10 de juliol de 2010

Setena convocatòria de les Jornades Novadors (#novadors10)

#novadors10 va ser l'etiqueta temàtica o hashtag que ens permeté seguir per Twitter les VII Jornades Novadors a Gandia la setmana passada (és llegible per als registrats en twitter). La veritat és que gràcies als comentaris i les ampliacions que feien els usuaris de Twitter sobre les ponències, les comunicacions i el debat final, ja foren presents o absents, i gràcies també a la retransmissió de les conferències principals en directe per Internet (streaming), avui qualsevol esdeveniment pot ser seguit i valorat a distància, amb el consegüent enriquiment i difusió de l'acte que siga. Si, a més, afegim els posts que es fan per a ressenyar els actes programats, se'n pot acabar obtenint una visió molt completa sobre el contingut i l'abast de les Jornades, com així està succeint. Jo mateix he esdevingut tuiter ocasional per a enriquir-me amb la interacció i el feed-back dels "presents" en les activitats dels congressos. En aquesta entrada intentaré destacar algunes aportacions entre les nombroses que s'hi van fer.

Vaig acudir per primer cop a aquestes jornades ple d'expectatives i no m'han defraudat. Novadors organitza una trobada de dia i mig amb desimboltura i qualitat. Tot està molt ben engreixat. El marc de la Universitat Politècnica de València a Gandia és excepcional pels recursos que ofereix i l'entorn, acollidor i acadèmic alhora. Els conferenciants principals van suposar la càrrega teòrica i especulativa principal sobre l'ús de les noves tecnologies al costat de les experiències que els companys i les companyes de tots els nivells educatius van relatar-nos amb passió. Hi vam estar molt a gust escoltant tots els qui vam poder, ja que el nombre de ponents obligà a desdoblar o triplicar els actes simultanis de llurs conferències.
Novadors 2010. Diaporama allotjat a PhotoPeach




Aníbal de la Torre va obrir les jornades “Canviant el xip de l'avaluació” tot descrivint i avaluant el projecte que dirigeix d'ensenyament de l'ESO i el Batxillerat en format semipresencial i a distància per a la Junta d'Andalusia. Aquest treball es troba a l'aula virtual d'educació permanent de la Junta d'Andalusia, on hi ha mapes conceptuals, línies del temps, glossaris, mapes de Google, etc. Els mateixos es troben en obert al repositori de continguts digitals Agrega. Els exàmens que fa la Junta amb l'alumnat adult els anomenen “tasques presencials” perquè són una conseqüència immediata dels treballs fets durant el curs. Són una ratificació de la identitat de l'alumne i del fet que ha treballat amb les TIC. Fan servir els “media” com a focus d'aprenentatge. Cada ferramenta web que ensenyen a usar als alumnes és explotada a fons: hi corregeixen, repeteixen el treball, l'amplien, n'hi fan de nous... Una eina qualsevol dóna molt de si.
Em sorprengué la projecció tan positiva que presentà sobre els percentatges d'ús de les TIC entre el professorat: 2,5% innovadors; 13,5% adaptadors pròxims dels recursos; 68% utilitzen coses puntuals; 16% ressagats que no volen o no poden.

Jaume Subirana plantejà en la ponència els temors sobre el llibre i la lectura en temps d'Internet. La digitalització ha canviat el model de lectura entre altres coses perquè ja no es té un original amb l'escriptura digital. El debat entre els seguidors de la cultura tradicional ("de contingut, densitat, sofisticació") i la cultura moderna (“frívola, associal, freaky”) és estèril. El futur del llibre serà senzillament diferent. Hi ha tres batalles al seu voltant:

1ª. El llibre versus l'E-book: per què es planteja la mort del llibre? “Els responsables són el llibre digital i els yonkies tecnològics.” Hi ha la creença ingènua que en breu termini no caldran llibres i que tot serà gratis. Fals, simplement hi ha noves maneres de llegir, sumades a les tradicionals.

2ª. La lectura: “Els joves no llegeixen, les pantalles ens han derrotat, han guanyat la batalla contra les pàgines. En vint anys la lectura serà un culte.” Fals, els lectors han passat a primer pla. Hi ha un esclat d'accessibilitat al llibre de butxaca, a les biblioteques. Molts llibres “expulsats” de les llibreries es troben digitalitzats a Internet.

3ª. L'edició: No s'ha invertit per adaptar-se a les noves formes de lectura.

Un exemple d'aquest tremendisme és el recent Manifest contra la reutilització del llibre literari a les aules, que vaig trobar al blog de Gemma Lienas. Al meu parer és molt discutible la validesa dels arguments: dos en són erronis i dos purament econòmics pel que afecta a autors i editorials, incapaços d'adaptar-se ràpidament a la digitalització i als nous usos compartits de la web 2.0.

