Tal com solia fer als inicis d'aquest blog, us propose un conte "de saviesa" de Jacques Salomé que vaig traduir per als alumnes anys arrere; es troba publicat en T'es toi quand tu parles. Observeu el joc de paraules creat per l'homofonia en francés (calla / ets tu quan parles). És un relat que treballem a taller de llengua entre un grapat. El presente ací, al blog, per compartir amb vosaltres aquest autor que tant m'ha aportat amb els seus llibres, i perquè aquest vademecum duu per subtítol Fites per a una gramàtica relacional. Les relacions humanes, com l'expressió lingüística, segueixen unes regles per a fer més efectiva i saludable la comunicació personal. Però, per saber de gramàtica, potser cal observar el funcionament dels elements essencials.
M'he deixat a meitat de redacció un parell d'entrades per al blog sobre la gramàtica de la cohesió a 1r de Batxillerat i el projecte de portfoli del darrer curs. Altres faenes m'han impedit dedicar-hi temps i la ment s'exhaureix per moments. Abans d'acabar el mes enllestiré els escrits. Ara em cal una escapada interior i exterior, com a tots vosaltres, si és que no esteu ja desconnectats del tot. Gaudiu del descans i ens retrobem per ací a les darreries d'agost.
Hi havia una vegada, una sola vegada, en un país del nostre món, un home a qui tothom deia el Mag de les Pors.
El que cal
saber, abans de continuar contant, és que totes les dones, tots els
homes i tots els xiquets d’aquest país estaven habitats de pors
innombrables. Pors molt
antigues, vingudes del fons de la humanitat, quan els homes no
coneixien encara la rialla, l’abandó, la confiança i l’amor. Pors més
recents, nascudes en la infantesa de cadascú, quan allò
incomprensible de la realitat es topa contra la innocència d’una
mirada, l’estranyesa d’una paraula, l’admiració d’un gest o
l’esgotament d’un somriure.
El que és
segur és que tots, tan prompte com sentien parlar del Mag de les
Pors, no dubtaven a emprendre un llarg viatge per trobar-se amb ell
perquè esperaven així poder suprimir les pors que portaven dins del cos, dins del cap.
No sabia
ningú com es produïa l'encontre. Entre els qui tornaven del viatge hi havia molt de pudor a compartir el que havien viscut. El fet
cert és que el viatge de tornada era sempre més llarg que el
d’anada.
Un dia, un
xiquet va revelar el secret del Mag de les Pors. Però el que va dir
va semblar tan simple que no ho va creure ningú.
«Va venir
cap a mi –contava– em va agafar les dos mans entre les seues i em
va xiuxiuejar: ‘Darrere de cada por hi ha un desig. Hi ha sempre un
desig davall de cada por, per molt menuda o terrorífica que puga
ser! Sempre hi ha un desig, has de saber-ho.’
«Tenia la
boca molt prop de la meua orella i feia olor de pa d’espècies
–confirmà el xiquet, cosa que féu riure els que
l’escoltaven–. Em va dir també: ‘Passem la vida amagant els
nostres desitjos, és per això que hi ha tantes pors al món. El meu
treball, el meu únic secret, és concedir a cadascú la possibilitat
que s’atrevisca a buscar, que s’atrevisca a escoltar i a
respectar el desig que hi ha davall de cadascuna de les seues pors.’»
El xiquet,
contant tot açò, sentia que no el creien. I començà a dubtar de
nou dels seus propis desitjos. No va ser sinó uns anys més tard
quan trobà la llibertat d’escoltar-los i d’acceptar-los en ell.
Tanmateix, un home va decidir un dia posar en qüestió el Mag de les Pors. Sí,
volia fer-lo fracassar. Va fer el viatge, s’hi va presentar amb una
por que va enunciar així: «Tinc por dels meus desitjos!»
El Mag de
les Pors li preguntà: «Pots dir-me el desig més aterridor que hi
ha en tu?»
–Tinc
el desig de no morir mai! –murmurà l’home.
–En
efecte, és un desig terrible i fantàstic el que tu tens. –Després
d’un temps en silenci, el Mag de les Pors va suggerir: – I quina
és la por que hi ha en tu, darrere d’aquest desig? Perquè has de
saber que darrere de cada desig hi ha també una por que s’arrecera,
i de vegades hi ha unes quantes pors fins i tot.
L’home
va dir d’una revolada:
–Tinc
por de no tenir el temps de viure tota la meua vida!
–I
quin és el desig d’aquesta por?
–Voldria
viure cada instant de ma vida de la manera més intensa, més viva,
més feliç, sense malgastar-la!
–Doncs
ací tens el teu desig més temible –murmurà el Mag de les Pors
amb veu dolça–. Tin cura d'aquest desig, és preciós,
únic. Viure cada instant de la vida de la manera més intensa, més
viva i més feliç... sense malgastar-la! És un desig molt bonic. Si
respectes aquest desig, si li fas un lloc real en tu, ja no tindràs
por de morir. Au, ja pots tornar a casa...
Però
vosaltres que em llegiu, que potser m’escolteu, em direu de
seguida: «Aleshores, cadascú de nosaltres pot arribar a ser un mag
de les pors!»
I tant que
és possible! Si tothom es dedica a descobrir el desig que hi ha en
ell, davall de cada una de les seues pors! Sí, cadascú de nosaltres
pot atrevir-se a descobrir, a dir o a proposar els seus desitjos, amb
la sola condició d’acceptar que no siguen complits. Hem d’aprendre
la diferència entre un desig i la seua realització...
«Aleshores,
tots els desitjos no poden realitzar-se, fins i tot si es desitja?»
No,
solament alguns. I no sap ningú d’antuvi quin desig serà escoltat
solament, quin serà complit, quin serà rebutjat, quin serà
engrandit fins als estels. Aquest és el gran secret de la vida: que
és imprevisible, insubmissa i, alhora, immensament generosa davant
els desitjos dels éssers humans.
Alguns
rumors diuen que el Mag de les Pors podria venir un dia per ací.
[Jacques Salomé, 1991]
Comentaris