«Aconseguir un estil cohesionat implica dominar una sintaxi complexa en què predomina la subordinació. [...] Per a elaborar un text ben cohesionat s'ha d'ensenyar als alumnes a utilitzar mecanismes lingüístics que sobrepassen el nivell oracional, com ara els procediments per mantenir la referència, i sembla oblidar-se també que les habilitats discursives no es desenrotllen d'una manera espontània, sinó que necessiten una reflexió explícita i un determinat coneixement metalingüístic.»
Nosaltres creiem, com també observa l'article citat, que els llibres de text coneguts no dissenyen gaire activitats de manipulació textual, i, per contra, es planteja a l'aprenent l'escriptura de textos complets en què ha d'atendre múltiples factors estructurals de l'escrit que impedeixen focalitzar l'atenció en determinats requisits lingüístics. D'aquesta manera l'alumne perpetua l'ús espontani de la seua forma d'expressió, però difícilment arriba a nivells més alts de desenrotllament. Sembla oblidar-se que tenir notícia d'un recurs no és saber usar-lo.
L'avantatge de no treballar amb llibre de text aquest curs ens ha permés abordar la cohesió de la manera com relatem tot seguit. És una seqüència semblant a la proposada per Zayas, que citàvem a l'anterior post de gramàtica, desplegada a l'aula durant poc més de mig trimestre:
- Observació i reconeixement de la necessitat de cohesió amb textos deficients per mitjà d'algunes presentacions (repetició de mots, pèrdua de la referència) i textos d'alumnes.
- Sistematització de les observacions: canvis necessaris del text i denominació dels procediments. Més tard es lliura als alumnes un dossier que enumera i exemplifica els recursos cohesius d'ampliació i reducció sintàctica; En la sistematització ens podem recolzar sobre un llistat general de procediments cohesius per començar a introduir el metallenguatge i activar els coneixements previs. N'hem seleccionat vint conceptes:
- 1. Coordinació d'elements; 2. Subordinació (connexió substantiva, adjectiva i adverbial); 3. Aposició; 4. Construcció de gerundi o participi; 5. Conversió en Complement Circumstancial; 6. Nominalització; 7. Dixi textual; 8. Anàfora pronominal; 9. El·lipsi; 10. Definització; 11. Distinció i manteniment dels eixos temporals (passat / present – temps díctic / temps anafòric); 12. Repetició; 13. Sinonímia; 14. Hiperonímia-hiponímia; 15. Noms generals (proformes); 16. Relació de contrast; 17. Relació enciclopèdica; 18. Alternança de l'estil directe i indirecte; 19. Estil indirecte lliure; 20 Fragments reiteratius o no informatius. 21.Regles de puntuació del text.
- Pràctica amb tots els recursos per mitjà de la identificació, la substitució o eliminació, i la reducció o ampliació informativa del text. Hem seguit la bateria d'exercicis extrets principalment del manual Text i Gramàtica i hem inclòs en la pràctica escrits del blog d'aula de l'alumne, algun treball de resum i fragments literaris. Les activitats principals han estat:
- 1.Explicar el valor anafòric dels pronoms i possessius tot buscant l'antecedent; 2.Substituir elements repetits per sinònims, hiperònims o proformes (cohesió lèxica); 3.Assenyalar noms comuns i propis que funcionen com a hipònims de certs hiperònims; 4.Establir la relació de cohesió lèxica que mantenen dos mots (sinonímia, hiper-hiponímia, relació enciclopèdica, contrast, etc.); 5.Localitzar l'antecedent dels mots generals; 6. Localitzar mots amb relació de contrast; 7.Substituir lliurement mots i sintagmes repetits d'un text i explicar els procediments lèxics i gramaticals emprats; 8.Reconéixer els elements díctics; 9.Identificar connectors coordinants i subordinants per tal de fer-ne el canvi sinonímic i enriquir els procediments i matisos sintàctics; 10.Exercicis de traducció d'oracions compostes amb connectors coordinants i subordinants per aprofundir en la varietat i els matisos que presenten el català i el castellà; 11.Puntuar diversos textos oferits en paràgrafs i complets, aliens i propis dels alumnes; 12.Convertir oracions independents en coordinades; 13.Transformar oracions coordinades i juxtaposades en subordinades; 14.Construir oracions de relatiu o amb aposició amb diverses de simples; 15.Formar clàusules de participi o de gerundi amb coordinades o subordinades; 16.Nominalitzar oracions; 17.Expandir oracions; 18.Construir una oració composta o un text més cohesionat amb un grup d'oracions tot eliminant redundàncies i informació sobrant.
