Aquest trimestre he comprovat que l'alumnat de 2n ESO arriba a les classes de Valencià amb poques lectures -per no dir-ne cap- de poesia. De segur que n'han llegit a primària i a secundària, però em pregunte quanta, com i per a què. Cap estudiant no ha sabut recitar un poema o un fragment en qualque llengua. Poca tradició d'aprendre poemes? Si prenem en consideració les lletres de les seues cançons favorites, tampoc no en recordava més de quatre versos algun atent amador de la cançó actual. Ni rap ni hip-hop. Noms de poetes i poetesses, sí que en coneixien i presumisc que era per haver-ne llegit obra; tots pertanyien a la literatura castellana: Antonio Machado, Federico García Lorca, Gloria Fuertes i Pablo Neruda. Un o dos alumnes coneixien Mario Benedetti, Quevedo, José Ángel Valente, José Agustín Goytisolo, Juan Ruiz (l'arxiprest de Fita), Bécquer. I en català... cap ni un, excepció feta de Martí i Pol per un noi i de Marc Granell, que ens fornia el material per a les activitats de lectura basades en el seu llibre L'illa amb llunes. En fi, la parenta pobra de la Literatura reclamava un necessari acostament als joves.
Després de llegir narrativa (L'odissea) i teatre (Somni d'una nit d'estiu), havíem programat per al 3r trimestre el torn de la poesia a 2n ESO, així és que ens hi hem acostat amb el poemari de Granell. Treballem amb ell dinou anys perquè és molt accessible, perquè ens sembla un model líric formidable d'on pouar temes socials i personals perennes, formes diverses d'expressió lírica, ritmes i estrofes, amb figures retòriques senzilles i no tant. És un clàssic notable de la poesia juvenil i actual en català, vaja!
Enguany, els propòsits de lectura poètica a classe han sigut principalment tres:
- L'aprenentatge i la declamació natural d'alguns poemes de l'autor per mitjà de l'aprehensió del ritme i la mètrica dels versos (els podcasts 1r i 2n recullen tan sols un exemple de poema distint aprés i recitat per l'estudiant).
- La desitjable interiorització dels patrons rítmics, entre altres inputs suggerits per les recitacions i els comentaris a classe, s'havia de reflectir en la creació "automàtica" -en el sentit surrealista- de tres estrofes parodiant la Cançó 1 del llibre, si no es preferia compondre un poema lliure. Probablement aquest plantejament desinhibidor ha facilitat que la majoria (82%) intentés a classe alguna mena de construcció poètica senzilla pel simple joc o goig d'unir paraules per veure'n el sentit general que conformaven. Un document replega els treballs corregits dels alumnes on es veuen els diferents graus de consecució, d'aprehensió.
- Una avaluació de totes les activitats per reflexionar sobre les característiques -sense metallenguatge- de la poesia, sobre l'acte de creació poètica, sobre la lectura de poemes, amb vista a la confecció entre tots d'una antologia dels seus propis versos.
Partíem de la lectura en veu alta a classe del llibre compost per 19 poemes. Els comentaris orals i escrits, un per un, s'han redactat al començament d'aquesta seqüència en un treball de vora tres pàgines i se n'ha fet una posada en comú. El poemari de Granell conté una bona guia de lectura proposada per Francesc Calafat, la qual ens ha servit d'introducció per a revisar-hi aspectes formals i temàtics.
Com que més avall he enllaçat amb els cinc apunts del blog de classe que expliquen la seqüenciació, acabaré amb una proposta arriscada. La pròxima vegada seguiré un procediment distint: partiré dels coneixements previs dels alumnes sobre la lírica i escriurem poemes motivats per la lectura programada a fi "d'estudiar la poesia", val a dir, les principals característiques del gènere. Seguirem l'ordre proposat per Shelley Wright, la qual fa un gir copernicà a la taxonomia de Bloom argumentant que al coneixement s'accedeix millor per aquest ordre: creant, avaluant, analitzant, aplicant, comprenent i recordant. Personalment he observat que la predisposició a aprendre és més gran quan es manipula o recrea grupalment l'objecte d'aprenentatge per a elaborar un producte social. Així és com treballarem les idees prèvies sobre poesia amb estudiants de 13-14 anys, joves que arriben amb llocs comuns reduccionistes i prejudicis envers la lírica, concepcions i actituds desmuntables des de la creació pròpia i seguint les passes inverses de Bloom. Ho provaré, a veure si funciona millor i ens serveix de plataforma per a acostar-nos a la poesia d'altres autors clàssics.
- - - - - -
Informació detallada de la seqüència d'activitats:
Més info:
Fitxa d'avaluació de les activitats sobre poesia
Post Flip this: Bloom's taxonomy should start with creating
Post La taxonomía de Bloom y sus dos actualizaciones
Creador online de poesia automática y rimas de rap.
Comentaris