5 de gener de 2016

Ovidi i Muntaner: dues guies per a tots els nivells educatius

Imatges de l'acte per @Verbascripta
El 3 de novembre passat es presentaven a l'Octubre les guies didàctiques d'Ovidi Montllor i Ramon Muntaner, cantant-poeta i cronista, homenatjats tots dos durant el 2015. L'autora, Anna Gascón, hi era acompanyada per Carles Monclús i Francesc López, que van calibrar la valuosa tasca d'acostar dos grans autors a totes les edats de l'escolaritat. 

Francesc López precisà que no havíem de considerar les guies tan sols com un treball de Literatura, ja que estaven adaptades a tots els nivells i necessitats de l'aula. Les fitxes estan enfocades a la millora de la comprensió de textos, a investigar, resumir i condensar la informació, a planificar i elaborar esquemes anteriors a la redacció. Cada unitat atén a la diversitat de l'aula per tal com hi ha quaderns per dalt i per baix del nivell treballat (5 quaderns/nivells per autor) a fi de divulgar qui eren l'Ovidi i el Muntaner, què deien als seus escrits, per a què escrivien o cantaven, tot dissenyat des del treball oral i la psicomotricitat en infantil, amb música, dibuix i memorització de textos, l'aprenentatge del lèxic i el relat del que s'ha fet, fins al nivell de batxillerat en què s'elaboren diferents gèneres literaris i multimèdia, Fragments de textos històrics dels autors i algunes informacions que altres estudiosos han escrit sobre ells formen el repositori literari sobre el qual Anna descobreix aquests grans creadors als estudiants per fer-los-els més pròxims i donar-los la dimensió que els pertoca.

En la presentació, l'Anna va comentar la dificultat de fer arribar l'autor de la Crònica als joves. Però quan s'aprofundeix en la seua biografia tan intensa, en el paper que atorga a les dones, el repte queda superat. Pel que fa a l'Ovidi, Anna l'actualitza com a autor de poesia realista per poder encabir-lo fins i tot en el currículum de Batxillerat. L'autora va detallar que cada unitat s'articula, almenys a secundària, sobre quatre eixos: investigar, interpretar els textos, redactar i crear (videolits, per exemple, que ens va mostrar dels seus alumnes).

L'acte de presentació també comptà amb la participació del Teatre Lliure de Benimaclet, que cantaren i recitaren "Tot esperant Ulisses", i a la fi, Francesc Anyó i Borja Penalba ens feren gaudir amb alguns poemes i cançons de l'Ovidi Montllor.

En conclusió, és molt necessària la reivindicació d'aquestes figures històriques i la seua divulgació en l'ensenyament, estiguen o no al currículum. Com deia Monclús en la presentació: són figures clau de la nostra cultura que ens han d'ajudar a canviar el món. Les fantàstiques guies de l'Anna Gascon, accessibles des del web, sí que ens faciliten de forma amena el seu coneixement. Aprofitem-les.
- - - - - - - - - - - - - -

- - - - - - - - - - - - - -

4 de gener de 2016

Pixel-Bit: Revista de Medios y Educación

La veterana revista digital PIXEL-BIT de la Universitat de Sevilla acaba de publicar el número 48 (d'ara en avant enllace a Pdf) on he trobat un grapat d'articles que m'han interessat. Els titols en curt són: "Uso didáctico y metodológico de las tabletas digitales...", "Herramienta competencial para analizar actividades basadas en el mlearning" (aprenentatge amb mòbil), "Redes sociales para enseñar idiomas", "Rúbrica para la evaluación de portafolios electrónicos", "Buenas prácticas para la competencia mediática...", "Cuestionario de competencias en TIC para profesores", i així fins quinze articles amb algunes recensions. No debades aquesta publicació bianual porta el subtítol "Revista de medios y educación". Entre les nombroses investigacions de, i per a la Universitat m'hi he topat amb freqüència valuosos articles per a docents de primària i secundària que acompanyen amb les TIC la tasca d'ensenyament. Crec que paga la pena fer una ullada encuriosida als números anteriors ja que, des de 1994, s'han preocupat per la formació de les persones i la millora de les pràctiques docents on tecnologia i creativitat n'eren i són pilars bàsics.

