en èpoques passades i que trobe que continua essent bastant desconegut entre els clàssics de la nostra literatura. Jo mateix he patit durant anys els prejudicis envers la seua prosa ja que només el llegia com a gramàtic --el seu Curs Mitjà fou el primer manual normatiu que vaig tenir-- i  molt poc com a rondallista. En bona part la deformació d'aquesta visió ens l'havien fornida els estudis de Filologia que no incloïen cap lectura de l'autor ni tan sols el recorde citat com a narrador. Els clàssics catalans estrictes fins als 70 i algun premi Andròmina, al costat del gènere amb més prestigi i divulgació com era la poesia, complien la bibliografia de l'especialitat d'Hispàniques-Valenciana. Això no obstant, el qui subscriu té molts deutes amb Valor. En el meu aprenentatge de la llengua normativa és, amb escreix, la persona que més m'ha ensenyat. No citaré els llibres de l'editorial 3 i 4 on va publicar-ne els títols principals perquè són força coneguts. Però els deutes encara pendents es troben en la necessitat de (re)conéixer-lo més i millor com a prosista, de recórrer les seues novel·les i narracions curtes per a situar merescudament la seua vàlua en la meua enciclopèdia cultural i lingüística i per a gaudir, segurament, com ho he fet els darrers dies amb l'Ambició d'Aleix, novel·la psicològica i realista força interessant. He représ les lectures de i sobre l'autor, que feia 25 anys vaig abandonar, amb altres perspectives, entre les quals, recobrar l'autor per a la lectura plaent i didàctica alhora. En l'Aleix de l'edició de Gregal que he disfrutat dies arrere, el ritme acurat de la prosa i la natural riquesa expressiva de Valor m'han sorprés vivament i m'han encomanat la importància de l'estil i la flexibilitat lèxica que té el nostre català més proper, els termes i la fraseologia que la llengua estàndard sol menystenir amb la consegüent pèrdua de color i precisió. Ja s'ha dit que hem perdut la tradició 'oral' per una cultura urbana que empobreix els usos lingüístics en favor d'argots socials i llengües forànies. Amb Enric Valor tenim l'oportunitat de fixar-nos de nou en el valencià lluminós i expressiu per a eixamplar el nostre lèxic quotidià, recuperant termes i ampliant les flexions dels mots, contagiant-nos de parlar i escriure des de la naturalitat i la cosmogonia valenciana, que ja no és rural sinó urbana, però sí vol conviure en la Natura.

La segona lectura d'aquests dies ha estat el treball doctoral de Vicent Escrivà al voltant de la prosa no rondallística de Valor, [vegeu imatge de la coberta a l'esquerra]. Sense l'ànim de fer-ne una recensió, sí que volia presentar-la com a estudi 'recent' perquè ens retorna una manera d'analitzar la novel·lística en general sota els paradigmes en voga els anys 80: l'estructuralisme i la semiòtica, tota desplegada en 283 pàgines amb un tarannà didàctic que la fa llegidora i molt actual. En aquest darrer quart de segle s'han publicat nombrosos articles en llibres, revistes i actes de congressos a l'entorn de l'obra valoriana, però no estic segur que s'hagen fet estudis tan pregons i esclaridors  en tants aspectes com el llibre del professor Escrivà. Aquest autor ha prologat durant tres dècades algunes edicions de Valor i ja hi apuntava el que ací esplaia de manera totalitzadora. Una idea que recorre el treball de tesi és l'efecte de dislocació entre les dates de producció i les de publicació d'una part de l'obra valoriana. Les conseqüències van perjudicar la seua difusió entre l'escàs públic lector. Els lectors dels 70 no comprengueren una novel·lística amb tècniques dels 50. Tampoc els manuals de Literatura catalana d'aquells anys no esmentaven Valor, o bé ho feien de manera tòpica. La infraestructura crítica i de producció era ben migrada, però el que més va pesar, segons Escrivà, fou el llarg equívoc sobre l'autor model que representava Valor per al lector dels 70-80 que no acabava de pair la seua proposta literària. Quan, després d'una llarga etapa de gramàtic, Enric Valor reprén la tasca de novel·lista, el panorama sociocultural ha canviat cap a la producció i els gustos literaris europeus, hispanoamericans o contra-culturals. Però les seues eines tradicionals, ancorades en els 60, li donen seguretat i eficàcia per a construir un món referencial valencià, que ell va conéixer i idealitzar, durant els seus 25 darrers anys de producció, Amb aquesta fusta va publicar encara quatre novel·les més de gran qualitat i va retocar seriosament la primera: L'ambició d'Aleix.

