'Alumnes de 25 instituts canvien els llibres de text per pàgines web'

La notícia va ser difosa pel diari Las Provincias el dia 24 passat. La reproduïsc parcialment:

Procedent de Google Images

La Conselleria d'Educació ha posat en marxa un programa de pilotatge en 25 instituts de la Comunitat Valenciana en els quals el tradicional manual d'ensenyament se substitueix per una pantalla d'ordinador. «El llibre de text ara és, en poques paraules, una pàgina web», van explicar gràficament des de la Direcció General d'Ordenació i Centres Docents.

D'aquesta nova incitativa es beneficiaran en una primera fase al voltant de 3.700 alumnes de 1r a 4t de Secundària. Una vegada conclòs el curs, la Conselleria farà un balanç de com ha resultat la seua implantació per estendre-la posteriorment a més centres educatius.

Cada un dels centres participants ha de complir amb una sèrie de requisits. «Han de tenir capacitat tecnològica per assumir aquesta metodologia ja que cada alumne necessita un ordinador a l'aula, a més d'accés a internet amb un ample de banda suficient». Per la seua banda, la Conselleria paga les llicències dels llibres de text web i ofereix formació als professors. Cada un dels instituts ha elaborat un projecte en el qual s'especifica la metodologia i les matèries que s'impartiran amb el llibre de text web. «I almenys un 30% de les hores lectives de l'assignatura s'ha de fer amb aquest sistema».

El professor ha de canviar la seua metodologia pedagògica perquè cada alumne tindrà, a través del seu llibre web, accés a la informació disponible a internet, documents, vídeos, fonts d'informació molt més nombroses ... «així que lògicament el paper del docent canvia perquè amb aquesta potent eina passa de ser un mer transmissor a un facilitador d'informació». «L'única limitació és que no totes les editorials disposen de material en aquest format».

 Així és com es fa la implantació de les TIC al sistema educatiu valencià! Passet a passet, 'pilotat' de forma selectiva, sense generalitzar la formació prèvia del professorat en les noves tecnologies -abans està l'anglés del PALE que inunda els centres de professors amb cursos de llengua estrangera-  i amb una concepció limitadíssima del que és un llibre de text digital i del que suposa realment treballar amb les TIC. Això sí, per algun lloc l'administració intueix el canvi de metodologia que implica treballar amb ordinadors, però alhora el servidor de Conselleria limita l'accés a nombroses webs i utilitats en línia sota l'empara de la protecció dels menors. No deixen al professorat el control de l'accés a la informació en les classes. És probable que siga amb la intenció d'imposar un model únic de treball amb els llibres digitals que 'paga' la Conselleria, i per acabar imposant també una plataforma educativa que depenga de la institució. Control i pensament únic, ja ho veurem.

Jo també dedique una de les tres hores setmanals de Valencià (4t ESO) a realitzar activitats en una aula amb ordinadors -un luxe per a pocs afortunats perquè l'optativa d'Informàtica i la Tecnologia acapara quasi tot l'horari de les tres aules amb PC al meu centre. I heus ací que m'estic trobant l'accés vedat a algunes aplicacions en línia que utilitze: pòsters digitals, quizrevolution, Scribd, de vegades al correu i els documents de Google, ja no diguem la perniciosa i addictiva xarxa social Twitter, tan interessant per a motivar la participació de l'alumnat... Quant al llibre de text digital, la idea no és dependre d'una editorial o institució que ens el done fet, sinó de crear un projecte de portfoli, per exemple, en què l'alumnat elabore els seus materials, textos i multimèdia guiats per un professorat que treballa i fa treballar de manera col·laborativa. Aquest ideal es veu cada vegada més entrebancat pels mateixos responsables de l'educació pública. En què acabarà tot aquest control i uniformisme?