30 de desembre de 2015

Fer ràdio educativa: si ho proves, t'hi enganxes

Imatge del  taller: Consell de redacció. (Foto de Maite Boscà)
És cert que enganxa fer ràdio. Personalment tinc poca experiència en aquest afer, però ben intensa, tant que és probable que encete el projecte d'emetre periòdicament programes radiofònics per streaming amb els alumnes a fi d'explorar i ampliar les seues habilitats comunicatives i els interessos que comparteixen.

Fins ara només he treballat amb els àudios d'altres maneres. Jo hi distingiria dues classes d'activitats. La primera, l'activitat de gravar podcasts amb qualsevol finalitat discent, d'editar-los i apujar-los a un lloc d'hostatjament d'àudios (Ivoox) per a construir un repositori escolar de gèneres orals distints, d'usar-los com a elements d'observació i millora per l'alumnat, de divulgar-los en la xarxa, d'interactuar mitjançant valoracions sobre aquests treballs, etc. En aquest apartat l'espontaneïtat i actualitat perden pes enfront de la  nova activitat que presente: la ràdio en directe per streaming. Aquesta segona manera de treballar l'oral en un entorn social que traspassa l'aula obri nous escenaris a l'aprenentatge de la llengua formal perquè es realitza "en viu" i amb la possibilitat d'ampliar el nombre d'oients fora del centre educatiu compartint el mateix instant d'aprenentatge i alhora comptant amb la possibilitat d'interactuar via telefònica o xat del programa. Imagineu el que té de motivadora la ràdio educativa.

Després del projecte que férem a l'abril a 2n de Batxillerat, vaig impartir fa poques setmanes un taller de ràdio a un grup de professors força motivats per aquesta eina didàctica. Vaig quedar encantat amb la seua participació i amb el resultat. Durant quatre hores vaig presentar breument el projecte que executàrem en l'optativa d'Habilitats Comunicatives a 2n de Bat; de seguida vaig passar als tutorials de l'aplicació mòbil de ràdio i la de l'ordinador i, rere el descans, començàrem a treballar com ho fa el consell de redacció d'una emissora: en poc més d'una hora havíem d'embastar un programa de ràdio entre tots els assistents. I així es va fer: reunió per decidir els rols de cadascú i els espais del magazine. Cada equip preparà la seua secció: notícies actuals, crònica, entrevistes, gastronomia, llibres i música. El conductor i la conductora del programa prengueren nota de les col·laboracions i elaboraren l'escaleta del programa. Les dues tècniques buscaren i agregaren les sintonies necessàries i es familiaritzaren amb la consola de l'aplicació Spreaker. El temps se'ns venia damunt i calia eixir a l'aire. I amb una superba professionalitat, aquestes professores i professors del taller feren un bonic programa que us enllace ací baix. 

Per acabar, he enllaçat al llarg del post amb les presentacions que vaig emprar al taller. Les done per acabades després d'ampliar-les dies més tard. Si hi trobeu errades o mancances de claredat, m'agradaria que m'ho féreu saber. Vull que aquest material puga ser útil als qui el feu servir.

