L'obra literària d'Enric Valor, en homentage. #100anysdevalor

Avui commemorem el centenari del naixement de l'il·lustre escriptor i gramàtic valencià Enric Valor i Vives amb la publicació en els blogs de la catosfera d'un apunt personal sobre l'escriptor. Jo volia esmentar les meues experiències de lectura recent amb la seua primera novel·la L'ambició d'Aleix (edició de Gregal, 1985) i amb l'antiga Tesi doctoral de Vicent Escrivà sobre la narrativa valoriana que l'editorial Denes ha publicat fa uns mesos, 25 anys després de la seua lectura en la Universitat: L'obra literària d'Enric Valor.

Aquesta entrada es presenta extensa perquè vull retre amb ella l'homenatge a un autor que ha sigut escassament reconegut en la seua tasca literària en èpoques passades i que trobe que continua essent bastant desconegut entre els clàssics de la nostra literatura. Jo mateix he patit durant anys els prejudicis envers la seua prosa ja que només el llegia com a gramàtic --el seu Curs Mitjà fou el primer manual normatiu que vaig tenir-- i  molt poc com a rondallista. En bona part la deformació d'aquesta visió ens l'havien fornida els estudis de Filologia que no incloïen cap lectura de l'autor ni tan sols el recorde citat com a narrador. Els clàssics catalans estrictes fins als 70 i algun premi Andròmina, al costat del gènere amb més prestigi i divulgació com era la poesia, complien la bibliografia de l'especialitat d'Hispàniques-Valenciana. Això no obstant, el qui subscriu té molts deutes amb Valor. En el meu aprenentatge de la llengua normativa és, amb escreix, la persona que més m'ha ensenyat. No citaré els llibres de l'editorial 3 i 4 on va publicar-ne els títols principals perquè són força coneguts. Però els deutes encara pendents es troben en la necessitat de (re)conéixer-lo més i millor com a prosista, de recórrer les seues novel·les i narracions curtes per a situar merescudament la seua vàlua en la meua enciclopèdia cultural i lingüística i per a gaudir, segurament, com ho he fet els darrers dies amb l'Ambició d'Aleix, novel·la psicològica i realista força interessant. He représ les lectures de i sobre l'autor, que feia 25 anys vaig abandonar, amb altres perspectives, entre les quals, recobrar Valor per a la lectura plaent i didàctica alhora. En l'Aleix de l'edició de Gregal que he disfrutat dies arrere, el ritme acurat de la prosa i la natural riquesa expressiva m'han sorprés vivament i m'han encomanat la importància de l'estil i la flexibilitat lèxica que té el nostre català més proper, els termes i la fraseologia que la llengua estàndard sol menystenir amb la consegüent pèrdua de color i precisió. Ja s'ha dit que hem perdut la tradició 'oral' per una cultura urbana que empobreix els usos lingüístics en favor d'argots socials i llengües foranes. Amb Enric Valor tenim l'oportunitat de fixar-nos de nou en el valencià lluminós i expressiu per a eixamplar el nostre lèxic quotidià, recuperant termes i ampliant les flexions dels mots, contagiant-nos de parlar i escriure des de la naturalitat i la cosmogonia valenciana, que ja no és rural sinó urbana, però sí vol conviure respectant la Natura.

La segona lectura d'aquests dies ha estat el treball doctoral de Vicent Escrivà al voltant de la prosa no rondallística de Valor. Sense l'ànim de fer-ne una recensió, sí que volia presentar-la com a estudi 'recent' perquè ens retorna una manera d'analitzar la novel·lística en general sota els paradigmes en voga els anys 80: l'estructuralisme i la semiòtica, tota desplegada en 283 pàgines amb un tarannà didàctic que la fa llegidora i molt actual. En aquest darrer quart de segle s'han publicat nombrosos articles en llibres, revistes i actes de congressos a l'entorn de l'obra valoriana, però no estic segur que s'hagen fet estudis tan pregons i esclaridors  en tants aspectes com el llibre del professor Escrivà. Aquest autor ha prologat durant tres dècades algunes edicions de Valor i ja hi apuntava el que ací esplaia de manera totalitzadora. Una idea que recorre el treball de tesi és l'efecte de dislocació entre les dates de producció i les de publicació d'una part de l'obra valoriana. Les conseqüències van perjudicar la seua difusió entre l'escàs públic lector. Els lectors dels 70 no comprengueren una novel·lística amb tècniques dels 50. Tampoc els manuals de Literatura catalana d'aquells anys no esmentaven Valor, o bé ho feien de manera tòpica. La infraestructura crítica i de producció era ben migrada, però el que més va pesar, segons Escrivà, fou el llarg equívoc sobre l'autor model que representava Valor per al lector dels 70-80 que no acabava de pair la seua proposta literària. Quan, després d'una llarga etapa de gramàtic, Enric Valor reprén la tasca de novel·lista, el panorama sociocultural ha canviat cap a la producció i els gustos literaris europeus, hispanoamericans o contra-culturals. Però les seues eines tradicionals, ancorades en els 60, li donen seguretat i eficàcia per a construir un món referencial valencià, que ell va conéixer i idealitzar, durant els seus 25 darrers anys de producció, Amb aquesta fusta va publicar encara quatre novel·les més de gran qualitat i va retocar seriosament la primera: L'ambició d'Aleix.

Hem de recuperar l'obra total d'Enric Valor, entre altres motius valuosos, per tal que tinga més incidència en les generacions que vénen ja que suposa una herència cultural i lingüística del segle XX com pocs precedents n'hi ha hagut.

Per acabar l'apunt, enllace dos fragments coneguts d'un programa de TV3 sobre el nostre gran escriptor on ell mateix i d'altres figures valencianes aborden l'abast de l'obra ací ressenyada. Són ben interessants per a completar el perfil d'aquest gran literat i gramàtic.

- - -