Aplicant la 'desconferència' sobre educació 2.0

Aquesta setmana em trobe parlant de la competència digital del professorat en unes jornades del Cefire de València. He fet servir a l'inici de la sessió el lúcid article de Tíscar Lara titulat "Alfabetizar en la cultura digital", publicat al llibre La competencia digital en el área de lengua, Editorial Octaedro, dins la col·leció Recursos, n. 105, del qual enllace un modest resum. Després, Celestino Arteta ha guiat una part del meu discurs per mitjà del seu article “WEB 2.0: aplicaciones y servicios para la adquisición de competencias TIC”, del llibre La igualdad de oportunidades en el mundo digital. En ell les noves tecnologies es presenten com un al·licient per a treballar en la diversitat de l'aula. Durant la sessió hem navegat per algunes utilitats de la web -les de Google, o els marcadors socials entre altres- i finalment els assistents han desconnectat el ponent amb una breu desconferència: tres preguntes en cartera i vint minuts de xarrada en petit grup. El temps no donava per a més.

Les conclusions, senzilles, les compartim nouvinguts a l'escola 2.0 i els qui hi treballem des de fa uns anys. Per a generar, si cap, més interacció amb els assistents i la resta de lectors, em vaig comprometre a publicar les seues respostes al blog. Més avall he afegit també els dos minuts i mig de conclusions que els cinc portaveus van exposar a la classe després del debat en grup.

1.-Quins canvis de metodologia suposa la introducció de les TIC a l'aula? 
Més interacció; menys protagonisme del professorat, de la classe magistral i del llibre de text; augmenta la participació i el protagonisme dels alumnes perquè entre tots construeixen el coneixement; el professor és el guia de l'aprenentatge interactiu i compartit (col·laboratiu). Les TIC canvien els recursos, els materials, l'estructura de la classe, l'espai, l'avaluació. Es treballen més els procediments que els conceptes.

2.-Hi ha suficients continguts en la xarxa per a l'ús intensiu de les TIC a l'aula?
Hi ha saturació, excés de recursos semblants, duplicats per no comparar experiències de treball. Açò planteja alguns problemes: la recerca, la fiabilitat de la font, el filtre, l'adaptació o reelaboració a les nostres necessitats didàctiques...

3.-Quina formació i infraestructura són necessàries per a implementar l'ús de les TIC?
Quant a la formació del professorat, hauria d'haver-hi una oferta formativa més ampla i en alguns casos obligatòria; hauria de partir des de la conscienciació -per part de l'Administració i del mateix professorat- que l'ús de les TIC forma part d'una competència transversal per a totes les assignatures.
Quant a infraestructures, hi falta inversió econòmica per a dotar de canons o pissarres digitals, d'ordinadors i de connexió a internet les aules, [jo volia incloure la petició que la connexió a Internet que tenim als centres siga més ràpida, amb wifi, i encara mantinc l'esperança que la nostra Conselleria adopte seriosament un pla a l'estil d'Escola 2.0.]

Demà dijous ens connectarem de nou amb el fi de viatjar per alguns blogs i wikis. 

Clicant ací podreu descarregar aquest àudio.

Comentaris

Àlex ha dit…
Ara sí que puc veure el que fèrem l'altre dia.

Gràcies.

Mai havia pensat la importància d'aprendre el nou llenguatge multimèdia i la necessitat d'integrar-lo en la docència.

És un nou replantejament d'allò que enterem per Comunicació, sobretot, a l'escola.
Antoni de la Torre ha dit…
Àlex, gràcies per deixar constància de la teua visita. M'alegra que hages pogut descobrir una part de la importància que té integrar a poc a poc els llenguatges multimèdia i altres recursos TIC en la pràctica docent. Ara serà qüestió d'anar experimentant a l'aula i aprenent d'altres col·legues. A poc a poc. Salutacions.
Oreto Doménech ha dit…
Amb el teu permís, Toni, done a conéixer aquest apunt. Besets.
Antoni de la Torre ha dit…
Barra lliure, Oreto. Musu bat. Fins aviat.