He publicat este diaporama sobre poesia visual perquè trobe que és un recurs d'expressió artística fabulós, ple de connotacions i referències culturals i icòniques que es pot treballar molt bé amb l'alumnat a classe. Carles Cano ho va fer amb els seus alumnes de l'institut de Requena, si no recorde malament, l'any 2000. D'aquell treball en col·laboració va acabar realitzant una exposició amb prop d'un centenar d'obres en la Sala del Museu de les Ciències Naturals al Jardí de Vivers tot aprofitant la Fira del Llibre de València (l'any 2001?). Llavors vaig fer-ne unes quantes fotos perquè volia experimentar com Carles Cano i Joan Brossa l'expressió poètica visual. Aquest últim va escriure: "L´idioma de la poesia visual és com l´esperanto. El llenguatge literari ha deixat de ser l´únic vehicle apte per a incloure continguts i formes poètics". La meua experiència amb els alumnes, ai, las!, no travessà mai el Mississippi.
És interessant repassar que el contacontes, escriptor i professor Carles Cano va reincidir amb una segona exposició al mateix lloc l'any 2003. El títol n'era: "Cartes de Carles Cano", tot un joc de referències icòniques i textuals del que el significant i el significat poden donar de si -crec que m'acabe de perdre amb la valoració, disculpes-. Tornant al cas, en esta ocasió vam aconseguir un autèntic joc de cartes de les diverses baralles de joc que reproduïen els panells de l'exposició, i que els organitzadors regalaven al públic, però no hi vam fer fotos.
Per acabar, el diaporama de baix és una selecció de 65 fotos i es pot veure en sis minuts i mig -tot i que podeu parar les imatges o saltar-les-. La poma del paradís -una llegenda urbana, d'eixes de què tot el món en parla i que ningú ha vist -o llegit, en este cas- és el tema d'esta divertida i suggeridora expo. Si pitgeu sobre la imatge podreu veure-la en format gran i distingir-ne clarament els detalls i els títols.
És interessant repassar que el contacontes, escriptor i professor Carles Cano va reincidir amb una segona exposició al mateix lloc l'any 2003. El títol n'era: "Cartes de Carles Cano", tot un joc de referències icòniques i textuals del que el significant i el significat poden donar de si -crec que m'acabe de perdre amb la valoració, disculpes-. Tornant al cas, en esta ocasió vam aconseguir un autèntic joc de cartes de les diverses baralles de joc que reproduïen els panells de l'exposició, i que els organitzadors regalaven al públic, però no hi vam fer fotos.
Per acabar, el diaporama de baix és una selecció de 65 fotos i es pot veure en sis minuts i mig -tot i que podeu parar les imatges o saltar-les-. La poma del paradís -una llegenda urbana, d'eixes de què tot el món en parla i que ningú ha vist -o llegit, en este cas- és el tema d'esta divertida i suggeridora expo. Si pitgeu sobre la imatge podreu veure-la en format gran i distingir-ne clarament els detalls i els títols.
Comentaris