Fa dues setmanes vam celebrar en la classe del Curs superior un debat organitzat al voltant de la llengua estàndard després d'haver abordat alguns conceptes de sociolingüística i rere la lectura d'un article de Gabriel Bibiloni, "Variació i estàndard". La finalitat era gravar cada participació per sentir i analitzar les característiques de l'expressió individual a fi de corregir alguns defectes reiterats: frases inacabades, barbarismes, tics, falques expressives, sons paràsits, adequació al tema, estructura expositivoargumentativa deficient, manca de claretat, recapitulació de les idees, ... En definitiva, es tractava d'adquirir una millor competència comunicativa en l'àmbit oral de l'argumentació.La nostra experiència del debat recent va ser profitosa per tal com ens vam escoltar de nou per reconéixer-nos en una actitud discursiva formal, una tant nerviosa -per culpa del micròfon que restava espontaneïtat-, però útil per examinar els diferents aspectes que entraven en l'anàlisi de l'expressió oral i que hem esmentat adés. Com a testimoniatge, incloem també les deu participacions del debat, que sumen divuit minuts, per tal de compartir amb companys dels altres cursos -del nivell superior de valencià- l'experiència i també perquè els mateixos participants puguen sentir-se de nou i revisar les característiques de la seua argumentació. Pel que féu al contingut, les idees expressades reuniren molt bé alguns dels problemes que l'ús de la llengua estàndard planteja encara a un valencianoparlant.
Comentaris