La genial conferència de Jordi Vivancos va parodiar el llibre de George Lakoff i Mark Johnson: Metáforas de la vida cotidiana, Ed. Cátedra, fent-ne un paral·lelisme amb les metàfores  de la Pedagogia quotidiana i el coneixement. Podeu revisitar la seua exposició per mitjà de la presentació que ha posat al nostre abast en el seu blog. Me'n quede ací amb dues idees.

La primera, l'adquisició del coneixement tot aplicant a les TIC aquestes preposicions:

-AMB: Contextos i entorns, utilitats i programes lliures de la web, per exemple Scratch (recorda el llenguatge LOGO, no forma part de la web 2.0 però és molt interessant d'explorar), Moodle, Twitter, Viquipèdia, Wordpress o Blogger, Open Office, Wikis...
-DE: S'ha d'aprendre de les noves tecnologies i de les velles metàfores pedagògiques.
-SOBRE: Cal aprendre sobre les TIC les dimensions de la competència digital (alfabetització digital, dispositius, llenguatges).
-SENSE: No necessàriament hem de fer ús de la tecnologia en tot. Hi ha situacions que s'han de viure realment. Podem eludir la tecnologia educativa quan es pot treballar de manera directa.

La segona: Per a l'escola 2.0 la clau és la (e)Pedagogia. El més interessant no és la tecnologia sinó la manera d'organitzar-nos per fer-ne un bon ús, és la metodologia. (Bernie Dodge)

Jordi Vivancos ens va llançar una proposta per al curs vinent: crear una galeria de dibuixos dels nostres alumnes sobre com imaginen l'escola del futur al grup de Flickr: escola20. Hem de tenir en compte la mirada dels estudiants sobre l'escola que ve. Observeu a l'esquerra el dibuix que un alumne francés va idear el 2002 sobre la seua escola del futur.

Toni Solano, amb “Bocaditos Poéticos”, ens presentà el seu excel·lent treball de poesia-reposteria amb  els alumnes. Hi vaig descobrir la web Voxopop dissenyada per a enregistrar àudio directament al lloc i així poder crear, entre altres, discussions enllaçades cronològicament per un fil o tema. Aquest recurs d'àudio em sembla formidable pels usos didàctics que se'n poden extraure.

La resta d'aportacions -com ara la d'Espurna amb wiki sobre l'escriptora Joana Raspall-, i el debat, queden també registrats al meu quadern perquè tots i cadascun dels participants van relatar experiències didàctiques amb blogs, xarxes socials i aules virtuals de gran interés, les quals es reuniran en un CD els mesos propers. Les Jornades Novadors impulsen al País Valencià la reflexió i la innovació per mitjà de les aplicacions digitals en l'ensenyament des de fa set anys. Esperem comptar amb elles moltes convocatòries més. Enhorabona als organitzadors.

6 comentaris:

Antonio ha dit...

Va ser un plaer conèixer-te personalment i compartir una bona estona.
Per cert, ja he vist les fotos de Edublogs... ¡quina enveja!

Oreto ha dit...

Fantàstica ressenya Toni. Moltes gràcies!

Queti B. ha dit...

Ei! Ahir vaig escriure un comentari i sembla que no s'ha penjat. Coincidesc amb Oreto: un gran treball per apropar-nos les Jornades als qui no hi érem. Moltes gràcies!

Antoni de la Torre ha dit...

Toni, per a mi també ha estat un plaer conéixer-te i sentir-te en aquella comunicació tan interessant de reposteria poètica. Ens vas aportar idees i motivació per a treballar de manera lúdica la poesia i "visualitzar" els bons resultats. A veure si véns juliol vinent "a Madrid" (VI Encontre d'Edublogs). Li hem demanat a Charo (Yalocín) que siga, per fa, en la Sierra, a la fresca. A veure...

Oreto, Queti, no es mereixen. Entre tots fem la tasca d'informar-nos. Lamente no haver ressenyat alguna aportació més, però si es troben "tancades en línia", és com si no ens serviren, no us sembla? Ens veiem aviat.

Salutacions a tot(e)s tres.

Empar ha dit...

Molt bona la ressenya, Toni. Aprofite aquest comentari per dir-te que ha estat un plaer treballar amb tu durant aquest curs. Eres una persona fabulosa com a professional i com a persona. He déprés motísimes coses de tu que espere any rere any posar-les en pràctica. I pel que fa a les idees anotades de les Jornades "novadors" dir que compartisc la importància d'obrir-nos a les noves tecnologies i que no vol dir això que el nostre benvolgut llibre haja de morir. Per a mi la clau de l'ensenyament radica en estudiar el context on estàs i l'alumnat amb qui vas a treballar. Aquestes coordenades et porten a elegir la utilització unes vegades de les noves tecnologies i altres a seguir fidel a la tradició llibretera.

Antoni de la Torre ha dit...

Empar, el plaer de compartir faena i d'aprendre al teu costat ha estat mutu. Veig la teua gran capacitat d'adaptació al medi i d'aprofitament dels recursos. No perdes l'espenta ni la il·lusió, ni deixes d'introduir una mica de TIC en el pitjor dels contextos. Una abraçada.