Fa setmanes se'm demanava des de la revista TXT (núm. 15) de l'editorial Bromera una opinió en 950 caràcters sobre els reptes que els llibres de text acaren en l’era de les noves tecnologies. Se m'introduïa en la situació que els llibres actuals necessiten complements i materials curriculars que es desenvolupen a través de les TIC, i se'm preguntava quina és la millor manera d’introduir-los? Hi havia una darrera qüestió plantejada: podran facilitar les editorials la tasca dels docents i milloraran l’educació de l’alumnat si ofereixen bons materials actualitzats?
No crec haver respost totes les preguntes en tan poc espai, però sí que vaig fer un esforç de síntesi del que suposa per a mi el llibre de text digital basant-me en la meua docència de cinc anys amb les noves tecnologies (i un grapat més al darrere, en FP, reciclatges del professorat, etc.), usant llibres de text i adaptant currículums de llengua a la gramàtica textual i els gèneres discursius. Agregue més avall el que s'ha publicat en la pàgina 9 del darrer número de TXT, el tema de la qual gira al voltant dels reptes del llibre de text en l'era TIC. La meua opinió només pretén presentar una alternativa avançada que pogués prescindir del suport material del llibre de text però que podria necessitar un guiatge didàctic per l'enxarxada web 2.0 a la recerca de bones pràctiques TIC i de materials elaborats. No ens enganyem, la manera de treballar cooperativa i constructivista sol comportar la renovació permanent de propostes didàctiques que difícilment fornirà cap llibre de text digital si no s'actualitza constantment. Només l'acció d'un professorat coordinat i atent a les necessitats dels grups d'alumnes és capaç d'impulsar projectes en què les noves tecnologies representen la metodologia bàsica -però no única- d'accés a, i de construcció del coneixement diferentment a l'estudi dels manuals de sempre. No vull estirar més aquest discurs ni provocar avui la discussió a favor o en contra dels manuals de text. Potser escric per a col·legues convençuts, curiosos o receptius. Aquesta és la meua opinió:
Les noves tecnologies obren el camí a una forma més motivadora d’aprendre. Igual com ho van fer anteriors corrents pedagògics vivencials.L’educació actual ha d’incorporar l’accés als sistemes d’informació i comunicació que han esdevingut la base de la societat en xarxa i cooperativa. La construcció del coneixement de l’estudiant requereix, així, l’aproximació a fonts diverses i a la discriminació qualitativa d’aquestes. Trencar la linealitat i l’estandarització dels continguts és el gran repte dels nous llibres de text.Les editorials que s’adapten a les TIC estan creant entorns personals d’aprenentatge en línia que inclouen activitats pautades de recerca, reelaboració textual en distints formats multimedials, i de creativitat. El treball per projectes, la webquest, l’elaboració d’un portfoli electrònic són mètodes provats per a desplegar les competències i motivar l’aprenentatge.El llibre de text serà una guia, un entorn i no tindrà l’última paraula.
Comentaris