Balanç de la XV Jornada Sociolingüística: "El valencià en l'era digital"

No havia acudit abans a la Jornada de Sociolingüística d'Alcoi. La conec des dels orígens, fa vint anys, i sempre he considerat d'altíssim interés les anàlisis de Toni Mollà, Vicent Pitarch, Amadeu Viana, Carles Palanca, Emili Boix, Ninyoles, entre altres sociolingüistes. Les darreres aportacions bibliogràfiques, aplicades a terrenys i usuaris molt concrets de la llengua, són força interessants, però sabem que tant d'estudi no té gaire eco en la planificació ni l'actuació lingüística dels àmbits polític, social, educatiu. Continua sent paper mullat. També he observat, durant la meua docència, que la mera incorporació dels conceptes sociolingüístics al currículum educatiu valencià de secundària, batxillerats i formació del professorat, no ha afavorit tant com es pretenia el canvi actitudinal envers l'ús social del català. En certa manera és lògic. Tanmateix, l'abordatge des d'un Taller d'Espai Lingüístic Personal (TELP) de Ferran Suay pot ser que fos molt més efectiu, simplement perquè l'exposició vivencial de casos concrets de submissions i agressions ens acosta a l'experiència més pròxima dels parlants valencians. Consideracions sociolingüístiques a part, la passada convocatòria d'Alcoi abordava per primera vegada l'espai de comunicació global que representa Internet sota el títol “El valencià en l'era digital”. Allò que s'hi apuntà va ser molt interessant per a fer, fins i tot, reflexions posteriors.
  

D'una banda, sembla que el català ocupa un espai important en la xarxa. Per a Vicent Partal és llengua global ja que es troba entre les 40 de Google i les estadístiques vàries la situen entre el lloc 16 i el 23. Aquesta realitat força grans empreses multinacionals a traduir les pròpies webs al català. El 44% de les webs empresarials valencianes es troben també en català. I som la primera cultura mundial amb domini propi. El país real apareix des de la base, senzillament; no són els polítics i les empreses estatals els que han apostat inicialment pel català. El reconeixement global reforça el paper local de la llengua (català, llengua glocal).

D'altra banda hi ha algunes actituds per superar. Per exemple, el 85% dels usuaris de Vilaweb utilitzen el navegador en castellà, amb la consegüent limitació de les recerques; la llengua escrita que s'utilitza en fòrums i xats conté força errades lèxiques i gramaticals per la descurança dels participants; a la societat valenciana la llengua no és un valor ben distribuït (Rafael Castelló dixit), hi falta una major identificació llengua-identitat; hi ha excessiva fragmentació del mercat informatiu valencià a Internet, i a la TV Valenciana s'està produint un holocaust ètic per la falta d'informació veraç. El darrer problema que destaquem, només insinuat a la jornada, són els efectes de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i la “valencianització” dels recursos de la xarxa (per exemple, la recent creació de Softvalencià, en paral·lel a la veterana Softcatalà). El perill seria quedar-nos despenjats els valencians de la globalització si continuem generant utilitats i recursos diferenciats entre català i valencià, un cas que guarda semblances parcials amb el gallec en la seua relació amb el portugués -tema complex perquè dos o més estats marquen ací la diferència. Ens preguntem si aquesta “valencianització” propugnada des d'algun àmbit educatiu i acadèmic, serveix realment per a integrar la gent refractària encara al terme “català”, a l'ús estàndard del valencià? Com interpretaria la resta de la població la creació de doblets constants català i valencià? No em puc estar d'introduir el terme suggerit per V. Partal quan es preguntava -si fa no fa- si no estàvem acceptant les subtileses dels “blavers il·lustrats”.

La jornada, en conclusió, va presentar un panorama més ric i variat del que ací ressenye. En aquest apunt només he esbossat unes poques qüestions entre el grapat de temes que els ponents hi van desplegar. Per ampliar-los encaste a continuació un breu relat digital amb flaixos d'imatges i frases que s'hi van dir, molt parcial però representatiu de l'acte. I més avall enllace amb tots els documents que ens oferiren en un pen driver: les ponències i les presentacions power point que els comunicants tingueren a bé oferir-nos prèviament. Si voleu endinsar-vos en algun tema concret, no quedareu defraudats. Em resta, per acabar, formular un desig: que la Jornada d'Alcoi contemple anualment també l'estat de la qüestió al món digital catalanòfon.

 PRESENTACIONS D'ALGUNES PONÈNCIES:
-15 anys de la XTEC a Internet. Balanç i perspectives. - Jordi Vivancos
-Internet, un cas d'èxit per a la llengua catalana. - Vicent Partal
-Els usos de les TIC entre els estudiants. - Amparo Vañó i Joana Silvestre
-Serveis de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. - Oriol Camps
-Escoles en xarxa (Òmnium). - Gisela Muñoz

Enllace també amb una presentació de Genís Roca anterior a la jornada (de fa tres mesos) ja que s'assembla en part a la que va utilitzar per a la seua ponència. La causa és que no en va distribuir l'original al pen driver:
-Xarxanet.org: Acció en xarxa. - Genís Roca Salvatella
_____________________
Més notícies de la Jornada:
-El Punt.Cat i Vilaweb
 _____________________