Avaluació de l’activitat amb “monòlegs” com a treball d’expressió oral

El treball de l’expressió oral mitjançant l’elaboració i la representació de monòlegs –o fragments de l’obra Ací no paga ni déu, de Dario Fo─ ens ha ocupat unes sis sessions de classe durant les quals l’alumnat –individualment o per parelles─ ha replegat el material de llibres, d’internet o l’ha inventat. Hi ha hagut després la fase de revisió en què el professor ha fet els retocs lingüístics necessaris: eliminació de barbarismes i correcció de la morfosintaxi, intervencions a diferent escala segons el nivell de llengua de cada alumne. Una vegada redactada la versió definitiva, l’alumnat ha memoritzat els diversos papers, individualment o per parelles. Finalment han passat a la representació davant els companys de classe. La meua intenció era que al final d’aquest segon trimestre representaren alguns monòlegs a la sala d’actes davant companys d’altres cursos, però no es van atrevir. Sí que van acceptar alguns, en canvi, que se’ls gravara amb video, i amb açò hem fet un CD testimonial de quasi mitja hora de monòlegs i fragments teatrals. Fa uns dies es van veure en un muntatge en DVD i s’ho van passar d’allò més bé. Però sóc jo el que més s’ha divertit i n’ha aprés. Per aquest motiu vull extraure’n ací alguna conclusió:


1.-Com que la tasca va engrescar des del principi a la majoria (recerca, redacció, revisió, memorització i representació), tot el grup-classe –en van ser tres grups diferents de 3r ESO─ es va motivar amb pareguda implicació.
2.-El gènere dels monòlegs és prou conegut i seguit per molts alumnes a través de la televisió o d’alguna lectura feta (quina sorpresa!). Uns quants tenien llibres de monologuistes a casa. La meitat els han buscat a la xarxa i n’han cedit als companys alguns textos ─dels quals han hagut de fer la traducció al valencià. Tres d’agosarats han creat els seus propis monòlegs amb diversa fortuna. I els qui no compartien aquesta afecció han triat fragments de l’obra que llegíem de Dario Fo per a representar-los en parella.
3.-Tot i que no compartisc la ideologia ni la majoria de les favades que molts actors transmeten per mitjà del monòleg televisiu, m’agrada molt aquest gènere que navega entre la narració oral i el teatre, que comparteix realitat i ficció –de vegades basada en excessius llocs comuns, ai las!-, que conté narració i opinió, i que, finalment, fa ús de la llengua estàndard oral farcida d’expressivitat –molt didàctic per a la creació de l’estàndard oral valencià dels joves.
4.-En l’activitat s’han vist implicades diverses habilitats que han fet desplegar i millorar algunes mancances que l’alumnat posseïa: he vist actuar gent molt tímida superant la vergonya; he vist molts alumnes preocupats per la normativa lingüística en el pla lèxic; he vist col·laborar diversos grupets de manera solidària per aportar-se material i idees; he vist el respecte entre ells davant la difícil tasca de “representar” un paper en la classe.
5.-I, finalment, ells han fet seu vocabulari nou usant la llengua de forma lúdica per mitjà d’un text reelaborat i escrit per a ser dit amb espontaneïtat.

Com a avançament de l’activitat oral d’aquest tercer trimestre, l’alumnat prepara un wiki de relats del món on oferiran una tria de contes que hauran de narrar als seus companys i que gravaran alhora en MP3 per si afigen la gravació al conte escrit.

Comentaris

Gemma Lluch ha dit…
És genial el treball que es pot realitzar a l'aula! Enhorabona, Toni i companyia, és digne d'elogi veure els resultats! Ho passaré a classe per veure com han treballat els estudiants. La possibilitat que qualsevol persona puga veure els resultats del treball que realitzeu a l'aula és fantàstic per intercanviar expèriències i que els estudiants coneguen que el treball que realitzen ens interessa a moltíssima gent!
Antoni de la Torre ha dit…
Gràcies, Gemma. Aprendre llengua amb la motivació que tenen aquests alumnes afortunadament esdevé per a ells gratificant. No abandonem la teoria en relació amb el tipus de text que preparen, però la producció oral, més que l'escrita, els engresca. El problema és que no sé si podrem continuar oferint exemples visuals d'aquestes pràctiques, per assumptes de protecció del menor i d'intimitat que sembla que queden per resoldre encara en els àmbits didàctics. No obstant i això, continuarem compartint experiències. Salutacions.