- Sobre la marxa hem trobat dificultats de classificació d'algun exemple cohesiu: una d'elles es va presentar en la relació de substitució següent, procedent d'una antiga crònica: Felipe González - Secretari General del PSOE - President del Govern, etc. El manual emprat les esmenta com a sinònims, però el manual no explica per què. Gràcies a la consulta de la tesi doctoral del Dr. Josep Ribera (La cohesió lèxica en seqüències narratives), hem aprés a diferenciar dos tipus de sinonímia, la lèxica i la discursiva.
- Les metàfores, metonímies, sinècdoques i circumloquis, que també poden funcionar com a elements substitutius de cohesió, ens han obert el tema cap als significats pragmàtics o extralingüístics i cap a la diversitat dels registres en un text.
- Revisió de textos propis i d'altres companys per a millorar-los. Per exemple, l'activitat de recapitulació ha consistit a millorar globalment en un estil més cohesionat el text massa segmentat i amb altres problemes d'un company del curs, procedent del resum d'una escena teatral. Això ens ha permés, per grups, de treballar també l'estil directe, indirecte i l'indirecte lliure com a opció a l'hora de reproduir o resumir els discursos dialogats literaris.
Què comenten els alumnes sobre els aprenentatges? N'he rescatat algunes entrades del blog portfoli per mostrar com han treballat i percebut alguns estudiants aquestes activitats. Una conclusió interessant la redacta Carlos gairebé al final del curs. Hi mostra la presa de consciència de la propietat de la cohesió com un fenòmen lingüístic permanent per a "crear textos de qualitat":
La conclusió obligada que trec d’aquest període que ja suposa l’inici dels últims dies de curs, és que la cohesió es troba per tot arreu. Quan escrivim una carta, quan llegim una novel·la, quan fem una ullada a un anunci... som creadors i receptors d’aquest fenomen lingüístic que podem trobar fins en aquesta entrada. Allò que no es tan fàcil és saber i aprendre a reconéixer-la i utilitzar-la per, junt a l'adequació i coherència, crear uns texts de qualitat.
En aquest apunt no expliquem res que no s'haja investigat i divulgat els darrers anys sobre l'ensenyament de la gramàtica (vegeu, per exemple, els articles publicats a la bibliografia consultada). Només volem encoratjar els col·legues de llengua a promoure a classe moltes més activitats d'anàlisi i redacció d'escrits diversos en una seqüència que siga prou llarga i sistemàtica perquè els permeta planificar i revisar als estudiants les seues produccions amb certa base i augmentar així la seua competència com a usuaris de la llengua de la mà de la gramàtica textual.
 |
| Imatge procedent de http://www.freelancewritinggigs.com |
___
Pot ser que t'interesse el post anterior:
Competència lingüística VS competència comunicativa: la gramàtica a 1r de Bat (I)
-----
Bibliografia consultada:
DDAA (1998): Text i Gramàtica. Teoria i pràctica de la competència discursiva. Barcelona: Editorial Teide
DDAA (2000): Gramàtica a l'aula. Barcelona. Editorial Graó. N. 123
DDAA (2005): Bases per a l'ensenyament de la Gramàtica. Barcelona: Editorial Graó. N. 146
DDAA (2010): Libros de Texto y enseñanza de la gramática. Barcelona: Editorial Graó. N. 279
Comentaris