12 de novembre de 2006

VERBÀLIA: el llibre i la web. A propòsit dels "memes" i d'altres esforços de l'enginy literari

Fa un parell d'anys em van regalar l'interessant llibre que presente al costat, l'edició del qual és del 2000. Em va agradar força per la classificació exhaustiva de tota mena de jocs de llengua amb desenes d'exemples, a més de la indagació històrica i l'aportació dels autors que van destacar-ne en l'ús. L'autor, Màrius Serra, havia guanyat l'any anterior el Premi Octavi Pellissa amb un dens manual de més de 500 pàgines que duu per títol Verbàlia. Jocs de paraules i esforços de l'enginy literari. Si em permeteu vull transcriure la llarga presentació que se'n fa a la contraportada i després explicaré a què ve a tomb fer-ne esment.

"Un joc de paraules és un xoc fortuit de mots amb pèrdua momentània dels sentits. Una topada verbal que genera impulsos tan irracionals com els que entre els humans provoca l'enamorament. Perquè el xoc esdevingui joc, cal que els mots implicats no en surtin il·lesos; només així podem parlar del joc de paraules entès com a descoberta. El plaer de jugar amb les paraules és ancestral: una línia subtil i poc coneguda enllaça l'enigma de l'Esfinx, els mètodes de la Càbala, els artificis de la poesia barroca, els jocs irreverents de les avantguardes i els mots encreuats dels diaris. El llenguatge dóna molt de joc i tots hi juguem una hora o altra encara que no sapiguem què és un logogrif o un anagrama, un calembour o un lipograma, un palíndrom, una paronomàsia o un contrapet. Màrius Serra ha cartografiat una Terra Incògnita formidable: el país de Verbàlia. Hi trobareu documentats textos ludolingüístics de poetes i artistes, pedagogs i publicistes, místic, enigmistes, escriptors... sobretot en català, però també en altres llengües oficials a Verbàlia, com l'anglès, l'espanyol, el francès o l'italià. Si passegeu per la terra dels verbívors, descobrireu que els jocs de paraules poden ser intraduïbles, però els mecanismes que els generen són universals."

Doncs, el Màrius no es va conformar amb esta i les següents publicacions que s'han esdevingut. Al cap de poc va obrir una pàgina web, de nom Verbàlia on proposa -al costat d'altres col·laboradors seus- en els diversos fòrums que obri constantment, jugar amb la llengua, joguet durador i mal·leable. Si un té l'interés "verbíbor" que s'hi reclama, a poc que es mire la realitat descobrirà infinitat de paraules xocants, notícies curioses, jocs lingüístics o enigmes solapats. La intenció dels autors és convidar-nos a la cacera de tot açò i de replegar als fòrums de Verbàlia totes les propostes jocoses, humorístiques i narratives que atrapem els participants.

Fa pocs dies em va arribar la proposta d'un col·lega per entrar en un "meme" que s'arrossegava des de l'esmentada web i al qual molts bloguers anaven responent: el Ford de Harrison. Hi vaig participar modestament amb la poca originalitat que les muses m'ofereixen. Però una cosa que em féu pensar va ser el fet que no hi havia escrits en català. L'escassesa de participants em resulta decebedora. Per això, des d'ací us convide a seguir més de prop les propostes de Verbàlia i d'enganxar-vos als seus jocs, d'una higiene mental necessària, i de fer caure també als fills i als alumnes tan prompte com puguen. No crea addicció.

Per acabar, transcric ací la meua aportació al "meme" proposat pel meu col·lega, i del qual podeu obtindre alguns exemples més al blog de Felipe Zayas i d'Ana Martínez, a banda dels penjats en Verbàlia. Va dedicat als escriptors valencians.

“Un gran Fuster de l’assaig va ser Joan, Enric tingué el Valor de replegar rondalles, Carles fou el Salvador de la gramàtica i el Mestre de la ràdio va ser Toni. Hi ha hagut també un Ferrer com sant Vicent, que a colps feia seguir els seus sermons.”
“Quan llig una novel•la, menge Lay’s, i Antoni, Matutano.”
“Joan sol escriure a la Vila i Pasqual al Mas on Víctor G. ja ha Labrado.”
“Més fi que els gossos de Cullera és Ángel, que menja amb Ganivet”.
I en castellà:
Con un caldero tan grande, de dónde cayó Calderón?