El 12 de novembre el web Llengua Catalana informava del premi al portal de recursos didàctics digitals Digital Text per l'excel·lència al tractament lingüístic en programes informàtics i webs. De seguida vaig saltar damunt per veure en què consistia aquesta excel·lència: l'ús de la llengua catalana presentat en tots els projectes del portal com a idioma que surt per defecte o llengua única en la majoria d'ells. De moment, les matèries que s'hi aborden són: Física, Química, Biologia, Geologia, Tecnologia, però s'estan preparant material per a l'ensenyament de totes les llengües del currículum d'ESO i Batxillerats. Serà molt interessant veure la manera com plantejarà la seua nova proposta d'ensenyament digital de les llengües, però no crec que tindrà gaire aspecte d'experimentació sinó més aviat de continuïtat. Pel poc que hem vist en la demo gratuïta d'una minsa part dels materials, trobem que baratar el llibre de text per la pantalla de l'ordinador no ha modificat la manera "lineal" d'organitzar els continguts, per això no s'hi constata el canvi necessari en els plantejaments educatius tradicionals.
Si aplicàvem l'esplèndida contribució que féu recentment Felipe Zayas a la taula rodona sobre la “lectura en l'era digital”, detectaríem les mancances que molts portals de recursos didàctics -de pagament, o no- presenten:
- Hi ha ben poc d'alfabetització digital perquè no s'ensenya a jutjar la utilitat d'un web per als objectius propis i per a valorar-ne la fiabilitat
- No s'estableixen els objectius de lectura -investigació- per a traçar els itineraris propis per mitjà de l'hipertext
- No s'ensenya a navegar amb l'ajuda dels menús i els índexs que ens forneixen el mapa dels continguts del web
- No es posen en relació diferents mitjans per a construir els significats
- No s'aprén a buscar, arxivar i recuperar la informació -per etiquetes, marcadors socials-
- No s'identifiquen en els webs els espais destinats a la participació dels lectors (fòrums, comentaris, etc.)
És cert que cada vegada s'integren més les TIC en l'ensenyament malgrat les dificultats que Angus acusa en un post recent, però la manera com es fa no s'allunya del plantejament a l'ús. Els llibres de text que nosaltres fem servir a l'aula, per exemple, contenen un CD-Rom amb quadres sinòptics i exercicis autocorrectius, i proposen alguna recerca no seqüenciada en adreces web. Les TIC -segons que afirma F. Zayas i compartim en aquest bloc- estan fonamentalment per ensenyar a fer preguntes als textos en relació amb uns objectius i construir així el coneixement des d'una confrontació de les fonts. El material tan elaborat de molts portals didàctics no contempla encara aquella nova manera de treballar, si bé dóna l'aparença que el canvi de suport (ordinador, pissarra digital) fa entrar en la modernitat als professors que utilitzen les TIC perquè fan navegar els alumnes per internet, tot i que siga pagant en algunes ocasions.
Comentaris
Dissabte que ve a Alzira la professora Laura Borràs de la UOC farà una conferència sobre la lectura a l'era digital (http://www.fundaciobromera.org/Activitats/2008/noves_tecno/LLIBRET.pdf)
Com sempre, molt interessant el que expliques.
Però no entenc per què afirmeu que les TIC estan fonamentalment per ensenyar a fer preguntes als textos en relació amb uns objectius i construir així el coneixement des d'una confrontació de les fonts. Això no té res de TIC: és una manera clàssica i ben enfocada de treballar la comprensió dels textos. Isabel Soler, Daniel Cassany, Anna Casals, Juan Sánchez-Enciso... i tants altres, no han deixat de fer aquesta proposta des de fa més de 20 anys. Jo crec que encara falta molt per afinar quan acaba la competència digital i comença la competència lingüística. En aquest sentit, les TIC no aporten massa res o, almenys jo, no sé trobar-ho. Ja em perdonareu, però potser barrejar les TIC amb la metodologia o la didàctica acaba per a fer-ho tot més opac, complicat i inaccessible als professors reacis a les TIC i a una orientació comunicativa i no descriptiva de la llengua.
En fi, potser m’he esbravat massa, m’ha sortit això a raig!
És un plaer llegir-te, Antoni.
Boris
Els alumnes d'audivisuals solen estudiar la diferència entre manejar una càmera o un programa d'ordinador, i la manera "artística" de contar una història amb imatges.
És cert que amb les TIC -en l'àrea de llengües on treballe- hauríem de tenir més clara la diferència entre T- i -IC per a ensenyar les dues parts del binomi, però és que no hem fet més que començar a experimentar. I alguns creiem que sí que poden aportar molt a l'aprenentatge. (Continuaré...)
Oreto, llàstima que no puga assistir a la conferència de què parles. Si tu pots, intenta fer-ne cinc cèntims al teu bloc. Gràcies als tres per les vostres aportacions.
Bon final d'avaluació!
Per fi descansem! Que passes bones festes i disfrutes. Ens llegim aviat.