Els monòlegs per treballar l'expressió oral. La monologuista Marian Díez

Des de les primeries de desembre ens estem acostant al teatre en classe de 3r ESO per mitjà de la lectura de l'obra de Dario Fo Ací no paga ni déu, amb inclusió de fragments d'altres peces teatrals. Unes quantes escenes s'han llegit en veu alta després de preparar-ne la lectura en aquells aspectes més teatralitzables que té la prosòdia. En una segona fase l'alumnat ha creat en petit grup breus diàlegs escènics des de fragments de novel·les o de contes per a fer també teatre llegit. Ara entrem en l'estadi de la representació. La intuïsc complicada perquè pateixen vergonya. L'opció serà agafar les escenes més divertides de l'Ací no paga ni déu per assajar-les i donar-hi vida o bé preparar algun monòleg de creació pròpia. És curiós que per mitjà del programa El club de la comèdia, o dels monòlegs de Buenafuente -ja no diguem dels comediants que expliquen acudits a la tele-, l'alumnat és més coneixedor d'aquestes pràctiques "escèniques" que del propi teatre. En una enquesta que els vaig passar recentment, declararen que només el 55% havia vist alguna obra al teatre i el 15% n'havia representat algun paper a l'escola o a la falla. N'és tan sols l'estadística conjuntural en un barri de pocs recursos de València. Intentem suplir aquestes mancances amb l'assistència a obres en horari escolar al llarg de la secundària. Però el tema n'és un altre.
Entre el teatre i l'acudit em fa l'efecte que el monòleg (diferent de la narració oral escènica o el contacontes tradicional) podria ser un gènere amb el qual es treballara la llengua estàndard oral amb les característiques de l'espontaneïtat i l'actualitat temàtica des de les vivències personals de l'estudiant. Sembla que ja en tenen alguns models televisius. És clar que el problema rau en la creació original de gags i anècdotes personals, de crítiques iròniques i de tots els mecanismes en què el gènere es recolza. Però ho hem d'intentar.
En aquesta entrada vull deixar la referència del web de Marian Díez >>>, una cèlebre monologuista de Monòver (fotografiada a dalt, al costat esquerre) i aportar els seus darrers sis monòlegs>>> rebuts quinzenalment per correu electrònic. Amb ells disposem de models textuals en un valencià escrit per a ser dit o representat. En el web de Marian podem trobar de tot. Des d'una radionovel·la completa gravada en valencià reproduïble -en baixa qualitat- per capítols de 10 minuts, alguns videos i els 140 monòlegs que ha enviat per correu els darrers anys, fins a fotos i notícia de les actuacions. Marian és autora d'un llibre de monòlegs prologat per Buenafuente, una història de la ràdio al seu poble, Monòver, i participa, en un tercer volum, del recull de monologuistes que actuaren en la tele de Reus el 2004. La meua intenció és usar aquesta mena de textos i el web de Marian perquè els alumnes enceten una recerca en la xarxa d'altres monòlegs, gravats o escrits, i d'autors que s'hi dediquen, a fi que puguen elaborar-ne el seu, des de les seues pròpies experiències i visions. Veurem si això els enganxa.
- - - - - -
P.S. (14 de maig de 2016): Amplieu amb aquesta entrada de blog:
http://literaturainarrativesdigitals.blogspot.com.es/p/monoleg.html

Comentaris

Anònim ha dit…
Saps que a 4t d'ESO, també llegeixen la mateixa obra de Dario Fo? Passaré la teva proposta a les meves companyes, a veure si els agrada el que proposes.
Antoni de la Torre ha dit…
A 3r se'ls escapa bona part de la intenció de l'obra de Fo i es queden amb els gags. No m'estranyaria que a 4t puga funcionar millor. Ara els està motivant buscar textos de monòlegs per internet i n'estan llegint amb interés per tal de seleccionar-ne fragments i construir-ne de nous amb afegitons personals al voltant d'un tema concret. La majoria no es veu amb cor de redactar una plana de creació pròpia. Però m'agrada que els "priva" i que revisaran el text, que els el corregiré, que el "representaran" i que potser en faran un recull per a ensenyar-los ací. Ja saps, aquest és només un camí.