27 de setembre de 2008

Congrés d'Interacció i Ensenyament de Llengües (i II)

... Després d'una setmana les idees barallades al Congrés es decanten. Ressonen les paraules d'Anna Camps demanant que lingüistes i estudiosos de la didàctica treballen junts perquè algun dia fem una gramàtica pedagògica de les llengües que ensenyem. S'ha reivindicat el treball col·laboratiu entre docents. S'ha exposat la necessitat d'observar i analitzar la manera com fem l'ensenyament -amb gravacions audiovisuals de les converses a classe entre alumnat i professorat-, interessa el canvi individual i col·lectiu que generen les interaccions a classe. S'han experimentat amb èxit noves formes d'acostar la lectura als adolescents amb les tertúlies dialògiques. El marc comú europeu de referència condiciona ja l'ensenyament de la llengua i n'és un referent clar malgrat la manca d'adaptació dels llibres de text. És necessari fomentar estratègies per a l'autonomia de l'aprenent. Quant a les TIC, blocs, wikis, fòrums i webquests, amb els recursos que els acompanyen, no s'han explotat encara les possibilitats per treballar-hi en l'aula.

Les experiències comunicades basades en el treball a classe i amb les TIC han sigut molt diverses i suggeridores. A tall d'exemples hem sentit el tractament del relat tradicional amb ferramentes multimèdia, l'ús dels blocs per crear seqüències didàctiques, la lectura de poemes per a l'elaboració d'un poemari propi, models de webquests que incorporen el treball amb la gramàtica textual, l'ús d'aplicacions interactives en un aula virtual, la reivindicació del treball a l'aula del bon discurs oral, les dificultats de transferència per part de l'alumnat a l'hora de relacionar el saber gramatical i l'ús lingüístic, l'aula com a àmbit d'investigació sobre l'ensenyament i aprenentatge de la llengua. Al Simposi s'ha proposat una metodologia d'investigació des de l'anàlisi de situacions d'aula.
Cal esperonar, doncs, la investigació en la mateixa aula amb una perspectiva sociohistòrica: hem de saber què féiem abans per comprendre i modificar el que fem avui. Alhora hem d'analitzar l'objecte ensenyat per adaptar-nos a les dificultats de l'alumne en el procés d'aprenentatge. L'objecte d'ensenyament també progressa i nosaltres hauríem d'avançar amb ell...

2 comentaris:

Angus ha dit...

Estupenda tu crónica, Toni.
Creo que los congresos son útiles porque muestran el estado de la cuestión, pero lo serían aún más si investigadores, expertos y profesores pudieramos trabajar conjuntamente y de forma regular.
Muchas veces da la impresión de que cada colectivo va a su aire.
Saludos.

Toni de la Torre ha dit...

Gràcies, Angus. La teua conclusió ha passat de puntetes en la cloenda del Congrés. Serà interessant veure si hem pres nota des dels diferents nivells educatius per a investigar i cooperar o continuem pegant bandades per anar cadascú a la nostra. Enhorabona, de retruc, pel que et correspon en la preparació d'aquest interessantíssim congrés. Fins aviat.