1 d’agost de 2013

El mag de les pors, per una gramàtica relacional

Tal com solia fer als inicis d'aquest blog, us propose un conte "de saviesa" de Jacques Salomé que vaig traduir per als alumnes anys arrere; es troba publicat en T'es toi quand tu parles. Observeu el joc de paraules creat per l'homofonia en francés (calla / ets tu quan parles). És un relat que treballem a taller de llengua entre un grapat. El presente ací, al blog, per compartir amb vosaltres aquest autor que tant m'ha aportat amb els seus llibres, i perquè aquest vademecum duu per subtítol Fites per a una gramàtica relacional. Les relacions humanes, com l'expressió lingüística, segueixen unes regles per a fer més efectiva i saludable la comunicació personal. Però, per saber de gramàtica, potser cal observar el funcionament dels elements essencials. 
M'he deixat a meitat de redacció un parell d'entrades per al blog sobre la gramàtica de la cohesió a 1r de Batxillerat i el projecte de portfoli del darrer curs. Altres faenes m'han impedit dedicar-hi temps i la ment s'exhaureix per moments. Abans d'acabar el mes enllestiré els escrits. Ara em cal una escapada interior i exterior, com a tots vosaltres, si és que no esteu ja desconnectats del tot. Gaudiu del descans i ens retrobem per ací a les darreries d'agost.


Hi havia una vegada, una sola vegada, en un país del nostre món, un home a qui tothom deia el Mag de les Pors.
El que cal saber, abans de continuar contant, és que totes les dones, tots els homes i tots els xiquets d’aquest país estaven habitats de pors innombrables. Pors molt antigues, vingudes del fons de la humanitat, quan els homes no coneixien encara la rialla, l’abandó, la confiança i l’amor. Pors més recents, nascudes en la infantesa de cadascú, quan allò incomprensible de la realitat es topa contra la innocència d’una mirada, l’estranyesa d’una paraula, l’admiració d’un gest o l’esgotament d’un somriure.

El que és segur és que tots, tan prompte com sentien parlar del Mag de les Pors, no dubtaven a emprendre un llarg viatge per trobar-se amb ell perquè esperaven així poder suprimir les pors que portaven dins del cos, dins del cap.

No sabia ningú com es produïa l'encontre. Entre els qui tornaven del viatge hi havia molt de pudor a compartir el que havien viscut. El fet cert és que el viatge de tornada era sempre més llarg que el d’anada.

Un dia, un xiquet va revelar el secret del Mag de les Pors. Però el que va dir va semblar tan simple que no ho va creure ningú.

«Va venir cap a mi –contava– em va agafar les dos mans entre les seues i em va xiuxiuejar: ‘Darrere de cada por hi ha un desig. Hi ha sempre un desig davall de cada por, per molt menuda o terrorífica que puga ser! Sempre hi ha un desig, has de saber-ho.’

«Tenia la boca molt prop de la meua orella i feia olor de pa d’espècies –confirmà el xiquet, cosa que féu riure els que l’escoltaven–. Em va dir també: ‘Passem la vida amagant els nostres desitjos, és per això que hi ha tantes pors al món. El meu treball, el meu únic secret, és concedir a cadascú la possibilitat que s’atrevisca a buscar, que s’atrevisca a escoltar i a respectar el desig que hi ha davall de cadascuna de les seues pors.’»

El xiquet, contant tot açò, sentia que no el creien. I començà a dubtar de nou dels seus propis desitjos. No va ser sinó uns anys més tard quan trobà la llibertat d’escoltar-los i d’acceptar-los en ell.

Tanmateix, un home va decidir un dia posar en qüestió el Mag de les Pors. Sí, volia fer-lo fracassar. Va fer el viatge, s’hi va presentar amb una por que va enunciar així: «Tinc por dels meus desitjos!»

El Mag de les Pors li preguntà: «Pots dir-me el desig més aterridor que hi ha en tu?»
Tinc el desig de no morir mai! –murmurà l’home.
En efecte, és un desig terrible i fantàstic el que tu tens. –Després d’un temps en silenci, el Mag de les Pors va suggerir: – I quina és la por que hi ha en tu, darrere d’aquest desig? Perquè has de saber que darrere de cada desig hi ha també una por que s’arrecera, i de vegades hi ha unes quantes pors fins i tot.

L’home va dir d’una revolada:
Tinc por de no tenir el temps de viure tota la meua vida!
I quin és el desig d’aquesta por?
Voldria viure cada instant de ma vida de la manera més intensa, més viva, més feliç, sense malgastar-la!
Doncs ací tens el teu desig més temible –murmurà el Mag de les Pors amb veu dolça–. Tin cura d'aquest desig, és preciós, únic. Viure cada instant de la vida de la manera més intensa, més viva i més feliç... sense malgastar-la! És un desig molt bonic. Si respectes aquest desig, si li fas un lloc real en tu, ja no tindràs por de morir. Au, ja pots tornar a casa...

Però vosaltres que em llegiu, que potser m’escolteu, em direu de seguida: «Aleshores, cadascú de nosaltres pot arribar a ser un mag de les pors!»

I tant que és possible! Si tothom es dedica a descobrir el desig que hi ha en ell, davall de cada una de les seues pors! Sí, cadascú de nosaltres pot atrevir-se a descobrir, a dir o a proposar els seus desitjos, amb la sola condició d’acceptar que no siguen complits. Hem d’aprendre la diferència entre un desig i la seua realització...

«Aleshores, tots els desitjos no poden realitzar-se, fins i tot si es desitja?»

No, solament alguns. I no sap ningú d’antuvi quin desig serà escoltat solament, quin serà complit, quin serà rebutjat, quin serà engrandit fins als estels. Aquest és el gran secret de la vida: que és imprevisible, insubmissa i, alhora, immensament generosa davant els desitjos dels éssers humans.

Alguns rumors diuen que el Mag de les Pors podria venir un dia per ací.
[Jacques Salomé, 1991]