- - - - - - - - -
P.S. Un projecte de ràdio recent a 4t ESO és el dut a terme a Cocentaina per Encarna Pascual. I un programa realitzat per "Ràdio Federica" a l'Institut Federica Montseny és el dirigit per la professora Anna Gascón. Dos bons exemples per a atrevir-nos sense por amb el projecte de ràdio escolar.
- - - - - - - - -

28 de desembre de 2014

Com triomfar amb les TIC en la promoció lectora, el repte de llegir i compartir

El 21 de novembre es va presentar al Centre Octubre de València Com triomfar amb les TIC... publicat per l'editorial Andana, una novetat en la qual participe. Les nou propostes que conformen el llibre es basen en l'aprofitament que les lectures de classe, els àlbums il·lustrats i la cultura popular poden tenir en el jove estudiant. Reprenen els vells consells de no abandonar a la seua sort els joves lectors i d'utilitzar el que molts, després de Sipe, hem anomenat ´performativitat', val a dir, la capacitat de l'individu o el grup per afirmar-se, legitimar-se i construir la seua identitat mitjançant una activitat social. La lectura socialitzada és un bon hàbit adolescent que no hem de desaprofitar i fins i tot hem de fomentar allà on no es practique. Les maneres en són diverses, però, pel que fa a #TriomfarTIC, el llibre ressenyat, les tecnologies per a l'aprenentatge també són una via excel·lent per a la socialització, mitjançant el cultiu grupal de l'opinió, la investigació i la creativitat.

Presentació del llibre al Centre Octubre. Foto d'Arnau Ruiz
Com triomfar amb les TIC focalitza les potencialitats que tenen les noves tecnologies en l'àmbit de la lectura que es fa a l'aula i fora d'ella. Comunicar l'experiència lectora en les diverses plataformes i xarxes socials, transformar l'obra escrita en altres llenguatges multimodals, esmicolar-la en centres d'interés per a recercar i augmentar la informació tot expressant-la amb artilugis nous (wix, geolocalització, línies del temps...), totes aquestes tasques, dutes a terme de manera cooperativa, promouen i acosten eficaçment la lectura als lectors adolescents, fins i tot els més febles, i enriqueixen la seua experiència lectora ja que llegeixen per a compartir. Una altra anàlisi serà la de comprovar l'eficiència de les TIC per crear nous lectors o per evitar que n'abandonen l'hàbit. Ricard Peris, director d'Andana, va afirmar el dia de la presentació que els joves llegeixen molt, però no allò que els professors voldríem que llegissen. La responsabilitat és tant de les editorials com dels professors, al seu parer. Jo trobe que hi ha més dispersió en els motius per a llegir, i també trobe que s'han d'implicar els pares en les edats més crítiques, com també els centres educatius amb plans de lectura, etc. 

Assumim els professors, doncs, la nostra part de responsabilitat pel que fa als títols que proposem als alumnes, la manera de convidar-los a llegir i les activitats d'abans, durant i després de la lectura que duem a terme. Si no n'estem satisfets, és probable que hàgem de fer una ullada a, si més no, aquest manual de pràctiques educatives amb les TIC, relatades amb sinceritat i realisme, per tal d'incorporar alguna activitat distinta que siga la clau de l'èxit. Per acabar, oferisc una videocrònica de la presentació del llibre en 16 minuts. La va enregistrar Arnau Ruiz, ja que jo no hi vaig poder acudir a l'esdeveniment. N'he fet l'edició i volia haver-la retallat molt més, però és impossible quan hi ha nou veus que volen fer-nos cinc cèntims de la seua experiència docent (i editorial).



- - - - - 

1 de setembre de 2013

L'estil cohesionat: la gramàtica a 1r de Bat (II)

«Aconseguir un estil cohesionat implica dominar una sintaxi complexa en què predomina la subordinació. [...] Per a elaborar un text ben cohesionat s'ha d'ensenyar als alumnes a utilitzar mecanismes lingüístics que sobrepassen el nivell oracional, com ara els procediments per mantenir la referència, i sembla oblidar-se també que les habilitats discursives no es desenrotllen d'una manera espontània, sinó que necessiten una reflexió explícita i un determinat coneixement metalingüístic.»
Cite aquest fragment de Montse Ferrer i Carmen Rodríguez (2010) procedent de l'article "La lingüística del texto en los manuales de la ESO" per tal de corroborar aital afirmació, comprovada enguany a 1r de Batxillerat durant les activitats de llengua en què centràrem el focus sobre els procediments cohesius i la condensació informativa de textos propis i aliens.

