El treball de l’expressió oral mitjançant l’elaboració i la representació de monòlegs –o fragments de l’obra Ací no paga ni déu, de Dario Fo─ ens ha ocupat unes sis sessions de classe durant les quals l’alumnat –individualment o per parelles─ ha replegat el material de llibres, d’internet o l’ha inventat. Hi ha hagut després la fase de revisió en què el professor ha fet els retocs lingüístics necessaris: eliminació de barbarismes i correcció de la morfosintaxi, intervencions a diferent escala segons el nivell de llengua de cada alumne. Una vegada redactada la versió definitiva, l’alumnat ha memoritzat els diversos papers, individualment o per parelles. Finalment han passat a la representació davant els companys de classe. La meua intenció era que al final d’aquest segon trimestre representaren alguns monòlegs a la sala d’actes davant companys d’altres cursos, però no es van atrevir. Sí que van acceptar alguns, en canvi, que se’ls gravara amb video, i amb açò hem fet un CD testimonial de quasi mitja hora de monòlegs i fragments teatrals. Fa uns dies es van veure en un muntatge en DVD i s’ho van passar d’allò més bé. Però sóc jo el que més s’ha divertit i n’ha aprés. Per aquest motiu vull extraure’n ací alguna conclusió:
1.-Com que la tasca va engrescar des del principi a la majoria (recerca, redacció, revisió, memorització i representació), tot el grup-classe –en van ser tres grups diferents de 3r ESO─ es va motivar amb pareguda implicació.
2.-El gènere dels monòlegs és prou conegut i seguit per molts alumnes a través de la televisió o d’alguna lectura feta (quina sorpresa!). Uns quants tenien llibres de monologuistes a casa. La meitat els han buscat a la xarxa i n’han cedit als companys alguns textos ─dels quals han hagut de fer la traducció al valencià. Tres d’agosarats han creat els seus propis monòlegs amb diversa fortuna. I els qui no compartien aquesta afecció han triat fragments de l’obra que llegíem de Dario Fo per a representar-los en parella.
3.-Tot i que no compartisc la ideologia ni la majoria de les favades que molts actors transmeten per mitjà del monòleg televisiu, m’agrada molt aquest gènere que navega entre la narració oral i el teatre, que comparteix realitat i ficció –de vegades basada en excessius llocs comuns, ai las!-, que conté narració i opinió, i que, finalment, fa ús de la llengua estàndard oral farcida d’expressivitat –molt didàctic per a la creació de l’estàndard oral valencià dels joves.
4.-En l’activitat s’han vist implicades diverses habilitats que han fet desplegar i millorar algunes mancances que l’alumnat posseïa: he vist actuar gent molt tímida superant la vergonya; he vist molts alumnes preocupats per la normativa lingüística en el pla lèxic; he vist col·laborar diversos grupets de manera solidària per aportar-se material i idees; he vist el respecte entre ells davant la difícil tasca de “representar” un paper en la classe.
5.-I, finalment, ells han fet seu vocabulari nou usant la llengua de forma lúdica per mitjà d’un text reelaborat i escrit per a ser dit amb espontaneïtat.
Com a avançament de l’activitat oral d’aquest tercer trimestre, l’alumnat prepara un wiki de relats del món on oferiran una tria de contes que hauran de narrar als seus companys i que gravaran alhora en MP3 per si afigen la gravació al conte escrit.
Comentaris