22 de novembre de 2008

25 anys -i un dia- de la LUEV

Demà hauríem de commemorar el 25é aniversari de l'aprovació de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV). Fete-UGT ha organitzat aquest cap de setmana a la Vila Joiosa un Congrés Homenatge a l'entorn d'aquesta fita per tal d'obrir un fòrum de debat sobre la situació de la llengua i reivindicar un seguit de mesures per a impulsar l'ús del valencià en aquesta època que ens toca viure. No deixaran “d'honorar les persones que lluitaren per la llengua pròpia i foren capaces de consensuar un text regulador”, i també aquells que afavoreixen des de l'escola l'ús real del valencià. S'hi analitzarà, a més, com es fa servir la llengua en els diversos àmbits d'ús.

D'altra banda, la Mesa per l'Ensenyament del Valencià (MEV), ha elaborat un informe on denuncia la mínima aplicació de la llei i els incompliments. També fa 10 propostes d'implicació de cara al futur. Els responsables de l'informe troben que la LUEV “més que normalitzar i garantir l'ús del valencià ha tingut com a autèntica funció despenalitzar allò que durant la dictadura era un delicte.” Un altre aspecte que denuncia la Mesa és l'incompliment de les 20 sentències que reconeixen la unitat de la llengua i el nom del català al costat del valencià.

Vicent Pitarch, a l'estudi que féu el 1984 titulat Reflexió crítica sobre la LUEV, en Quaderns 3 i 4, criticava que la Llei havia refusat assumir drets i deures lingüístics bàsics com ara fer el valencià llengua pròpia de l'ensenyament i vehicle d'expressió normal en totes les activitats administratives, docents i de projecció exterior. Per contra, la Llei desplegava un article sobre excepcions de l'assignatura. En aquest àmbit de l'ensenyament, la LUEV començava coixa i continua així fins avui. I si entràvem a recordar els altres àmbits d'ús -mitjans de comunicació, publicacions-, el compromís del Consell era de “vetlar per una adequada presència a les emissores de ràdio i televisió” (art. 25.1); “impulsar l'ús del valencià a les emissores de ràdio i televisió” (art. 25.2); “fomentar, amb consideració especial, les manifestacions culturals i artístiques en valencià” (art. 25.3); “donar suport a l'edició i promoció del llibre valencià” (art. 25.4).

Les actuacions institucionals han sigut molt limitades al llarg d'aquests vint-i-cinc anys quan no han perjudicat el foment de l'ús social de la llengua, la unitat lingüística i la cultura en el sentit més ample. Ni els imperatius de la mateixa llei s'acompleixen totalment, ni l'administració i els mitjans de comunicació públics permeten difondre la pluralitat que la societat valenciana representa. Però aquest silenci no pot ser més la condició que ens determinen la mediocritat i la mala fe d'aquells càrrecs públics que ens arranen als valencianoparlants en ares d'un bilingüisme discriminatori. Quan m'alçaré demà, pensaré, com el poeta, que “tot està per fer, tot és possible.”
---------------------------------------
Ressenyes en premsa i blocs:
-"Educació plurilingüe als 25 anys de LUEV", Vicent Brotons
-Un repàs als 25 anys de la Llei d'Ús, notícia del Levante EMV
-L'Acadèmia celebra els 25 anys de la Llei d'Ús sense representants del Consell, notícia al Levante EMV
-Notícia de 13 min a VilawebTV (descriu la situació social i educativa del valencià)
-"25 anys de la LUEV", dos articles d'opinió de Vicent Luna i Sirera.
----------------------------------------

4 comentaris:

josri ha dit...

I si el periòdic estiguera en valencià? I la ràdio i la tele també parlaren la nostra llengua? I l'administració...i els polítics...i la gent al carrer?

Antoni de la Torre ha dit...

Llavors podríem "celebrar" l'èxit de la fidelitat lingüística dels valencianoparlants i abolir definitivament la llei que va fixar l'estatus del valencià com a llengua minoritzada (faltaria més la despenalització que hem aconseguit). No ho sé, de moment hi ha molts prejudicis i falses creences en joc que no ajuden, però els discursos i les creences poden molt bé canviar per millorar les actituds envers l'ús social del valencià. Opine des del Cap i Casal, és clar. Salut i força, company!

Queti B. ha dit...

Trobe que aquesta data no la podem celebrar per moltes raons: d'una banda, la institucionalització d'un nom popular per al català que parlem (què en dirien, els argentins? parlen castellà o argentí?), clarament secessionista i polititzat,i d'altra (n'hi ha moltes més), la reculada en l'ús social que patim i que no sembla anar a millor.
Salutacions!

Antoni de la Torre ha dit...

Hi ha hagut molts motius per a no celebrar -commemorar ho estem fent, malgrat tot-l'aniversari ressenyat. Però des de la valoració del que tenim, sembla que encara i tot hem d'agrair a aquells polítics que s'atreviren a votar a favor d'una llei que no es creien ni ells, i ni de bon tros la majoria de la població, que arrossegàvem la submissió i la diglòssia des de feia segles. Bo és repartir responsabilitats. Dic jo.