Vaig visitar d'una revolada el museu Reina Sofia a mitjan agost. Entre les exposicions temporals, hi vaig descobrir la projecció d'Antoni Muntadas anomenada “On translation: social networks”, una proposta artística que circula fa dos anys des de San José, la capital de Silicon Valley, de la qual teniu informació en la web. El desafiament d'aquesta obra és contextualitzar un sistema de recerca en pantalla com a peça d'art públic i entaular un diàleg crític a l'interior d'aquest marc organitzatiu que canvia constantment. Deixant a banda si la idea de barrejar l'art amb la reflexió sobre les xarxes socials que forneix Internet és només informativa o també artística, vull citar l'extens opuscle que presentava la pantalla, escrit per José Carlos Mariátegui, que em va aportar una idea cap a on circula la web 2.0. Transcric fragments que ens resituen en el tema sense destacar les seues cites bibliogràfiques:“La tecnologia ha possibilitat la recomposició (i descomposició) de tasques fent cada part del treball més granular i especialitzada. Açò ha donat lloc a un nou tipus de treballador, el knowledge worker o “treballador del coneixement”. Només als Estats Units, entre els anys 1998 i 2004, el 70% de les noves ocupacions oferides van correspondre a aquesta categoria...”
“El propi treball és avui un procés cognitiu que s'ocupa més de la informació que apareix en les pantalles del que succeeix en el lloc de producció. Més encara, el taller ja no existeix, les operacions d'una organització estan dissociades i es subcontracten a Xina o Índia."
“Des de la proliferació del text es va fer necessari organitzar el món de la informació. En contraposició a altres formes de codificació inicials que unien el significat al símbol per mitjà d'una representació contextual, avui Internet ha creat un conjunt de relacions que generen valor i sentit en la interconnexió de sèries de dades diferenciades. Símbols interconnectats cobren sentit a través de la programació algorítmica. Quan s'atorga als usuaris les eines apropiades, el significat deixa de pactar-se per mitjans formals de classificació i s'estableix a partir del seu ús.”
“Allò que importa avui és la reinterpretació de la representació. Les tecnologies de la informació han generat una clara distinció entre símbols i contingut. Açò implica que cada símbol està lliure de coneixements específics i que arriba al sentit a través del procés de representació. Açò promet un nou model d'autoria que farà més evident la separació entre contingut i representació. A pesar que Internet transmet informació en qualsevol format, continua sent un mitjà textual en relació a la interoperabilitat de la comunicació i la informació, per la qual cosa la nostra experiència depén dels mots que fem servir.”
“La informació desplegada a les nostres pantalles es torna cada vegada més plana i el seu context més pobre; per a poder contextualitzar-la millor, necessitaríem noves interfícies d'informació. Alhora, les persones són cada vegada més competents en l'ús i la interacció amb els sistemes de la informació. OT:SN posa en evidència que el nou valor de la informació no subjau ni en la informació per se ni en la font, sinó en les interfícies que permetran al públic generar nous significats.”
Comentaris