
Entre el teatre i l'acudit em fa l'efecte que el monòleg (diferent de la narració oral escènica o el contacontes tradicional) podria ser un gènere amb el qual es treballara la llengua estàndard oral amb les característiques de l'espontaneïtat i l'actualitat temàtica des de les vivències personals de l'estudiant. Sembla que ja en tenen alguns models televisius. És clar que el problema rau en la creació original de gags i anècdotes personals, de crítiques iròniques i de tots els mecanismes en què el gènere es recolza. Però ho hem d'intentar.
En aquesta entrada vull deixar la referència del web de Marian Díez >>>, una cèlebre monologuista de Monòver (fotografiada a dalt, al costat esquerre) i aportar els seus darrers sis monòlegs>>> rebuts quinzenalment per correu electrònic. Amb ells disposem de models textuals en un valencià escrit per a ser dit o representat. En el web de Marian podem trobar de tot. Des d'una radionovel·la completa gravada en valencià reproduïble -en baixa qualitat- per capítols de 10 minuts, alguns videos i els 140 monòlegs que ha enviat per correu els darrers anys, fins a fotos i notícia de les actuacions. Marian és autora d'un llibre de monòlegs prologat per Buenafuente, una història de la ràdio al seu poble, Monòver, i participa, en un tercer volum, del recull de monologuistes que actuaren en la tele de Reus el 2004. La meua intenció és usar aquesta mena de textos i el web de Marian perquè els alumnes enceten una recerca en la xarxa d'altres monòlegs, gravats o escrits, i d'autors que s'hi dediquen, a fi que puguen elaborar-ne el seu, des de les seues pròpies experiències i visions. Veurem si això els enganxa.
- - - - - -
P.S. (14 de maig de 2016): Amplieu amb aquesta entrada de blog:
http://literaturainarrativesdigitals.blogspot.com.es/p/monoleg.html
- - - - - -
P.S. (14 de maig de 2016): Amplieu amb aquesta entrada de blog:
http://literaturainarrativesdigitals.blogspot.com.es/p/monoleg.html
Comentaris