Nosaltres creiem, com també observa l'article citat, que els llibres de text coneguts no dissenyen gaire activitats de manipulació textual, i, per contra, es planteja a l'aprenent l'escriptura de textos complets en què ha d'atendre múltiples factors estructurals de l'escrit que impedeixen focalitzar l'atenció en determinats requisits lingüístics. D'aquesta manera l'alumne perpetua l'ús espontani de la seua forma d'expressió, però difícilment arriba a nivells més alts de desenrotllament. Sembla oblidar-se que tenir notícia d'un recurs no és saber usar-lo.

L'avantatge de no treballar amb llibre de text aquest curs ens ha permés abordar la cohesió de la manera com relatem tot seguit. És una seqüència semblant a la proposada per Zayas, que citàvem a l'anterior post de gramàtica, desplegada a l'aula durant poc més de mig trimestre:
  1. Observació i reconeixement de la necessitat de cohesió amb textos deficients per mitjà d'algunes presentacions (repetició de mots, pèrdua de la referència) i textos d'alumnes.
  2. Sistematització de les observacions: canvis necessaris del text i denominació dels procediments. Més tard es lliura als alumnes un dossier que enumera i exemplifica els recursos cohesius d'ampliació i reducció sintàctica; En la sistematització ens podem recolzar sobre un llistat general de procediments cohesius per començar a introduir el metallenguatge i activar els coneixements previs. N'hem seleccionat vint conceptes: 
    • 1. Coordinació d'elements; 2. Subordinació (connexió substantiva, adjectiva i adverbial); 3. Aposició; 4. Construcció de gerundi o participi; 5. Conversió en Complement Circumstancial; 6. Nominalització; 7. Dixi textual; 8. Anàfora pronominal; 9. El·lipsi; 10. Definització; 11. Distinció i manteniment dels eixos temporals (passat / present – temps díctic / temps anafòric); 12. Repetició; 13. Sinonímia; 14. Hiperonímia-hiponímia; 15. Noms generals (proformes); 16. Relació de contrast; 17. Relació enciclopèdica; 18. Alternança de l'estil directe i indirecte; 19. Estil indirecte lliure; 20 Fragments reiteratius o no informatius. 21.Regles de puntuació del text.
  3. Pràctica amb tots els recursos per mitjà de la identificació, la substitució o eliminació, i la reducció o ampliació informativa del text. Hem seguit la bateria d'exercicis extrets principalment del manual Text i Gramàtica i hem inclòs en la pràctica escrits del blog d'aula de l'alumne, algun treball de resum i fragments literaris. Les activitats principals han estat: 
    • 1.Explicar el valor anafòric dels pronoms i possessius tot buscant l'antecedent; 2.Substituir elements repetits per sinònims, hiperònims o proformes (cohesió lèxica); 3.Assenyalar noms comuns i propis que funcionen com a hipònims de certs hiperònims; 4.Establir la relació de cohesió lèxica que mantenen dos mots (sinonímia, hiper-hiponímia, relació enciclopèdica, contrast, etc.); 5.Localitzar l'antecedent dels mots generals; 6. Localitzar mots amb relació de contrast; 7.Substituir lliurement mots i sintagmes repetits d'un text i explicar els procediments lèxics i gramaticals emprats; 8.Reconéixer els elements díctics; 9.Identificar connectors coordinants i subordinants per tal de fer-ne el canvi sinonímic i enriquir els procediments i matisos sintàctics; 10.Exercicis de traducció d'oracions compostes amb connectors coordinants i subordinants per aprofundir en la varietat i els matisos que presenten el català i el castellà; 11.Puntuar diversos textos oferits en paràgrafs i complets, aliens i propis dels alumnes; 12.Convertir oracions independents en coordinades; 13.Transformar oracions coordinades i juxtaposades en subordinades; 14.Construir oracions de relatiu o amb aposició amb diverses de simples; 15.Formar clàusules de participi o de gerundi amb coordinades o subordinades; 16.Nominalitzar oracions; 17.Expandir oracions; 18.Construir una oració composta o un text més cohesionat amb un grup d'oracions tot eliminant redundàncies i informació sobrant.
