El debat permanent sobre les xarxes socials


“La cara amagada de Facebook”

Igual com jo, molts de vosaltres deveu estar rebent emails de coneguts que us alerten dels perills de Facebook. Hi ha un vídeo a YouTube que me l'han enllaçat ja diverses ocasions en mails acompanyats de contingut esborronador i apocalíptic per usar la coneguda xarxa. Al final m'he parat a escoltar els set minuts i mig de thriller. Perquè sapigueu quin pa hi donen, -paga la pena veure'l per l'estil orwellià-, traduïsc un sol fragment en bloc:
En algun lloc del món hi ha algú anotant fins al mínim detall del teu perfil de Facebook. Té la teua edat, color favorit, on vius, quin número calces, el color dels teus ulls i la quantitat de vegades que has terminat amb la teua parella. En una altra columna té les teues pel·lícules favorites, la roba que uses, les fotos de les teues vacances, inclús quant pesa el teu cervell. Quan aquest home anota totes les dades personals que tens en Facebook, s'alça i es dirigeix a una altra sala on altres homes amb ulleres i purs, es reparteixen els trossos de la teua vida privada com si foren fitxes de pòquer. Per tant, per al llenguatge de Facebook, compartir és anunciar. Per als seus creadors n'és prou de creuar-se de braços i veure com milions d'addictes transmeten voluntàriament les dades personals, fotografies i llistes dels seus objectes de consum favorits. Una vegada que ha rebut aquesta ampla base de dades, Facebook no fa més que revendre la informació als seus anunciants.
No obstant aquest to de conspiració --s'hi diu que Facebook és un experiment de manipulació global--, el vídeo aborda d'altres problemes que sí tenen molta rellevància legal: la propietat perpètua de les imatges i la informació que hi aportes passa a Facebook; al contracte acceptem el seu dret a la distribució de tot el que hi pengem; acceptem també la permanència en xarxa de tota dada personal després de retirar-nos-en i tancar el compte... Sobre aquests punts, els legisladors haurien d'elaborar una llei actualitzada que ens protegís de l'ús fraudulent de la nostra imatge i les dades personals sobre les quals només els propietaris hauríem de tenir el dret de la difusió, de la rectificació i l'eliminació.
Encara que no m'agrada el punt de vista esbiaixat i apocalíptic d'aquest reportatge, n'aprecie el toc d'atenció davant les actituds irreflexives o ingènues que una part indeterminada d'usuaris -principalment, però no sols, adolescents- practica en la xarxa per mitjà de qualsevol plataforma. Els perills que són a la posta per l'ús d'Internet no són els únics al llarg de la vida, però no han de ser tampoc desdenyats. I com sempre, una bona educació i “netiqueta” -passez-moi le mot- en l'ús de les TIC a casa i a l'escola, haurà d'exorcitzar els usos inadequats i promoure l'aprofitament cultural i pedagògic que aquesta magnífica finestra ens forneix al professorat. La defensa o l'atac apassionats a les xarxes socials d'Internet no ha de rebaixar, tanmateix, la qualitat del debat sobre l'ús que en fem, i aquest vídeo, de veracitat no contrastada, no deixa en bon lloc als usuaris ni al “règim virtual totalitari” que suposa Facebook. De tota manera..., jo em quede amb Ning!


- - - - - - - - - - 
P.S. (29 de febrer de 2016).Vegeu aquest article meu publicat al web de la revista SAÓ, sis anys i escaig més tard: http://www.saoedicions.com/aprendre-valencia-en-xarxa/

Comentaris