No tot han de ser mals presagis. Pel que fa als llibres, aquestes festes he vist les llibreries de gom a gom. Clàssics o moderns, se'n venien com xurros. Són més barats que un perfum, una corbata, una joguina. Per a Papà Noël o Reis quasi tot el món del meu cercle ha rebut un llibre o un diccionari. Un diccionari? Sí, per a alguns és bon complement de la lectura que tenen a la vista. En castellà, a València era un xollo adquirir els dos volums del Maria Moliner (2006) per 18 euros a les llibreries París-Valencia. A cabassos que n'hi havia, i abans de les rebaixes! A Barcelona, un establiment de llibres vells i d'ocasió despatxava novel·les per a tots els gustos a 3 euros el quilo.
No sé si ara, més que mai, la lectura esdevindrà un estupefaent per a embriagar-se o ensopir-se (que esmentava Fuster al seu Diccionari), però l'acte d'acudir a la llibreria -com anar a un multicine-, de triar segons algun noble criteri, i d'acabar llegint la compra tan gratificant, serà un ritual que probablement penetre en nous esperits poc avesats al paper imprés. I és que la crisi ha començat a canviar alguns costums... O és una il·lusió meua? Bones lectures, si més no.
Comentaris
És una passada, Queti, que la teua xiqueta disfrute del ritual complet de la lectura. Això es transmet pels teus propis hàbits i segurament per l'encert de les lectures. Jesús, Ona, en temps de crisi, allò que tenia valor abans -que no preu- continuarà valorat i possiblement revalorat. Gràcies pels vostres comentaris.