He llegit en alguns posts molt interessants (Lu, Felipe, Angus, Antonio, entre altres) els plantejaments que es fan els professors de llengua (i literatura) a l'hora de proposar les lectures del curs al seu alumnat. Evidentment el perfil del lector adolescent és molt variat i no volem fer-los caure en l'avorriment ni tampoc “manar” lectures de baix nivell literari -literatura de consum-, però coincidim que volem crear lectors madurs.
Per a tal fi, és probable que el debat s'haja d'estendre al camp de com treballem les lectures a classe i com les avaluem, aspectes que m'interessen especialment, a més dels títols que proposem. Imagine que la forta prescripció de lectures que existia abans a l'educació estatal -literatura nacional- xoca avui amb els programes menys intervencionistes i genera un debat ric del qual hauríem d'extraure alguns acords comuns. Ara no estic capacitat per sintetitzar-los però valdria la pena començar-hi. Per a obrir mos, us propose el núm. 165 de Graó: Lectures adolescents (octubre de 2008). Vuit articles que repassen la tipologia de lectures per a adolescents existents al mercat, a més dels seus hàbits lectors i l'acció educativa als països del nostre entorn.
A la pàgina 100 del llibre ressenyat s'informa que a Bèlgica es reserva la lectura de textos no contemporanis a fragments treballats a l'aula i les obres completes a la literatura contemporània i juvenil. A França la distinció es fa entre lectura autònoma (a l'aula o a casa) i lectura analítica i guiada (de fragments i d'obres completes). Així s'assegura un bon guiatge de la lectura que pretenem més literària. Al meu parer rau ací un dels condicionaments en la selecció de títols: hem de marcar-nos quins aspectes volem treballar amb cadascuna de les obres que proposem. El tema m'engresca de tal manera que passaré a redactar una segona entrada.
Comentaris