SMS com a recurs didàctic

Llegit en un xat: “Hola Anna! Un dels pitjors invents: el mòbil. I a més, les generacions que arriben no sabran ni parlar al final. Salutacions”. Resposta: “T'advertisc, joalban, que de vegades sobren les paraules per a dir les coses més importants... 'I, a més, les generacions que arriben no sabran ni parlar al final', açò em sona que t'estàs fent molt gran. Només et falta això de 'cualquier tiempo pasado fue mejor'. Crec que cada època aporta alguna cosa a la següent. No és millor una que altra, són diferents, crec jo. Salutacions.” Amb icones de riallades i absències de puntuació Anna ha respost a la lamentació de joalban.

Aquest debat és present des de la generalització del mòbil entre els adolescents. Però els nous mitjans de comunicació més informals no han de ser un obstacle per al desplegament de la llengua oral o escrita, ben al contrari. Des de l'ensenyament hem d'aprofitar els nous marcs interactius per a treballar l'ús adequat de la llengua.

A la Universitat de Castelló estan difonent un petit vocabulari d'abreviatures en valencià de vora tres-cents mots per a ús als SMS (servei de missatges curts fins a 160 caràcters). Fa anys que disposem de vocabularis SMS editats en moltes llengües, malgrat la llibertat de l'usuari a l'hora de crear els termes abreujats. La Viquipèdia fa una bona explicació sobre aquest llenguatge específic que m'estalvie ací. L'assumpte és com aprofitar-lo a classe.

D'una banda hi ha la creació en línia de vocabularis d'abreviatures SMS en les llengües de l'Estat. De l'altre, hem trobat a la xarxa tan sols un article dedicat a la didàctica de l'anglés L2 per mitjà dels SMS: “Teaching L2 vocabulary through SMS language: Some didactic guidelines”. Malauradament l'enllaç ens duu cap a un altre article -com podeu comprovar- i ens hem perdut l'aportació que Paula López hi fa. Al pròleg de la revista en tenim, si més no, un resum:

“Paula López Rúa analyzes texting and SMS language and considers that an
incursion into a subcode with which youngsters feel so identified could be
beneficial for both L2 and L1 learning. She concludes that English texting in
the L2 classroom might contribute to improving students’ spelling and
pronunciation skills in both the L1 and the L2, their lexicon in the L2, and
give them a better understanding of the notion of linguistic appropriateness.”

Aquest nou registre que dominen bé els adolescents, pot ser aprofitat per a transformar textos, treballar la puntuació, l'ortografia, la sintaxi, l'ambigüitat, el lèxic, l'adequació, i més aspectes que vulguem revisar. M'he posat en contacte amb Paula -professora a la Universitat de les Illes Balears- per tal de recuperar en línia el seu article. Trobe que pot ser ben suggeridor.