Llegim amb els fills, amb les pantalles?

Prenc el títol de la conferència tan interessant que dilluns passat féu Gonçal López-Pampló en el marc de la Fira del Llibre de València, de la qual seleccione alguna idea per a la reflexió.

Es diu que les pantalles allunyen els xiquets i les xiquetes de la lectura i és més aviat el contrari. La lectura, com a acte de descodificació i de coneixement no es pot restringir avui a la lletra impresa: mòbils i ordinadors amb internet pel mig ens endinsen en l'estructura hipertextual i multimèdia de la informació, on la lectura multimèdia es fa cada vegada més freqüent i necessària, d'ací que s'haja de promoure la competència digital, no tan sols de l'alumnat, sinó també dels pares i les mares. Aquests controlen només visualment l'accés a Internet dels fills i aquest acte es realitza quasi sempre a l'àmbit estrictament privat de l'adolescent. La clau rauria a compartir amb els mateixos fills l'interés per l'ús d'internet: tenir, per exemple, un ordinador comú a la sala d'estar des d'on intercanviar experiències tècniques i buscar continguts acadèmics o lúdics. L'oci actiu a casa pot contribuir al foment de la lectura i de les capacitats que s'hi associen.

El llibre objecte ja no és l'únic centre efectiu de la cultura, malgrat la seua permanència real, prestigiosa i amb futur assegurat. L'alfabetització al segle XXI implicarà la capacitat de descodificar la informació rellevant i contrastada dins una societat “mediada” per les noves tecnologies. I els pares, al costat del professorat, han de pensar que Internet no fa malbé les relacions amb la família o els amics sinó que les reforça. Internet no distorsiona les relacions sinó que les fomenta : les xarxes socials en són un bon exemple. Tampoc no és excloent ni substitueix les relacions socials directes (la cita al carrer, la tertúlia al bar... ), ni la lectura de plaer o literària.

Quan llig o sent a companys l'afirmació que no entren en el món aclaparador de les xarxes socials també els entenc. La seua manera de socialitzar-se, anterior a la web 2.0, és prou satisfàctoria per al seu mode de vida i els seus interessos. Tanmateix, seria desitjable que feren un major esforç de comprensió envers els adolescents (i els adults) que des de la intimitat de la casa, entren en contacte amb xats, fòrums, blocs, notes “al mur” de Facebook, etc. amb antics o nous amics que ens amplien el coneixement del món. Els pares i els mestres no poden donar l'esquena a les noves maneres de relació social que s'estenen des d'internet. Convé, a més, que les aprofiten en els papers que els corresponen.

Bibliografia:
Monsoriu, Mar (2009). Manual de redes sociales en Internet. Aprende a usar Tuenti, Facebook, Fotolog, MySpace, etc. ¡mejor que tus hijos!, Madrid, Creaciones Copyright.