24 de gener de 2009

La classe, un gran basar

De vegades el cine té el poder d'esdevenir espill de realitats quan narra o descriu asèpticament fragments de quotidianitat. Entre les quatre parets de formigó d'un institut s'esdevenen successos inadmissibles i formidables mentre el professorat travessa sense transició per aquests alts i baixos. Molts espectadors que vegen la pel·lícula pensaran que l'escola és insuportable, i els que s'arriben a emocionar escoltant l'Esmeralda -una alumna de 16 anys- resumint Plató, trobaran que té alguna cosa de formidable. Enmig hi ha el professorat, gens idealitzat, capaç de sobreviure als moments més durs i de traure forces per a perllongar -per manca de suport- un sistema educatiu que va quedant-se obsolet en molts terrenys.
El director del film, Laurent Cantet, ha volgut fer un bell homenatge al món de l'ensenyament mostrant-ne alguns problemes i contradiccions, però ha prioritzat, al meu parer, la descripció documental sobre la narració, de manera que s'allunya de les convencions del gènere. Aquest fet provoca decepció en alguns espectadors. Si pensaven trobar respostes fàcils als conflictes de l'aula, van servits. Tolerància i arbitrarietat, racisme i solidaritat, llengua i classe social, insolència i reflexió, respecte i marginació, i així un grapat més de temes surten a la palestra en les classes de llengua, a la sala de professors, en el claustre... No fa res que els xics i les xiques de la pel·lícula siguen més o menys conflictius que els nostres, ni tan sols que el professor protagonista vaja poc o molt encertat en l'intent de donar veu als seus tutorats malgrat els excessos que aquesta llibertat els permet. L'aprenentatge de la democràcia per l'alumnat requereix docents armats de voluntat i coratge per a ensenyar-la amb la mateixa pràctica docent que supose una experiència distinta, modèlica i arriscada.
Tanmateix no hi ha herois ni heroïnes en les aules. N'és prou que hi resten les ganes de parlar i expressar els sentiments, d'intercanviar experiències, d'aprendre a valorar els altres i a valorar-se un mateix, d'intuir i practicar l'adequació lingüística. Parlar bé no és qualitat de burgesos ni esnobs, segons que opinen els joves del film. Probablement la lectura que fan del Diari d'Anna Frank, el buidatge lèxic, els comentaris, els acabaran convencent que llurs vides són més apasionants que la d'una xiqueta amagada a l'andana d'una casa. I que l'escola, a pesar del seu muntatge, a pesar que algun alumne no sàpia què hi fa, continua sent un camí per a la realització i les oportunitats personals.

5 comentaris:

Angus ha dit...

Excelente película y de acuerdo con tu reseña.
La clase me ha gustado, precisamente porque muestra una realidad educativa -muy similar a la nuestra- en toda su complejidad y con sus contradicciones.

Miriam Civera ha dit...

¡Hola Toni! Intentaré ser breve. La película me produjo sentimientos contradictorios. Por un lado me gustó porque, efectivamente, muestra una realidad no muy lejana a la que vivimos nosotros diariamente. Por otro lado, confieso que me decepcionó un poco, puesto que me esperaba "otra cosa". Me hubiera gustado encontrar, no digo "soluciones", pero sí nuevas propuestas o pistas para encarar los "problemas". La neutralidad con que se muestra todo me deja mosca y me cuestiona ¿a quién va dirigida la película? ¿A la sociedad en general, para que se dé cuenta de lo que pasa dentro de las aulas no solo con los alumnos sino también con los profesores? ¿A los profesores, para que reflexionemos sobre nuestras actitudes cuando nos vemos reflejados en pantalla? Simplemente por haberme hecho que me plantee esas preguntas (y otras más, por supuesto), ya ha valido la pena ir a verla. Me gustó.

Queti B. ha dit...

bo seria que aquest film -i d'altres reflexions entenimentades- obriren un autèntic i profitós debat sobre la situació a les aules i el deteriorament del sistema educatiu. A propòsit d'això, he llegit un article de Gregorio Morán a la Vanguardia que és tot substància. El podeu llegir, també, a Pica'm, un magazine valencià prou interessant. L'adreça electrònica és: http://picam.info/num/00/un-profesor-entre-los-muros/
B7s

Antoni de la Torre ha dit...

Quina gran article, Queti, el de Gregorio Morán. Per cert, aquesta revista digital té molt bona pinta i alguns pares de la criatura proven que va de bo el projecte. M'alegra. Pel que fa al debat que desitges, jo l'esperava minsament arran de l'assistència de la Ministra d'Eduació a l'estrena madrilenya. Però res, tot queda en casa.
Angus, Míriam, per molta cruesa que la pel·li mostre, la "ficció" trobe que remou poques consciències. M'agradaria dur un dia un grup de pares, d'alumnes i de professors a veure la pel·li i després a debatre-la en grup. Seria interessant la catarsi. Algú s'atreveix a fer l'experiment? A reveure'ns aviat.

蔡健雅Tata ha dit...

cool!i love it!AV,無碼,a片免費看,自拍貼圖,伊莉,微風論壇,成人聊天室,成人電影,成人文學,成人貼圖區,成人網站,一葉情貼圖片區,色情漫畫,言情小說,情色論壇,臺灣情色網,色情影片,色情,成人影城,080視訊聊天室,a片,A漫,h漫,麗的色遊戲,同志色教館,AV女優,SEX,咆哮小老鼠,85cc免費影片,正妹牆,ut聊天室,豆豆聊天室,聊天室,情色小說,aio,成人,微風成人,做愛,成人貼圖,18成人,嘟嘟成人網,aio交友愛情館,情色文學,色情小說,色情網站,情色,A片下載,嘟嘟情人色網,成人影片,成人圖片,成人文章,成人小說,成人漫畫,視訊聊天室,性愛,a片,AV女優,聊天室,情色