    • Sobre la marxa hem trobat dificultats de classificació d'algun exemple cohesiu: una d'elles es va presentar en la relació de substitució següent, procedent d'una antiga crònica: Felipe González - Secretari General del PSOE - President del Govern, etc. El manual emprat les esmenta com a sinònims, mentre que nosaltres vam considerar que mantenen més aviat una relació d'hiponímia-hiperonímia (de caràcter pragmàtic). El metallenguatge no ens ha d'entrebancar la reflexió, malgrat certes discrepàncies.
    • Les metàfores, metonímies, sinècdoques i circumloquis, que també poden funcionar com a elements substitutius de cohesió, ens han obert el tema cap als significats pragmàtics o extralingüístics i cap a la diversitat dels registres en un text.
  4. Revisió de textos propis i d'altres companys per a millorar-los. Per exemple, l'activitat de recapitulació ha consistit a millorar globalment en un estil més cohesionat el text massa segmentat i amb altres problemes d'un company del curs, procedent del resum d'una escena teatral. Això ens ha permés, per grups, de treballar també l'estil directe, indirecte i l'indirecte lliure com a opció a l'hora de reproduir o resumir els discursos dialogats literaris.
Què comenten els alumnes sobre els aprenentatges? N'he rescatat algunes entrades del blog portfoli per mostrar com han treballat i percebut alguns estudiants aquestes activitats. Una conclusió interessant la redacta Carlos gairebé al final del curs. Hi mostra la presa de consciència de la propietat de la cohesió com un fenòmen lingüístic permanent per a "crear textos de qualitat":
La conclusió obligada que trec d’aquest període que ja suposa l’inici dels últims dies de curs, és que la cohesió es troba per tot arreu. Quan escrivim una carta, quan llegim una novel·la, quan fem una ullada a un anunci... som creadors i receptors d’aquest fenomen lingüístic que podem trobar fins en aquesta entrada. Allò que no es tan fàcil és saber i aprendre a reconéixer-la i utilitzar-la per, junt a l'adequació i coherència, crear uns texts de qualitat.
En aquest apunt no expliquem res que no s'haja investigat i divulgat els darrers anys sobre l'ensenyament de la gramàtica (vegeu, per exemple, els articles publicats a la bibliografia consultada). Només volem encoratjar els col·legues de llengua a promoure a classe moltes més activitats d'anàlisi i redacció d'escrits diversos en una seqüència que siga prou llarga i sistemàtica perquè els permeta planificar i revisar als estudiants les seues produccions amb certa base i augmentar així la seua competència com a usuaris de la llengua de la mà de la gramàtica textual. 
Imatge procedent de http://www.freelancewritinggigs.com
Això que s'afirma en aquesta web que "una bona gramàtica no costa gens" és tan sols un eslògan enganyós. Costa bastant. Costa mil lectures, observació, reflexió, planificació, pràctica, regles, metallenguatge, revisió,... i és la base necessària per a la competència lingüística. Continuarem...
___
Post anterior: 

Competència lingüística VS competència comunicativa: la gramàtica a 1r de Bat (I)

-----
Bibliografia consultada:
DDAA (1998): Text i Gramàtica. Teoria i pràctica de la competència discursiva. Barcelona: Editorial Teide
DDAA (2000): Gramàtica a l'aula. Barcelona. Editorial Graó. N. 123
DDAA (2005): Bases per a l'ensenyament de la Gramàtica. Barcelona: Editorial Graó. N. 146
DDAA (2010): Libros de Texto y enseñanza de la gramática. Barcelona: Editorial Graó. N. 279