La classe (Entre les murs)

No sé si arribem a tenir la mateixa diversitat a les aules que tenen els francesos, probablement sí. Però no és tan segur que les respostes educatives a les transformacions socials i a la immigració siguen aplicades amb el mateix grau de discussió i controvèrsia en ambdues bandes dels Pirineus. Almenys pel que fa a la ficció cinematogràfica. El cine francés s'ha atrevit més vegades que el nostre a endinsar-se en les classes per a mostrar com s'enfronta el professorat a la tasca quotidiana de l'ensenyament amb els conflictes interiors i exteriors que la van modelant.

La nova pel·lícula de Laurent Cantet, Palma d'Or al festival de Cannes, s'acosta amb estil quasi documental a la manera com un professor il·lusionat tracta d'exercir la seua comesa davant un alumnat difícil. No dubta a introduir-los en jocs verbals estimuladors, com si la mateixa llengua fóra un autèntic desafiament. Però el camí de l'aprenentatge comporta també dificultats i riscos. Així resa la sinopsi del film.

En unes hores s'estrena a València La classe (Entre les murs). No me la perdré aquest cap de setmana. Vull saber per què alça polèmica a França i per què es va pre-estrenar a Madrid el 8 de gener passat amb la presència de la Ministra d'Educació Mercedes Cabrera, per a sorpresa del mateix Laurent Cantet. Serà un bon motiu per a continuar parlant d'educació als nostres blocs i exorcitzar el descoratjament. Bon capde!

Comentaris

Queti B. ha dit…
Ahir vaig llegir-ne algun comentari, i també faré el possible per veure-la. Està clar que l'ensenyament ha de reinventar-se, i per a això cal, primer, una anàlisi profunda, lluny dels interessos partidistes que ens fan ballar _o no_ al ritme que ells marquen. Films com aquests fan més visible la problemàtica que professors i alumnes vivim a les aules.
Miriam Civera ha dit…
Jo també intentaré anar a vore-la aquest cap de setmana, tal vegada diumenge, no sé. El que sí sé segur és que estic enganxada al cinema la temàtica del qual gira al voltant de l'educació i les aules (sobretot des de que vaig vore "Rebelión en las aulas" amb Sidney Pottier). És una llàstima que altres companyes d'institut pensen que "s'agobiarien" en anar al cine per veure una peli "continuació de la feina". Per la meua part, pense que és interessant conèixer noves maneres de fer i de disfrutar el dia dia a les classes; i les pel·lícules, encara que són "ficció", ens poden donar idees sobre com fer-ho. De "La clase" m'atrau allò que diuen de: "un professor il·lusionat tracta d'exercir la seua comesa davant un alumnat difícil". M'atrau perquè jo també sóc jove i em considere il·lusionada amb la meua tasca, però confese que quan trobe dificultats, em replantege moltes coses. En fi, ja vorem què em transmet la peli. Ho compartiré amb vosaltres en un altre comentari.