12 de febrer de 2007

El canvi de les actituds lingüístiques

Com afirma Ferran Suay a l'inici dels seus tallers, definir el nostre espai lingüístic personal és una reivindicació de l’autoestima, una actitud assertiva que implica ésser capaços d’elegir quina conducta lingüística mantindrem sense experimentar malestar i sense sotmetre’ns automàticament a la llengua de l’interlocutor. I aquest objectiu només pot assolir-se si, a més d'estar-hi ideològicament a favor, ens dotem dels recursos conductuals que ens permeten no únicament d’expressar-nos en català, sinó també sentir-nos bé quan ho fem. Resumidament podem dir que es tracta de recursos de diversos tipus (cognitius, de comunicació, de control emocional...), que poden aprendre's en poc temps i que, una vegada apresos, continuen desenvolupant-se i generant-ne de nous a mesura que els anem aplicant dia a dia.

En el nou power point de Suay -que presentem baix- es revisen els mecanismes de l’aprenentatge de la submissió lingüística basats en la desemparança apresa. Aquests mantenen la conducta de defecció lingüística o timidesa en funció de les conseqüències: premis per abandonar-ne l'ús i càstigs basats en la pèrdua del prestigi generats pels discursos d'invisibilització o menysteniment. Per això el TELP té com a objectiu fer mantenir més la llengua pròpia, fer sentir-se còmodes usant-la tot reduint l’impacte negatiu de l’opció lingüística i convidar els altres parlants a sumar-s’hi. Com va dir Gandhi: “Faces el que faces serà insignificant, però és molt important que ho faces.”

2 comentaris:

Carolina ha dit...

Molt interessant, el TELP. Em sap una mica de greu que hi hagi fotos de persones concretes, sobretot les que es jutgen en negatiu: Samaranch, Serrat... Em sembla que amb les positives ja n'hi hauria prou (Mikimoto, Clara-Simó...) No sé si em caldria assistir al TELP, però em sembla una bona iniciativa -encara que segons com es miri, si hem de fer teràpia també pel fet de ser catalans... El que està clar però és que la nostra llengua i la nostra cultura només poden crèixer i ser atractives si són saludables, sense complexos, ni pors, ni vergonyes. A mi em fa bastanta gràcia ser d'una llengua petita i d'un país petit; ja m'agrada. Però cada dia m'angunieja més veure com ens ho estem carregant tot. M'anima el pensament de Gandhi: l'important és fer. Hi afegirira a més, que cal tenir confiança.

Toni de la Torre ha dit...

Tens raó, Carolina, que és delicat utilitzar com a argument persones concretes. Poden esdevenir fal·làcies argumentatives si els classifiquem en bons i dolents pel que fa a l'ús de la llengua. Però trobe que Suay volia només exemplificar la submissió per a aconseguir premis (càrrecs o major difusió de les cançons...) amb els exemples. És clar que el context sociopolític -i fins i tot l'opció personal- queda ací fora d'anàlisi.
També cal dir que el grau de consciència de país i de llengua és bastant diferent al Nord i al Sud, per això és des de València d'on es promou el TELP: una eina més de creixement personal. Opine com tu: cal anar fent sense estridències ni complexos tot sabent que la nostra gota d'aigua aportada és important almenys per a nosaltres. I cal desmuntar també els discursos aliens que poden fer mal la reconstrucció de la nostra comunitat -si més no- cultural i lingüística.