Hem de recuperar l'obra total de Valor, entre altres motius valuosos, per tal que tinga més incidència en les generacions que vénen ja que suposa una herència cultural i lingüística del segle XX com pocs precedents n'hi ha hagut.

Per acabar l'apunt, enllace dos fragments d'un programa de TV3 sobre el nostre Enric Valor on l'autor i d'altres figures valencianes aborden l'abast de l'obra ací ressenyada. Són ben interessants.

- - -

Crida a participar en el Congrés Internacional de Relat Digital

Carmina Gregori m'ha enviat recentment la segona circular informativa del Congrés Internacional de Relat Digital Storytelling que la Universitat de València organitza per a març de l'any pròxim. La data de lliurament d'abstracts s'ajorna afortunadament un mes, fins a mitjan octubre, i es detalla millor temes i formes de presentació dels treballs amb què podem concórrer. A mi em sembla el congrés una excel·lent ocasió per a conéixer els avantatges d'una activitat docent que integra nombroses habilitats i competències, les aplicacions reals i els resultats d'aitals pràctiques. I per tal de donar una modesta difusió a l'esdeveniment, acompanye l'entrada amb la inclusió d'aquesta circular, però us convide a visitar la web del Congrés on es detallen més bé altres punts. Per acabar la introducció, enllace amb el meu scoop sobre el Relat Digital en Educació, que vaig ampliant sobre la marxa per tal de crear una petita base de dades sobre el tema.

CONGRÉS INTERNACIONAL  

<<RELAT digital STORYTELLING>>

21-23 de març 2012

http:/www.uv.és/digitalstory

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

IULMA & Dep. FILOLOGIA ANGLESA I ALEMANYA

Dates Importants 15 octubre 2011: Enviament d'abstracts 15 novembre 2011: Confirmació d'acceptació i proposta de reformes: 30 gener 2012: Lliurament del text complet

L'Institut Interuniversitari de Llengües Modernes Aplicades de la Comunitat Valenciana (IULMA) i el Departament de Filologia Anglesa i Alemanya tenen el plaer d'anunciar la celebració del Congrés Internacional: RELAT digital STORYTELLING els dies 21 al 23 de març de 2012 en la Universitat de València. Web: http:/www.uv.es/digitalstory.

El relat digital és l'expressió moderna de l'antic art de contar històries combinant música, narrativa i elements multimèdia amb la veu del propi autor. El relat digital s'ha convertit en un impactant fenomen educatiu i cultural que s'ha estès a més de 80 països amb aplicacions variades (en camps tan diversos com l'educació, el turisme, el màrqueting, la història, i el testimoniatge social i/o personal, entre altres: http://digitalstorytelling.coe.uh.edu/; http://relat-digital.blogspot.com).

En aquest congrés esperem intercanviar experiències sobre l'ús i aplicacions del relat digital i reunir propostes didàctiques i metodològiques innovadores que en fomenten l'ús en qualsevol àmbit.

Tots els articles i videopòsters seran publicats en el CD-Rom del congrés. Una selecció d'articles serà publicada en una editorial de prestigi.

