26 de novembre de 2016

Els deures escolars a debat

Participants de la Jornada Els deures escolars a debat
El tema està candent. Ha fet falta que una associació de pares (CEAPA-Gonzalo Anaya) promogués una vaga de deures escolars durant els caps de setmana, per alçar la llebre. I l'assumpte és antic. Bernardino Salinas ens ha recordat que al 1911 hi hagué una vaga a Anglaterra contra la quantitat de treballs que tenia l'alumnat fora de l'aula.

Avui s'ha celebrat una jornada a València organitzada per la Conselleria d'Educació que ha unit experts, docents, directors de centres i alguns representants de les associacions de pares i mares per a mostrar investigacions, opinions i actuacions al voltant dels deures escolars, un bon començament per donar veu a tots els membres de la comunitat educativa.

Enric Queralt ha destacat que el rendiment escolar millora amb la qualitat del professorat i el feed-back que estableix a classe, no amb la quantitat de deures que proposa. Les estadístiques no mostren cap correlació de l'èxit escolar basat en la quantitat d'hores dedicades al diguem-ne estudi, i l'excés, en canvi, provoca al costat dels exàmens situacions d'estrés. En tot cas, les activitats fora de l'aula haurien d'estar relacionades amb l'observació, la recerca d'informació i sobretot, haurien d'esdevenir responsabilitat de tot el centre. Per a Queralt, les activitats fora de l'aula representen l'oportunitat de desplegar les competències.

José Gimeno Sacristán ens ha posat en l'obligació de pensar els temps del sistema educatiu, en concret, el temps de l'escola realitzat fora de l'escola: com ocupen xavals i xavales les hores no escolars; quins deures es manen que no tenen conseqüències curriculars; quin sentit hi tenen els deures en la recuperació de gent amb dificultats. Els deures donen a l'alumnat la mala opinió que forgen del sistema educatiu. El que cal és fer un projecte educatiu per fomentar les bones pràctiques comptant amb la participació dels pares i mares i la dels escolars. També convé tenir en compte que l'escola ensenya cada vegada menys [perquè menysté els aprenentatges no formals], mentre que gestiona cada vegada més l'aprenentatge. Deures sí, segons com, per a què, quan, etc.

Per a Bernardino Salinas els deures escolars no milloren el rendiment ni l'aprenentatge. Depén molt de la tasca que ajude al treball autònom. L'agreujament es produeix amb els cursos de transició en què es multipliquen els exàmens, però no de creativitat. El professorat esdevé entrenador de proves i la pressió s'exerceix en les matèries instrumentals. En aquest context un s'ha de preguntar què val la pena ensenyar i aprendre.

Juan Luis Castejón, en canvi, afirma que els deures provoquen un millor rendiment acadèmic depenent del nivell educatiu, el temps emprat, la qualitat dels deures i la implicació [afectiva] dels pares. S'ha constatat que a Primària treballar més de 4 hores a la setmana no incideix en el rendiment i a Secundària s'estableix en 6 hores aquest límit. La supervisió dels deures pels pares i la planificació pels professors de forma conjunta amb les famílies millora els resultats quasi un punt.

Els directors de centres de Primària i Secundària, Adrià Benet, Xavier Guardiola i Toni Solano, ens han parlat respectivament de les seues experiències de treball en comunitats d'aprenentatge, dialògiques i participatives, de la implicació de tota l'escola en l'assumpte dels deures -que ells anomenen tasques- i del disseny d'un marc d'actuació majoritari per reconvertir un centre sense deures amb la signatura d'un compromís docent.

A la darrera mesa hi han participat representants de diferents associacions de professorat al costat d'associacions de pares i AMPA. S'hi ha trobat a faltar la Gonzalo Anaya. En aquesta taula de debat s'han formulat opinions interessants sustentades en la preocupació i en alguna divergència. Per als directors i directores representants, la planificació dels deures vindrà de la mà del canvi metodològic, del treball motivador i per projectes, del disseny de línies mestres per part de l'Administració educativa i d'un canvi del currículum, legislació inclosa. En aquest assumpte, les associacions de pares i mares es queixen de la seua escassa influència en el sistema educatiu. Coincideixen en la necessitat de plantejar quins deures calen, en quina mesura i la seua efectivitat. Però alguns els troben excessius, invasors del temps familiar, mentre que d'altres els veuen vitals: qui fa bé els deures ben pensats progressa.

Així s'ha desplegat a grans trets la interessantíssima jornada d'avui al Conservatori Superior de Música de València on s'han presentat les posicions d'experts, docents, directors de centres i pares i mares al voltant dels deures escolars. Ara caldria continuar amb el debat, que ja es troba a les escoles, i implicar de veritat els consells escolars perquè hi diguen també la seua.
- - - - - - - -
P.S.
Notícia: Educación plantea regular los deberes para limitarlos (El Mundo 15-01-2017)