30 de juny de 2013

Literatura i videolits: Terra baixa

El text literari no està acabat en si mateix fins que el lector el converteix en un objecte de significat, el qual serà necessàriament plural.
Le plaisir du texte, Roland Barthes

Portada francesa d'El plaer del text
A les classes de literatura solem enriquir la perspectiva historicista acostant-nos a la percepció de les obres no sols des del marc de llur creació sinó també des de tot allò que aporten a l'actualitat i a la nostra manera d'entendre els missatges literaris. Ho hem fet amb la medieval com també amb la Renaixença en 1r de Batxillerat. La discussió a classe ha esdevingut necessària, els comentaris orals i escrits, també. Però la manera com els estudiants expressen amb més fluïdesa la seua percepció de les obres clàssiques rau en les propostes de creació, ja siga escrita, multimèdia o artística en general. Entre aquestes hi ha el videolit, un nou llenguatge per a mostrar interpretacions de la lectura, però no solament.

Amb la proposta creativa del videolit trobem la perspectiva subjectiva: interpretació del text, comprensió dels sentiments de l'autor abocats a la seua obra, des d'una òptica pròpia. Els estudiants que més habilitats tecnològiques tenen han abaixat un tràiler o fragment de Terra baixa, l'obra que recreaven, des de Youtube i l'han reutilitzat amb modificacions i transicions adaptades al seu text, amb la tria d'una melodia personal, actual. Alenteixen les imatges, hi donen èmfasi amb l'àudio o el propi relat creatiu. Els treballs més comuns mostren imatges capturades de la mateixa obra o bé d'altres que tenen caràcter simbòlic per a complementar la narració.

Pel que fa a l'enregistrament del text oral, tan descurat en la majoria per manca de recursos de qualitat com també per la menor importància que s'hi dóna, quan és el factor més poderós, millora notablement si els alumnes usen micròfon extern, de vegades prestat pel professor. Altrament enregistren amb un mp3 o amb el micròfon del portàtil, mala opció per la baixa qualitat d'àudio fornida pels dispositius. L'ús del micròfon es fa necessari per a sonoritzar directament el vídeo, imatge a imatge. Aquesta tècnica és la més adequada i qualsevol programa d'edició la permet.

Quant a la llengua normativa utilitzada, la majoria n'han fet dues versions: la segona, revisada pel professor o a classe després d'una projecció col·lectiva. Però no tots sotmeten els seus escrits a revisió ni acaben millorant-los. La correcció (ortogràfica, gramatical...) és un valor i una actitud que seguim fomentant amb escàs èxit en gairebé la meitat dels casos: un repte a superar en properes convocatòries.

Quant als temes i enfocaments de les 25 obres que s'han fet enguany basades en el clàssic teatral, els creadors han optat per quatre formats diferents:
  1. un resum de l'obra amb la presentació del marc històric (no en mostrem exemples); 
  2. una caracterització dels personatges principalment; 
  3. un booktràilerresum amb valoracions, sense contar obertament el final i generant cert suspens o interés;
  4. narració en 1a persona assumint la veu d'un personatge -monòleg- o en 3a, com a narrador omniscient, per relatar experiències, opinions i sentiments no explicats a l'obra o només apuntats en la mateixa història; en altres casos menys elaborats, es reprodueixen fidelment fragments de l'obra, bé llegits o escrits, sempre il·lustrats amb imatges complementàries i música.
Enguany, segona experiència amb videolits, els treballs de més èxit entre el públic el dia de la projecció a l'institut han estat els que presenten històries narrades oralment pels alumnes, més que les escrites. L'enfocament literari, la bona prosòdia i la lectura dramatitzada amb l'acceptable qualitat de so han millorat notablement els resultats en comparació amb els vídeos del curs passat.

Deixem algunes consideracions sobre aquesta excel·lent pràctica que tant enganxa els alumnes per a ulteriors entrades. Acabem aquest apunt passant la paraula a Carlos, l'alumne guanyador del concurs de videolits, que relatava fa poc al blog d'aula la seua experiència.
Quant al meu cas, crec que he emprat més temps pensant una idea original per al Videolit que en la producció. Jo havia treballat abans amb eines d’edició de vídeo, així doncs em resultà relativament fàcil el muntatge final. L’objectiu que em vaig plantejar a l’hora de fer-lo fou intentar relacionar el meu treball amb qüestions actuals. Recorde que des de l’inici de curs, als punts d’avaluació de comentaris i treballs relacionats amb literatura, Toni insistia en aquest punt. Jo, com que no estava acostumat a treballar la relació amb el present, sempre hi trobava un aspecte que em costava més o que se m’oblidava abordar per la falta de costum. D’aquesta forma, vaig decidir que l’eix principal del meu treball seria un nexe inesperat entre la Terra Baixa d’Àngel Guimerà i la València d’avui. Un dels recursos que emprí i que més m’agradà fou el d’utilitzar imatges de muntanya, perquè més endavant, quan haguera de fer el salt temporal cap al present, l’aparició dels molins, del cotxe o de l'embassament entre altres, resultarien molt il·lustratius perquè la persona que ho veiera poguera entendre el canvi cronològic. D’aquesta forma posem el punt final a Terra Baixa, almenys a l’elaboració i la producció de treballs. Heu de tenir en compte que encara ens queden les correccions! Aquest ha estat sens dubte el treball que més m’ha agradat elaborar: per una banda perquè em va parèixer molt interessant la història relatada a Terra Baixa, i per l'altra, perquè muntar els teus propis vídeos resulta entretingut.
- - - - - 
> Més informació sobre les nostres activitats amb videolits en l'etiqueta VIDEOLITS, en la PÀGINA d'orientació, i a l'entrada d'aquest blog "El poder del videolit..."
> Sis videolits més sobre Terra baixa:
  1. Silvia Calabuig 
  2. Sergio Ramírez, Daniel Melguizo i Andrea Ribas
  3. Laura Fernández 
  4. Paula Berzal 
  5. Daniela Araujo 
  6. Lucía Saracino i Andrea Sarrión