4 de novembre de 2006

Tres poemes per "parodiar"

Pel que veiem, els alumnes de 14 anys que han escrit algun poema motu proprio solen cenyir-se a la rima i de vegades a la mètrica uniforme. Per a ells la poesia és fonamentalment això. El ritme, l’anàfora, el paral·lelisme i ja no diguem la metàfora o la imatge poètica difícilment entren en el seu esquema del que és el poema. Al nostre llibre de text hem repassat tan sols deu de les figures retòriques per a millorar la comprensió de la lectura poètica: al·literació, anàfora, hipèrbaton, paral·lelisme, hipèrbole, antítesi, personificació, comparació, metàfora i sinestèsia. Al meu parer no en són moltes però n’hem deixat per a 4t d’ESO unes quantes més d’importants. Les que hem treballat sí que permeten interpretar i jugar amb poemes, de manera que els joves lectors eliminen certs prejudicis davant el que és un poema o fins i tot un poemari.

Una vegada llegit, recitat i comentat el llibre de Marc Granell L’illa amb llunes, passem a la fase d’elaboració pròpia. Molts manuals recomanen el pas intermedi de parodiar (no necessàriament amb intenció satírica o burlesca) algun poema existent, amb estructura fàcil i lèxic assequible. És ja ben conegut el poema de Joan Salvat-Papasseit “Si jo fos pescador”. D’una estructura paral·lelística senzilla, introduïda pel connector condicional i el pronom de primera persona “Si jo...” el joc de l’expressió dels desitjos personals està servit.

SI JO FOS PESCADOR

Si jo fos pescador pescaria l'aurora,
si jo fos caçadador atraparia el sol;
si fos lladre d'amor m'obririen les portes,
si fos bandit millor
que vindria tot sol;

-els carcellers del món no em sabrien mai l'ombra,
si fos lladre i bandit no em sabrien el vol.
Si tingués un vaixell m'enduria les noies,
si volien tornar deixarien llurs cors:
i en faria fanals
per a prendre'n de nous.


Guglejant una mica més hem localitzat dos poemes (el primer, musicat per Maria del Mar Bonet) susceptibles de ser també parodiats. Si un es fixa, la riquesa de metàfores i imatges que hi apareixen no necessiten massa explicacions perquè l’expressió dels sentiments amorosos admeten tota mena de figures. L’alumnat hi és més solidari, o siga, accepta més fàcilment la profusió de metàfores i esdevé capaç d’interpretar-les. En “Enamorat i al·lota”, poema popular mallorquí, L’esquema paral·lelístic és semblant a l’anterior, però el poeta ja no especula amb “si fóra...” sinó amb un joc de transformacions: amat i amada van mudant el seu aspecte en una persecució amorosa fins que la dona es rendeix. Ací només es tracta d’imaginar què podria esdevenir l’altra persona i en què ens hauríem de convertir per a seguir-la o per defugir-la. Pel que fa a l’últim poema trobat, “Floris i Blancaflor”, també presenta la mateixa estructura condicional en què el poeta depén de les transformacions de la persona amada. Els temps verbals usats són diferents als del valencià estàndar: “si tu eres..., jo seria / fóra...” equival a la nostra variant “si tu fores / fosses ... jo seria...”. Malgrat el caràcter eròtic que presenten, són útils per a transformar-los, escurçar-los, tancar-ne l’estructura o obrir-la a les possibilitats que l’inconscient de l’alumne li provoque.

Per acabar, la pàrodia de poemes (el terme “parodil·lelisme” no apareix als diccionaris encara) no la plantegem com una imitació satírica o burlesca solament. És probable que algun alumne vulga canviar el tema per escriure sobre la injustícia, la pau, els drets humans, l’institut, la seua família, o algun tema considerat seriós. Per tant, cal deixar-hi la porta oberta a les propostes que ells facen.

ENAMORAT I AL.LOTA (popular menorquina)
Si tu te fas la lluna, la lluna del cel blau,
jo me faré el núvol i et vendré a tapar.
Si tu te fas el núvol i me véns a tapar,
jo me faré l'arena, l'arena de la mar.
Si tu te fas l'arena, l'arena de la mar,
jo me faré l'ona i et vendré a besar.
Si tu te fas l'ona i me véns a besar,
jo me faré la llebre, la llebre d'un camp gran.
Si tu te fas la llebre, la llebre d'un camp gran,
jo em faré caçador i t'aniré caçant.
Si tu et fas caçador i m'has d'anar caçant,
jo me faré la rosa, rosa del roser blanc.
Si tu te fas la rosa, rosa del roser blanc,
jo me faré l'abella i t'aniré picant.
Si tu te fas l'abella i m'has d'anar picant,
jo me faré la monja, monja del convent sant.
Si tu te fas la monja, monja del convent sant,
llavors jo em faré frare, t'he d'anar confessant.
Si tu t'has de fer frare per anar-me a confessar,
val més que mos casem i hem acabat de penar.

FLORIS I BLANCAFLOR (de Miquel Desclot)
Si tu eres un ull de salvatgina
jo seria la nit per embolcar-te.
Si eres una flor de pètals blancs
vindria a tu com un blau colibrí.
Si tu eres un núvol dalt de tot
jo fóra un tors de fum per abraçâ't.
Si eres una platja a sol batent
vindria a deslliurar-te amb les onades.
Si eres una gavina a les roques
et vindria a robar, genet del vent.
Si tu eres la filla de la lluna
jo seria un falcó darrera teu.
Si eres una perla al fons del mar
jo seria un tauró a la teva vora.
Si eres una petjada de llebre
jo vindria a caçar-te amb dards de vidre.
Si eres una beina de guerrer
seria un glavi espigat dintre teu.
Si eres una barca al cim de l’ona
seria l’horitzó per fer-te eterna.
Si eres una gerra que s’espera
seria un doll de vi sobre els teus llavis.
Si tu eres una galera d’or
jo seria un pirata barba-roig.
Si eres un avet sobre la neu
seria el crit d’un huracà als teus braços.
Si eres un cèrvola a la font
jo seria un cavall crinerablanc.
Si eres un estany entre tarteres
fóra un isard damunt les llicorelles.
Si tu eres un llibre de rondalles
jo vindria a llegir-te embarbesclat.
Si tu eres una illa a l’oceà
jo fóra una palmera entre els teus pits.
Si eres una vall de trèvol verd
seria un riu dins les teves entranyes.
Si tu eres una oda del gregal
jo fóra un himne de la tramuntana.
Si eres un ramat d’ovelles blanques
jo seria una prada al comellar.
Si tu eres una carena dolça
jo seria un volcà, dret al teu pubis.
Si tu eres un peix-espasa en mar
jo fóra un pescador dalt el meu gussi.
Si eres un jardí d’arços i flors
fóra una pluja d’or dins el teu ventre.
Si tu eres garlanda de planetes
jo seria una branca de satèl.lits.
Si eres una corda de llaüt
seria un trobador mediterrani.
Si eres un cabell del sol, a lloure,
jo seria una pinta de corall.
Si tu eres un xiscle d’oreneta
jo seria una fona al teu encalç.
- - - - - -
P.S. (21-05-2013)
Vegeu també aquests poemes paròdies dels alumnes (alguns, alliberats de la mètrica i rima) creats sobre un poema conegut de Marc Granell que podeu trobar al primer enllaç.
-Marc Granell llig tres poemes i nosaltres li'n dediquem un cadascú.
-Poemes de 2n