Literatura i narratives digitals: La lectura al segle XXI

Imatge de la ponència, per @maitebosca
Vull compartir amb vosaltres un breu resum de la meua ponència a la Jornada La lectura al segle XXI, celebrada a València dimarts 26 d'abril, així com el power point que hi vaig fer servir. Em trobe ara enllestint un paper amb el mateix títol per a la revista Articles, que haurà d'aparéixer a la tardor, en el qual aborde de manera semblant les activitats multimèdia per treballar les lectures i l'educació literària des de 3r ESO fins a 1r de Batxillerat. Per fer-ne ara un tast, inserisc la presentació utilitzada i l'enllaç amb el blog homònim on hi ha el detall de cada seqüència d'activitats. A més, afig el recull en pdf dels prop de 900 tuits que es feren eco de la jornada sota l'etiqueta #LecturaSXXI.

Moltíssimes gràcies a totes i tots els qui en vau fer comentaris a Twitter al llarg del dia: ens heu enriquit amb el vostre punt de vista. També he d'agrair als organitzadors de la Conselleria d'Educació l'interés i l'oportunitat que em donaren perquè hi participara. Crec que entre tots els ponents hem donat una visió més actualitzada del que suposa llegir i comprendre a l'aula. 

- - - - -
Durant la mitja hora de la meua exposició he proposat l’acostament a cinc gèneres multimèdia per promocionar la lectura i treballar la comprensió de la Literatura prescrita a classe. Amb la generació d’aquests paratextos a l’aula s’aprofita la necessitat de comunicació del jovent i l’aspecte performatiu que els textos literaris susciten. Parlem de performativitat com una capacitat individual o col·lectiva per a afirmar-se, legitimar-se i construir la identitat mitjançant una activitat social. També hi he dissenyat una pauta d'actuació amb les lectures per tal d'elaborar seqüències d'activitats destinades a produir un objecte multimèdia que mostre els aprenentatges dels estudiants.

La redacció d'una biografia lectora és l'eina inicial que ens permet contactar amb les vivències i els hàbits lectors dels alumnes per tal de posar d'acord i fer compatibles els objectius docents i els dels lectors més febles de la classe. Hem vist el vídeo ideat per una alumna de 3r ESO subtitulat "Llegir com a estil de vida".

Amb la proposta de crear monòlegs orals i multimèdia de personatges provinents de les lectures, no s'intenta només posar-se en la pell emocional d'un personatge, de sentir com ell. També comprovem la capacitat d'introspecció de l'alumne i el maneig que fa dels elements de la lectura i la composició narrativa. No hi ha hagut temps de projectar el vídeo que exemplifica aquesta activitat: "9 personatges parlen de Daniel".

El booktràiler promou la lectura entre els estudiants i com a producte multimèdia presenta normalment una obra narrativa amb les característiques del tràiler cinematogràfic: resum sincopat de la trama, art i creativitat per a convidar a la lectura. A més, forma part de la literatura electrònica en la modalitat d’augment (realitat augmentada). El rol promocional de les editorials és assumit ací pel lector-estudiant. Hem vist un exemple recent de dues alumnes de 3r ESO que presenten Tirant lo Blanc.

El relat digital introdueix el jove lector en les característiques de la construcció d’una història personal o bé basada en una lectura. Conéixer i jugar amb els elements bàsics del relat incloent l’expressió de les emocions contribuiran a l’èxit del producte final. La textualització n’és la clau del procés. Les lectures prèvies i les transformacions textuals per contar amb efectivitat són el catalitzador del R.D. Un exemple acceptable que hem deixat sense projectar prové del treball del curs passat que féu una alumna en llegir la novel·la JO, de Jordi Sierra i Fabra: "La por a fer-se major".

El videolit és un gènere multimèdia que parteix de l’anàlisi d’un autor o d’una obra literària. Requereix la comprensió dels sentiments que l’autor aboca en el seu treball per a plasmar-la des d’una òptica pròpia. La interpretació no té normes ni restriccions, d’ací que la llibertat i la subjectivitat fomenten enormement la part creativa per establir una relació més íntima de comprensió amb l’obra llegida. Els productes finals dels estudiants destaquen per la complexitat a què s’aboquen. Aquesta modalitat la fem servir a 1r de Batxillerat amb bons resultats, com es pot observar al vídeo de Carlos, Terra baixa, basat en l'obra homònima de Guimerà.

Aquests cinc gèneres multimèdia són avaluats mitjançant les rúbriques mostrades, que orienten ja des de la redacció del guió els aspectes més importants de la seua construcció. Com afirma Ken Robinson, la creativitat s’aprén. I des de la creació multimèdia es valora més aquella i es facilita l’acostament als productes literaris tot ampliant la competència lectora, literària i audiovisual.

Al final hem suggerit la dinamització de biblioteques digitals als centres: repositoris amb els productes orals i multimèdia que generen els alumnes a fi de difondre els bons models com a exemples a imitar i millorar pels estudiants futurs. 

Comentaris