Tíscar Lara i Juan Freire van obrir i tancar la trobada amb sengles conferències d'una reflexió important al voltant de les TIC. La primera, per mitjà de videoconferència, començà tractant "L'Alfabetització digital crítica. Les TIC des d'una perspectiva educomunicadora." Amb gran lucidesa, Tíscar va proposar fer-se les velles preguntes davant els nous entorns. En la web 2.0 s'ha de plantejar educativament una lectura crítica de la informació i les plataformes que la propaguen: qui la construeix, com, què em diu i què diu de mi, quins valors i per a què es comunica allí. Darrerament l'usuari comprova menys la veracitat de les fonts en la busca d'informació. La privacitat, la identitat digital, la propietat intel·lectual, la tirania del mercat de Google i Microsoft, els codis de conducta, la publicitat encoberta... totes aquestes coses necessiten educar la mirada dels adolescents usuaris d'Internet. Per exemple, la publicitat "ha trencat els pactes de lectura" (prescriptors sense context, segons Tíscar), de manera que s'esborren les empremtes del context comunicatiu i s'encobreix el missatge publicitari sota formes molt novedoses. Paga molt la pena fer una ullada a la presentació que va il·lustrar aquesta conferència. Juan Freire ens regalà també una ponència magistral titulada "Cultura digital en educació: de les persones a les organitzacions". Com navegar per la exuberància informativa? El coneixement és un flux distribuït, no un stock. Hi ha d'haver comissaris digitals per al filtrat, l'agregació i la remescla del coneixement, per això els professors tenen avui un nou paper: esdevenir consultors i facilitadors d'informació i aprenentatge, dissenyadors de mitjans, moderadors virtuals i avaluadors continus. Els estudiants tindran el paper de col·laboradors entre ells i amb el professorat en un aprenentatge actiu. Però aquest nou paradigma planteja limitacions a les institucions per un rebuig dels usuaris, per absència d'incentius i per aversió a la innovació. Per a enderrocar la resistència cal expandir aquesta nova cultura del coneixement adquirint capacitats tecnològiques i cultura col·laborativa. La web 2.0 es generalitzarà en l'àmbit educatiu si l'administració s'implica radicalment, si es deixa que el professorat i l'alumnat exploren i adapten les noves ferramentes i s'integren així les experiències exitoses, i si, a més, es creen organitzacions com a plataformes obertes per a compartir aquesta mena de coneixements.
Ambdues ponències em van semblar magnífiques i us recomane de revisitar-les a través dels treballs que les acompanyaren. Llàstima que enguany no es pogueren gravar amb vídeo per conservar-les en la xarxa a causa de problemes tècnics. En la següent entrada abordaré, finalment, els tallers i alguna comunicació que vaig seguir amb més interés.
Comentaris