Fa un mes que s’ha presentat a Elx el núm. 19 de la revista La Rella, anuari de l’Institut d’Estudis Comarcals del Baix Vinalopó. Ja són vint-i-tres anys els que compleix aquesta publicació des que un grup d’estudiants universitaris procedents d’Elx i de València decidiren tirar endavant un projecte per a promoure la comunicació i la investigació cultural i literària entre el sud i la resta del domini lingüístic. Si no vaig errat, La Rella deu ser la segona revista comarcal més antiga que encara s’edita en terres valencianes. Avui, el nombre de revistes de recerca i divulgació en valencià és considerablement major al de l’època en què va nàixer, l’octubre de 1983, si bé, moltes han desaparegut al llarg del camí. No sé bé si les altres publicacions gaudeixen de la consideració i arrelament que aquesta té entre els lectors de la comarca, per tal com La Rella mostra una categoria i acceptació avalades per les virtuts de l'equip de redacció i els col·laboradors. Amb el pas del temps, i després d'un llarg parèntesi sense publicar-se a finals dels vuitanta, la seua transformació no ha fet sinó millorar-ne la qualitat i ampliar la temàtica. Amb la creació de l'IECBV (Institut d'Estudis Comarcals del Baix Vinaopó) el 1991, els membres van assumir la seua continuïtat i difusió tot dotant-la d'un caràcter més científic i social alhora que didàctic. En els darrers números de la revista, els apartats que s'ofereixen són els següents: textos de recerca i divulgació, materials per a l’ensenyament, notes i comentaris, i ressenyes de publicacions. Tots encabits en 374 pàgines i al·ludint a la realitat més propera. Els textos de recerca que es presenten a l’últim número abracen els efectes de la Inquisició al segle XVIII, les influències locals i l’estat centralista, el futur de les energies renovables, el museu Benlliure de Crevillent, l’aportació pedagògica d’Àngel Llorca a Elx, les troballes de la investigació arqueològica del Portus Illicitanus, els misteris i l’art gòtic... En la secció de propostes per a l’ensenyament es tracta la maleta pedagògica d’arqueologia íbera -experimentada amb molt d'èxit en alguns centres de primària comarcals-, l’educació per a un futur sostenible, i una proposta didàctica per dur l'Arxiu municipal d'Elx a l'ensenyament escolar. Pel que fa a les ressenyes de publicacions, no sols s'esgoten amb els temes locals. N'hi ha una, per exemple, que valora el llibre del professor i doctor en Història de l'Art, Vicent Ibiza, titulat Obra de mujeres artistas en los museos españoles: 1500-1936. Ibiza va col·laborar al núm. 16 de la revista amb un article valuosíssim sobre "Dona i Art", on revisa el paper de la dona artista i els seus condicionaments històrics des del Renaixement fins a la guerra del 36. Els qui hem treballat a les comarques del sud coneixem bé les inquietuds dels seus habitants per no aïllar-se de l'entorn, per qüestionar-se i donar respostes als nous reptes que naixen contínuament al medi social i natural, a la cultura, a l’ensenyament. Per això, són desenes els artistes plàstics, els professors, els estudiants i els investigadors, rigorosos i metòdics, els que hi col·laboren anualment amb els seus treballs per a donar a llum aquest anuari. La difusió de la revista es limita a la venda en les llibreries de la comarca, a les biblioteques de la província i al seu enviament a totes les universitats del país, allà on hi ha departaments de català. Aquesta limitació ve subsanada en part per la publicació sencera de molts dels números anteriors de la revista en el web de l’Institut d’Estudis Comarcals, que podeu consultar i descarregar-vos. A poc a poc n'estaran tots disponibles en la xarxa per a la seua difusió. Paga la pena fer una ullada a l'editorial d'aquell primer número amb lletres verdes esperançadores i maquetació sòbria –llavors inspirada per la revista catalana de poesia L’estrof− i acabar en la lectura d'un número recent. La gent del sud ens trobem orgullosos de la seua continuïtat.
Comentaris
També per això m'agraden els teus escrits, perquè hi rebo notícies de València, vives i interessants. Si fos només pels mitjans de comunicació, pensaria que ja esteu enterrats en el formigó i els maons de la construcció i que a part del futbol i les falles, gairebé no es viu en valencià.
Ah, també fullejo el Temps i m'envia molt amatent les seves novetats, l'editorial Bromera, que em sembla excel.lent.