28 de juliol de 2012

Aulablog 2012 i la seua empremta

Cartell de promoció del VII Encuentro Aulablog
La veritat és que tinc un deute amb els encontres d'Aulablog pel que fa als canvis que he experimentat els darrers sis anys en la meua pràctica docent. En essència he ampliat en gran mesura l'ús de les tecnologies per al foment de la lectura i per a la formació literària i lingüística de l'alumnat de secundària, batxillerat i d'adults. Però, sobretot, he enriquit la perspectiva del que s'ha de fer a les classes amb i sense les tecnologies: interessar, motivar, valorar i usar els sabers inicials, treballar més de forma cooperativa tot posant en comú processos i resultats, fer coavaluacions i, en definitiva, orientar  els estudiants en l'experimentació de les noves maneres d'aprendre per ells mateixos. 

Des dels meus inicis com a docent -fa 27 anys- el treball de la llengua oral és una pràctica habitual: gravadora de casset en mà, enregistràvem al començament debats orals estructurats per tal d'analitzar-los a fi de desplegar les habilitats argumentatives i comprovar si influïen i milloraven l'argumentació escrita. Vèiem vídeos de debats, reportatges o documentals per a observar i elaborar textos i discursos de diversa tipologia. Usava les transparències per a reproduir escrits de l'alumnat i per proposar-hi millores. Després va entrar internet: afegírem el correu electrònic, que permetia un cert assessorament als estudiants fora de l'horari acadèmic, al costat de la recerca en la web estàtica en la qual navegàvem de forma passiva tot creant llistats de favorits per a tornar a consultar. Tanmateix no intuíem el potencial de la xarxa perquè no havíem descobert l'essència de la web participativa, col·laborativa ni s'havia generalitzat. Mentrestant, vaig conéixer els fotoblogs (o fotologs) anys abans de l'expansió de les bitàcoles al país (2005-06) per mitjà d'una jove estudiant valenciana resident als EUA on penjava fotos quotidianes per descriure a sa mare què feia tan lluny de casa a més d'estudiar la carrera. A l'apartat de comentaris la xica rebia així el feed-back matern. Em va semblar un mètode de comunicació magnífic però no el vaig relacionar amb les possibilitats que tindria aviat per a l'educació. D'igual manera em va succeir amb els inicis de Twitter. Qui podria intuir l'abast tan enorme del microblogging i alhora xarxa social quan, cinc anys arrere, si fa no fa, alguns hi penjàvem minitextos sense pretensions d'interactuar. Ni piulàvem, ni etiquetàvem ni retuitejàvem. Què es podia fer llavors?

El salt per a descobrir i omplir de finalitats educatives l'ús de la web 2.0 el vaig fer arran d'aquell primer encontre de Roa (2006) que començà mobilitzant un grapat de professors en un format d'escola d'estiu com el que manté encara amb èxit: els professors es reciclen -com es deia no fa gaire temps- els uns als altres mitjançant tallers, col·loquis i exposicions d'experiències en un clima extraordinari de cordialitat i entusiasme. Els qui hem esdevingut residents de la web 2.0 hem acceptat en bona part dels casos una tasca afegida a la funció de docents reciclats i és la de divulgadors dels entorns, les eines i les xarxes d'aprenentatge i coneixement, però també la d'experimentadors, innovadors i remescladors en la mesura de cadascú. I amb aquesta missió agregada, vista amb la perspectiva de sis anys, constatem que la introducció de les TIC en educació s'ha desenvolupat més lentament que no ho havíem imaginat i de manera irregular o desequilibrada segons les àrees. Molts ensenyants no volen adonar-se que el nou mitjà (i entorn alhora) ha vingut per quedar-s'hi i que obre radicalment les portes a un canvi de paradigma en l'ensenyament molt necessari. Malgrat actituds passives i contràries a l'acceptació de les noves tecnologies en l'ensenyança, les resistències a entrar-hi desapareixeran tard o d'hora. El món virtual ens acompanyarà per a enriquir el món real i ens permetrà aprendre i millorar com a persones. 

Aulablog (i el Tinglado) es troben entre els primers grups de professors a intuir la revolució de les noves tecnologies fa sis anys i apostaren per la seua difusió, la reflexió, l'alfabetització, l'experimentació i la cooperació educativa mitjançant blogs, wikis i les noves aplicacions. La seua "Declaració de Roa", de 2006, va exercir una notable influència en el món educatiu estatal, malgrat les provatures i renúncies de les administracions educatives al llarg d'aquest període. El compromís d'Aulablog i El Tinglado ha perdurat durant set convocatòries fins a Peñaranda de Bracamonte, fa un mes. Jo me n'he endut a casa, per cinquena vegada, vells i nous afectes com la primera trobada. Sempre són així de fresques i caloroses les jornades d'Aulablog, que tant ens encisen als assistents. En el terreny pedagògic, he aprofundit enguany en els elements de l'entorn personal d'aprenentage, el PLE, amb Isidro Vidal, i m'he embarcat en el taller de ràdio digital en directe amb Àngel, Marcos i José Miguel com a instructors. Aquesta eina la duré a l'aula el curs pròxim per a parlar dels llibres de lectura i altres temes. En les comunicacions, Juanmi Muñoz ens ha explicat el projecte EspiRA de realitat augmentada a l'aula, concepte d'alta rendibilitat educativa susceptible d'investigar-se durant el proper curs. Emilio Avilés, un expert dissenyador d'aplicacions per a mòbils, s'ha endinsat en l'àmbit educatiu per a relatar-nos l'interés creixent que tenen en didàctica les aplicacions informàtiques. Un món per a explorar. Un altre taller que em va interessar molt fou el d'identitat digital i xarxes socials (Antonio Omatos i Víctor Cuevas), del qual hi ha una web dels autors. (Vid. Concepte d'identitat digital). Quant a les experiències descrites, m'aixeque el barret davant el projecte multidisciplinar fet amb wiki on s'han implicat 10 assignatures i 186 alumnes: Fitoatocha. Un gran model de treball per projectes.

En aquesta mena d'aplecs es defensa la idea que va exposar Fernando Trujillo en conferència inaugural seguint els mots de Dolors Reig (diapositiva 12): "Les minories actives poden canviar la majoria si, entre altres aspectes, el seu discurs és coherent i sistemàtic". La clau és "la cultura compartida". Aulablog ho va intuir fa sis anys, ja ho hem dit, i continua apostant per ella, de la mateixa manera com ho fem al País Valencià Un Entre Tants i Novadors, entre els cada vegada més nombrosos col·lectius de mestres 'TIC' que naixen i s'escampen pertot arreu. Les noves tecnologies de la comunicació han de servir d'instrument per a fer participar activament els estudiants i la comunitat educativa en els processos d'ensenyança i aprenentatge. Molts ho sabem i per això ens (re-)trobem més d'una vegada a l'any en jornades semblants.

Per acabar l'apunt, no em vull estar de saludar, finalment, totes les companyes i els companys amb qui he xarrat i compartit experiències a Peñaranda. En són tants i aprenc tant d'ells que em perdonaran que no els esmente personalment, igual com tampoc he detallat la riquesa dels aprenentatges compartits. Juliol s'acaba i encara he d'escriure una petita memòria del curs escolar. Gràcies a Aulablog, el Tinglado, i a tots els col·legues assistents. Entre tots vam repetir la màgia d'aquest encontre anual. Ens veiem l'any vinent a Donostia.