 |
| Foto de la Universitat de València |
Pocs mesos després d'arrencar el meu segon curs de Filologia a València moria el professor Manuel Sanchis Guarner amb 70 anys, recent estrenada la jubilació. Només els estudiants dels darrers cursos havien tingut l'oportunitat de seguir les seues classes a la Facultat. Durant el seu últim any de mestre el vèiem eixir alguna vesprada per la porta principal de l'edifici, tot sol, cartipàs en mà, amb un pegat a l'ull i potser massa envellit per a la seua edat. Els estudiants el consideràvem el pare de la Filologia valenciana, l'admiràvem molt i llegíem llibres i articles seus per a aprendre i seguir-ne l'exemple. Repassant la seua biografia hom pot explicar-se que la salut no l'acompanyés més anys: hagué de viure etapes duríssimes i d'incomprensió -quan no violència- per la tasca filològica que mamprengué des de la seua joventut difonent la catalanitat del valencià amb fonaments científics.
Als primers articles de la Miscel·lània homenatge que li van fer els seus deixebles i col·legues filòlegs (1984) es descriuen llegats, gratituds i admiracions envers el professor Sanchis. Fou l'home que creà consciència i escola per als estudis lingüístics de l'àrea valenciana. Antoni Ferrando i Emili Casanova li atorguen el mèrit d'haver posat al servei dels valencians el rigor metodològic i els coneixements filològics més avançats llavors a la península. Entre els principals camps d'estudi, fou historiador de la llengua i de la literatura, dialectòleg i investigador de la cultura popular. Compta amb 33 llibres i opuscles publicats, 20 pròlegs o edicions de textos i 64 articles en revistes, congressos i miscel·lànies.
Quan a tercer de carrera una colla de companys vam crear la revista La Rella, (1983) més literària a l'inici, multidisciplinar i arrelada al Baix Vinalopó després, en l'editorial del primer número reproduíem unes paraules de La llengua dels valencians, l'obra més difosa i influent del professor Sanchis:
I ja deia Lord Byron que 'Qui no ama la seua pàtria és incapaç d'amar res'. Replegueu, joves valencians, el llegat cultural dels nostres avantpassats, manteniu-vos fidels a la llengua autòctona, herència rica de glòria pretèrita i de possibilitats.
Una obra pòstuma de Sanchis Guarner que acabà d'endreçar el professor Ferrando, De la terra i la gent del País teu, Crestomatia de prosistes valencians moderns de 1900 a 1981, (1985), és el llibre que més he degut utilitzar a les classes al llarg dels anys. Si ara fos reeditat, probablement entrara en la bibliografia que l'alumnat de batxillerat llegiria amb plaer. Es tracta d'un recull de 60 fragments de la prosa de 43 autors valencians antologats amb la voluntat de convidar els lectors a conéixer la diversitat d'accents, costums i paisatges de les comarques valencianes. De nord a sud hi gaudim amb la varietat d'estils i dialectes que presenta la nostra llengua, enriquim el lèxic i aprofundim en la diversitat de costums dels nostres pobles. En essència aquest llibre i l'obra sencera del professor Sanchis Guarner reuneixen la caracterització valenciana més rica i científica de totes les que s'han investigat al llarg del segle XX. El deute amb ell és impagable. In memoriam.
Comentaris