Ens agradaria animar-vos a participar mitjançant l'enviament de propostes de comunicacions orals i videopòsters digitals (vegeu-ne instruccions i exemples en la web www.uv.es/digitalstory) que tracten aspectes relacionats amb els següents temes:

1. Relat digital en a l'àmbit educatiu (educació primària, secundària, universitària, educació per a adults)

2. Relat digital i ensenyament de llengües modernes

3. Relat digital i societat

4. Relat digital i cultura

5. Relat digital cientificotècnic

6. Històries de vida i/o comunitat

7. Aspectes tècnics, eines innovadores en la producció de relats digitals

8. Narrativa Digital en Web 2.0 (blogs, xarxes socials, wikis, etc.) [dels quals s'acceptarà un nombre molt reduït de contribucions]

CONTRIBUCIONS

S'acceptaran comunicacions i video-pòsters digitals en anglès, espanyol i valencià.

Per al procés de lliurament i avaluació d'originals emprarem el Easychair Conference Management System (per a veure les instruccions precises preguem que feu clic en l'enllaç) https://www.easychair.org/conferences/?conf=dst2012.

CONTRIBUCIONS

El congrés acceptarà dos tipus de contribucions (VEGEU INSTRUCCIONS A CONTINUACIÓ):

A) Comunicacions

Les comunicacions analitzaran aspectes formals del relat digital que ajuden a comprendre les característiques d'aquest nou gènere multimodal. Les comunicacions tindran una durada màxima de 20 minuts (incloent l'exhibició de qualsevol tipus de material audiovisual) i aniran seguides d'un breu torn de preguntes.

B) Pòsters en format vídeo digital (videopòster)

Es lliuraran en format de video-presentació i inclouran la descripció del projecte i un exemple d'un dels relats que siga representatiu del mateix. La durada total del vídeo no ha de superar els 6 minuts (vegeu-ne exemples en la web del congrés).

INSTRUCCIONS

ABSTRACT

Format de l'abstract: Font: Cambria 12; 1 espai; 300 paraules

L'abstract ha de contenir la següent informació:

Antecedents: indicar el propòsit i objectius del treball realitzat o una descripció del tema que s'analitza o avalua.

Mètodes: descriure l'entorn / ubicació per a l'estudi  el disseny de l'estudi, la recollida de dades i els mètodes d'anàlisis utilitzats.

Resultats: presentar de manera clara i detallada i de forma resumida en quins aspectes se centrarà la discussió de resultats de l'estudi.

TEXT DE LA COMUNICACIÓ/ARTICLE

Data de lliurament: 30 Gener 2012.

L'enviament de l'article complet és una condició necessària per a participar en el congrés. Sense l'article complet no es podrà participar, tot i que s'hagués acceptat l'abstract.

El comitè es reserva el dret de rebutjar aquelles contribucions que no es corresponguen amb la qualitat exposada en el abstract.

L'extensió de l'article serà de 2,000-2,500 paraules  incorporant un breu resum, 4 paraules clau i bibliografia. No s'acceptaran articles que excedisquen aquests límits.

VIDEOPÒSTERS

A causa de la naturalesa del relat digital, hem decidit substituir els tradicionals pòsters amb video-posters-digitals. Els videopòsters es presentaran interrompudamente projectats en una pantalla.

Els videopòsters inclouen una breu descripció de projecte i un exemple o part d'un exemple que ho il·lustre.

• Pas 1. Pots utilitzar el PowerPoint, per a detallar el tema i els objectius de l'estudi, i les característiques dels participants. Pots acompanyar-lo de la teva veu, explicant el que hi ha en les diapositives
• Una altra opció és deixar una imatge estàtica i explicar de quina es tracta el projecte que has desenvolupat [Aquest pas no hauria de durar més de 2-3 minuts)
• Pas 2. Després s'inclourà un relat digital que il·lustri el que has exposat. El relat no tindrà una durada de més de 4 minuts.
• Eines: pots utilitzar el Windows Movie Maker per unir les imatges amb el vídeo. o simplement Photo-Story i gravar tota l'explicació del projecte amb una o diverses imatges estàtiques.

COMITÈ ORGANITZADOR

*Coordinadors del Congrés: Carmen Gregori-Signes, Barry Pennock-Speck.

