El PP valencià té greus problemes d'encaix amb la modernitat. No es lleva de damunt l'herència religiosa, causa que el comprimeix en la seua defensa de determinats drets civils. La seua idea autonomista és un subproducte del perenne nacionalisme espanyol: un regionalisme de vernís valencianista. I la seua desobediència a les convencions científiques el sumeixen en una perspectiva cavernícola. Mentre subsistisquen aqueixes tres tradicions —n'hi ha més, però deixem-ho de moment— els seus desajustaments per a afermar-se com un partit d'idearis liberals són més que evidents malgrat la seua hegemonia social. Podrà omplir-se la boca dient-ho, però això importa poc: només compta en el supermercat dels vots. El PPCV acaba d'arremetre contra Carmen Caffarel, directora de l'Institut Cervantes, per dir una obvietat emparada en el diccionari de la RAE: «Políticament —el valencià— serà una llengua, però no ho és des del punt de vista lingüístic, com tampoc ho és el balear». Els defensors de les essències pàtries, estil Pedro Agramunt, han desempolsat de seguida el fusell: els seus tirs són rídiculs. La peripècia no és sinó un derivació pintoresca de l'acarnissament, aquest sí, del Consell de Camps contra els «clàssics» repetidors de TV3 —un quart de segle els contemplen— promoguts per l'entitat Acció Cultural del P.V. La càrrega de cavalleria del Consell a fi de paralitzar les emissions de la televisió catalana en el territori valencià ve d'antic i evidencia una desmesura prodigiosa. L'última investida ha consistit a modificar la Llei de l'Audiovisual, cosa que eleva les indemnitzacions que ha de pagar ACPV com a càstig per saltar-se la norma i l'aboca al tancament definitiu de les emissions. El col·lectiu ha pagat ja 127.000 euros de multa i abans del 20 de març haurà d'abonar 600.000 més. Amb el canvi normatiu, cada 15 dies ha de pagar un multa de 60.000 euros. El Consell rebutja que es puga veure TV3 mentre permet pulular sota el seu cel innombrables televisions que ofereixen tarot i en les quals unes senyores i uns senyors d'aparences espectrals es dediquen a salvar ànimes i a negociar sobre vides i hisendes. I justifica la persecució per un problema de reciprocitat: la Generalitat Catalana, que aquesta n'és una altra, no consenteix que Canal 9 es contemple en les seues possessions. Per descomptat, hi haurà raons polítiques i tècniques, d'uns i d'uns altres, començant per les fugides d'estudi dels famosos múltiplex i la incompetència del Govern de Madrid. Però gens té a veure la circumstància amb l'assetjament impenitent i milionari que ha desplegat el Consell contra la possibilitat innocent d'endollar l'electrodomèstic casolà i que aparega un senyor donant notícia del que succeeix al nord de la geografia valenciana. Dècades després, l'espai per a Tv3 s'encegarà en aquest tros d'Espanya. Ja ha desaparegut en moltes comarques. Tal vegada el PP obtinga algun vot popular amb la maniobra soterrada, però per descomptat no li atorga centralitat, ni li brinda un cercle de sensatesa i pluralisme. Entre València, Catalunya i Madrid, adéu a Tv3 (encara que València haja posat la fúria flamígera i la responsabilitat última: la caverna dóna espertenecs homicides).
- - - - - - - - - - -Article d'opinió publicat per Jesús Civera en castellà al Levante EMV digital el divendres 18 de febrer de 2011.
- - - - - - - - - - -
Comentaris