27 de setembre de 2006

LA POESIA VISUAL (II): Cartes de Carles Cano

Amb esta aportació vull respondre al compromís de publicar la segona exposició de poesia visual que Carles Cano –amb Pablo Mestre− va fer a València pel maig de 2003. D’allò no en guarde record fotogràfic perquè els autors van traure per al públic un autèntic joc de 43 cartes que reproduïen una gran part d’allò exposat. El nom: “Cartes de Carles Cano”. La poesia visual, a banda de ser un joc intel·lectual i estètic singular, també palesa amb certa evidència alguns mecanismes de la poesia escrita: “tropos y figuras”, com ens van ensenyar. Així doncs, hi trobe una doble utilitat en esta classe de material visual: la que ens permet analitzar quin recurs poètic i visual predomina en cada element analitzat (sobre la carta o sobre la poma de la primera exposició de Carles), i la que ens convida a la producció d’obres poètiques visuals esprement un element, objecte o paraula quotidiana, plens de polisèmies i altres desplaçaments semàntics que enriqueixen la comunicació. Bartolomé Ferrando -artista i professor a la UPV- va escriure el següent sobre esta exposició:

«Analogies, intervencions directes sobre la baralla o sobre imatges de la baralla, articulacions inesperades, substitucions, acumulacions, descontextualitzacions, repeticions, variacions i creació d’elements nous, insospitats, s’intercalen i combinen en el teixit d’aquest joc de naips que es desplega davant els ulls. Però quan el mirem de cua d’ull, de forma obliqua, la ironia envaeix i ocupa qualsevol reducte, mostrant el revers d’allò ja conegut, i sorprenent des de l’espai d’un joc combinatori, que desvia la nostra mirada cap a un terreny que mai abans havíem xafat. És així com aprecie la poesia de Carles Cano.»

Us recorde que podeu descarregar-vos el diaporama de les cartes si pitgeu sobre les fotos i seguiu els passos -en anglés- que el servidor us done. Tant de bo puga ser útil este material per a practicar a les classes!