 |
| José L. Rodríguez Illera, director OED i coordinador GREAV |
Dijous passat, 17 de febrer, s'ha realitzat la primera jornada sobre els usos educatius dels relats digitals multimedials i multimodals a Espanya, organitzada per l'Observatori d'Educació Digital i el Citilab de Cornellà de Llobregat. Amb la presència de més de 10 experts (JL Rodríguez Illera, Ana Teberosky, Carmen Gregori Signes, Gloria Londoño...) i 70 assistents, la jornada ha destacat com un espai valuós per a compartir i debatre experiències i enfocaments sobre el tema. Pròximament podrem trobar al web de l'Observatori alguns materials cedits pels ponents a tall de memòria. A Flickr es troba l'àlbum fotogràfic oficial de l'esdeveniment (fotos).
Durant la jornada s'han compartit enfocaments teòrics i s'han mostrat experiències amb un triple objectiu: conèixer els possibles usos i les aportacions dels relats digitals multimedials i multimodals, especialment de tipus personal (històries de vida), realitzats en contextos o amb finalitats educatives; s'hi han aportat propostes didàctiques i metodològiques per afavorir l'aprenentatge centrat en els subjectes que aprenen fent relats digitals, i s'han identificat projectes innovadors que permeten potenciar l'ús educatiu.
A mi la jornada em va semblar un panell extraordinari de reflexions i experiències sobre el que suposa per a l'educació en qualsevol disciplina la pràctica del relat digital. Molt ben estructurada, en un marc excel·lent com és el Citilab, i amb una organització ben acollidora. Una petita mostra del que allí s'exposà és el recull de tuits recuperats amb l'etiqueta #relatsdigitals, consultable a Scribd. A tall de ràpid resum, vull esmentar només quatre idees i fets que em van ensenyar molt. La idea subratllada per José Luis Rodríguez i Carmen Gregori que els relats digitals multimedials són històries de vida, per a explicar-nos la nostra vida, amb una finalitat socioeducativa. D'ací que el producte final puga presentar limitacions de caràcter semiològic amb narratives un tant estereotipades i de models poc 'alternatius' -parlem de vídeos amb fotos elaborats per gent poc experta, en principi. A més, el treball d'expressar les emocions i els propis sentiments genera una mena de catarsi i orgull personal, així com també s'aprén a realitzar la feina de certa complexitat ben feta. Alguna veu del públic va reivindicar més anàlisi i crítica de la imatge per a millorar la competència audiovisual de l'alumnat en la creació dels seus relats. Finalment em va emocionar el fet que pares, mares i iaios assistiren al costat dels seus fills i néts a veure la projecció dels seus relats. Miguel Herreros hi va dir: 'Si comparteixen les seues experiències, es comprenen millor ells mateixos'.
En conclusió, caldrà reivindicar la tècnica del relat digital per a treballar a classe igual com ensenyem a fer redaccions o les parts d'una flor. L'any que ve és probable que puguem relatar les nostres experiències en un congrés internacional que s'intenta organitzar en aquesta part del món i que es dirà Digital Storytelling.
- - - - - - - - -
P.S. La meua aportació a la Jornada va ser aquest petxakutxa en què relate les seqüència d'activitats: El relat digital en un projecte de lectura i creació.
P.S. La meua aportació a la Jornada va ser aquest petxakutxa en què relate les seqüència d'activitats: El relat digital en un projecte de lectura i creació.
Comentaris