El canvi de les actituds lingüístiques

Com afirma Ferran Suay a l'inici dels seus tallers, definir el nostre espai lingüístic personal és una reivindicació de l’autoestima, una actitud assertiva que implica ésser capaços d’elegir quina conducta lingüística mantindrem sense experimentar malestar i sense sotmetre’ns automàticament a la llengua de l’interlocutor. I aquest objectiu només pot assolir-se si, a més d'estar-hi ideològicament a favor, ens dotem dels recursos conductuals que ens permeten no únicament d’expressar-nos en català, sinó també sentir-nos bé quan ho fem. Resumidament podem dir que es tracta de recursos de diversos tipus (cognitius, de comunicació, de control emocional...), que poden aprendre's en poc temps i que, una vegada apresos, continuen desenvolupant-se i generant-ne de nous a mesura que els anem aplicant dia a dia.

En el nou power point de Suay -que presentem baix- es revisen els mecanismes de l’aprenentatge de la submissió lingüística basats en la desemparança apresa. Aquests mantenen la conducta de defecció lingüística o timidesa en funció de les conseqüències: premis per abandonar-ne l'ús i càstigs basats en la pèrdua del prestigi generats pels discursos d'invisibilització o menysteniment. Per això el TELP té com a objectiu fer mantenir més la llengua pròpia, fer sentir-se còmodes usant-la tot reduint l’impacte negatiu de l’opció lingüística i convidar els altres parlants a sumar-s’hi. Com va dir Gandhi: “Faces el que faces serà insignificant, però és molt important que ho faces.”

Comentaris

Anònim ha dit…
Molt interessant, el TELP. Em sap una mica de greu que hi hagi fotos de persones concretes, sobretot les que es jutgen en negatiu: Samaranch, Serrat... Em sembla que amb les positives ja n'hi hauria prou (Mikimoto, Clara-Simó...) No sé si em caldria assistir al TELP, però em sembla una bona iniciativa -encara que segons com es miri, si hem de fer teràpia també pel fet de ser catalans... El que està clar però és que la nostra llengua i la nostra cultura només poden crèixer i ser atractives si són saludables, sense complexos, ni pors, ni vergonyes. A mi em fa bastanta gràcia ser d'una llengua petita i d'un país petit; ja m'agrada. Però cada dia m'angunieja més veure com ens ho estem carregant tot. M'anima el pensament de Gandhi: l'important és fer. Hi afegirira a més, que cal tenir confiança.
Antoni de la Torre ha dit…
Tens raó, Carolina, que és delicat utilitzar com a argument persones concretes. Poden esdevenir fal·làcies argumentatives si els classifiquem en bons i dolents pel que fa a l'ús de la llengua. Però trobe que Suay volia només exemplificar la submissió per a aconseguir premis (càrrecs o major difusió de les cançons...) amb els exemples. És clar que el context sociopolític -i fins i tot l'opció personal- queda ací fora d'anàlisi.
També cal dir que el grau de consciència de país i de llengua és bastant diferent al Nord i al Sud, per això és des de València d'on es promou el TELP: una eina més de creixement personal. Opine com tu: cal anar fent sense estridències ni complexos tot sabent que la nostra gota d'aigua aportada és important almenys per a nosaltres. I cal desmuntar també els discursos aliens que poden fer mal la reconstrucció de la nostra comunitat -si més no- cultural i lingüística.