*Secretàries: María Alcantud-Díaz, Anna Brígido-Corachán.

*Comitè Organitzador: Laura Monrós-Gaspar, Garikoitz Knörr-de-Santiago, Miguel Ángel Candel-Mora, José Saiz-Molina, Alicia Ricart-Vayá.

Informació de contacte: relatodigitalstorytelling@gmail.com

Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació, Avinguda Blasco Ibáñez, 32, València, 46010.

Telèfon: + 34 96 - 386 - 4058.

FAX: + 34 96 - 386 - 4161.

Secretaria del Departament: + 34 96 - 386 - 4262.

Homenatge en xarxa a Enric Valor, 22 d'agost

Abans d'iniciar alguns viatges pendents, em faig eco de la proposta de la xarxa 1entretants al voltant de la figura d'Enric Valor. Tenim un mes per dissenyar la nostra aportació en els blogs personals sobre el mestre que ens ha ensenyat a molts a benescriure i benparlar el català dels valencians, ja siga amb les seues gramàtiques i llibres prescriptius com també amb les seues novel·les, relats i rondalles. Us convide ja a valorar la possibilitat d'aportar un escrit per al pròxim dia 22.

Enric Valor va nàixer a Castalla el 1911, el 22 d'agost. Enguany, doncs, en fa 100 anys. Les commemoracions de la figura de Valor i els homenatges a la immensa tasca d'aquest gran valencià han estat nombrosos. Ara, vos en proposem un altre: un homenatge blogaire el pròxim 22 d'agost. Per recordar el mestre, per reivindicar-lo, per narrar-lo, per dibuixar-lo, per recórrer-ne l'obra i l'estima per la llengua i el país; per pensar-lo i per compartir amb el món i més enllà el nostre Valor, el que cada un dels membres de la comunitat lingüística catalana que fem blog atresorem, hem llegit i ens estimem.

Aquesta celebració, que ve precedida per molts altres homenatges simultanisdedicats a grans figures de la cultura catalana, ens la va proposar Víctor Pàmies el passat 21 de maig a València, tot i que aplega la voluntat de molts altres (Josep Porcar, Josep Albinyana, Josep Daniel Climent, Vicent Brotons, Vicent Santamaria,1entretants...) de fer-la endavant; i que ha d'aplegar encara la de tants i tantes com voldreu participar-hi!

I com ho farem?

• Es tracta d'escriure el 22 d'agost de 2011 un apunt als nostres blogs sobre Enric Valor. Un apunt que, amb l'estil de la pròpia bitàcola, parle de l'escriptor, del lingüista, de l'home que fou Valor però també de nosaltres, del nostre Valor.
• L'apunt ha de ser etiquetat amb 100anysdevalor  i #100anysdeValor  (aquest darrer, sobretot, si en fem difusió a Twitter) per tal de facilitar-ne la cerca i la compilació. També, podreu, si ho preferiu,  enviar-nos un correu amb l'enllaç de la vostra publicació a 1entretants@gmail.com
• A més, és necessari que hi incloguem una de les imatges, creades per J. Porcar, del Blogs de lletres, que podreu descarregar ací i que hauria d'enllaçar amb l'apunt que farem per inventariar totes les entrades valorianes i catosfèriques.
• Fóra bo que cada un de nosaltres visitarà els blogs de la resta i en comentara els apunts que més l'han agradat, emocionat, descobert...

A 1entretants trobareu aquell mateix dia tot el cabal de lletra, imatge, so... compilat, per tal de poder llegir a bastament sobre Enric Valor i de fer-ho en molts blogs que, potser, fins aleshores, no havíem descobert.

De la mateixa manera, i a propòsit de l'avinentesa, trobareu aviat a 1entretants un grup de treball sobre Valor i, finalment, una wiki per tal d'arreplegar tota la informació disponible a hores d'ara -o generada a partir d'aquest tret de sortida!- a Internet sobre l'autor de Castalla, en els quals tothom és convidat a participar!