L’incombustible i estimat Isidre Crespo ens va convidar divendres passat a la Jornada didàctica que organitza cada any en el Centre Octubre. Enguany el tema girà al voltant de les polítiques educatives per als nouvinguts en l’àmbit de la llengua catalana. Hi acudiren tres representants institucionals de cada regió catalanòfona.
Felip Munar, cap del Servei d’Ensenyament del Català del Govern Balear, repassà les diferents normatives i decrets que fonamenten l’actuació del seu departament on el PALIC (Programa d‘acolliment lingüístic i cultural) regula les mesures organitzatives dels centres i el suport lingüístic a l’alumnat amb mancances comunicatives greus des de setze a sis hores setmanals segons la necessitat. El material que ens va presentar fou ampli: jocs, llibres de text, recursos audiovisuals i de la web 2.0.
Pere Mayans, cap del Servei d’immersió i ús de la llengua del Departament d’Educació del Govern de Catalunya es va centrar en el pla de ciutadania i immigració que promouen des del 2005 per a donar resposta organitzada als fluxos de nouvinguts. Amb el lema “Igualtat, diversitat, identitat” van crear les aules d’acollida i un pla educatiu d’entorn implicant a molts ajuntaments en la idea de la immersió lingüística i com a mesura d’integració en la societat i la cultura catalana. 1400 professors estan dedicats en exclusiva al suport d’aquestes classes.
Pel que fa al cas valencià... la Conselleria d'educació fou representada per un col·lega assessor de compensatòria, el nom del qual no vaig sentir lamentablement. M’hi vaig assabentar que ací disposàvem del programa PASE (Programa d’acollida al sistema educatiu) des del 2005, realitzat en “aules base”, on els joves immigrants són atesos en castellà a petició de la majoria de pares ja que “la llengua pot arribar a ser un element discriminatori”. A diferència dels plans anteriors, aquest PASE tracta més aviat d’establir mesures d’atenció a la diversitat, sol·licitades des del centre, amb suport temporal de tres a sis mesos (màxim 19 hores/setm.) amb alumnat de 8 a 12 anys. S’hi treballen les matèries de socials, llengües i matemàtiques, però la Conselleria d’Educació no disposa de materials d’ensenyament. Es comentà que hi ha vora 150 professionals dedicats a aquesta tasca en l’àmbit valencià. Això no obsta que hi haja certs plans d'acollida a iniciativa d'alguns centres, directives i professorat altament implicats. Sempre, casos aïllats, com ara el de l'IES Malilla, de València.
“Complir les lleis, aprendre la llengua i respectar els costums espanyols” és en versió valenciana: “Un compromís d’integració en València, terra d’oportunitats, on qualsevol persona pot viure assumint el nostre model de convivència i escala de valors, costums i tradicions per a no perdre la cohesió social”. Amb un "contracte d'integració" els plans anteriors tampoc deuen ser gaire necessaris en aquesta terra on fins i tot les oportunitats poden acabar-se per a molta gent.
En una entrada pròxima em cenyiré al subtítol del bloc i referiré tot el suport didàctic que ens van passar, vastíssim i molt aprofitable, per als col·legues que el puguen fer servir.
Felip Munar, cap del Servei d’Ensenyament del Català del Govern Balear, repassà les diferents normatives i decrets que fonamenten l’actuació del seu departament on el PALIC (Programa d‘acolliment lingüístic i cultural) regula les mesures organitzatives dels centres i el suport lingüístic a l’alumnat amb mancances comunicatives greus des de setze a sis hores setmanals segons la necessitat. El material que ens va presentar fou ampli: jocs, llibres de text, recursos audiovisuals i de la web 2.0.
Pere Mayans, cap del Servei d’immersió i ús de la llengua del Departament d’Educació del Govern de Catalunya es va centrar en el pla de ciutadania i immigració que promouen des del 2005 per a donar resposta organitzada als fluxos de nouvinguts. Amb el lema “Igualtat, diversitat, identitat” van crear les aules d’acollida i un pla educatiu d’entorn implicant a molts ajuntaments en la idea de la immersió lingüística i com a mesura d’integració en la societat i la cultura catalana. 1400 professors estan dedicats en exclusiva al suport d’aquestes classes.
Pel que fa al cas valencià... la Conselleria d'educació fou representada per un col·lega assessor de compensatòria, el nom del qual no vaig sentir lamentablement. M’hi vaig assabentar que ací disposàvem del programa PASE (Programa d’acollida al sistema educatiu) des del 2005, realitzat en “aules base”, on els joves immigrants són atesos en castellà a petició de la majoria de pares ja que “la llengua pot arribar a ser un element discriminatori”. A diferència dels plans anteriors, aquest PASE tracta més aviat d’establir mesures d’atenció a la diversitat, sol·licitades des del centre, amb suport temporal de tres a sis mesos (màxim 19 hores/setm.) amb alumnat de 8 a 12 anys. S’hi treballen les matèries de socials, llengües i matemàtiques, però la Conselleria d’Educació no disposa de materials d’ensenyament. Es comentà que hi ha vora 150 professionals dedicats a aquesta tasca en l’àmbit valencià. Això no obsta que hi haja certs plans d'acollida a iniciativa d'alguns centres, directives i professorat altament implicats. Sempre, casos aïllats, com ara el de l'IES Malilla, de València.
“Complir les lleis, aprendre la llengua i respectar els costums espanyols” és en versió valenciana: “Un compromís d’integració en València, terra d’oportunitats, on qualsevol persona pot viure assumint el nostre model de convivència i escala de valors, costums i tradicions per a no perdre la cohesió social”. Amb un "contracte d'integració" els plans anteriors tampoc deuen ser gaire necessaris en aquesta terra on fins i tot les oportunitats poden acabar-se per a molta gent.
En una entrada pròxima em cenyiré al subtítol del bloc i referiré tot el suport didàctic que ens van passar, vastíssim i molt aprofitable, per als col·legues que el puguen fer servir.
Comentaris
les Aules d'acollida són un recurs formidable. Sobretot en mans de bons professionals, com passa en el meu centre. Un centre molt complex i amb un gran nombre d'alumnes nouvinguts.
Però les aules d'acollida necessiten sortir de la reflexió dels professors de llengua, car el tema és d'una profunditat educativa i cultural que va molt més enllà del català.
Perdona que et proposi una pàgina personal, però conté moltes de les coses que t'escriuria en aquest comentari i que m'agradaria sotmetre a la teva consideració...
http://www.xtec.es/~bmir/aulesacollida.htm
Una abraçada catalana i fraterna,
Boris
he consultat la teua pàgina sobre les jornades de formació LIC i resulta tremendament útil. Sabem que a Catalunya, i de retop a les Illes, elaboreu fa anys material divers, no només de llengua, és clar, per tal de treballar amb l'alumnat nouvingut. A més, debateu què s'ha d'ensenyar i com als nouvinguts. I tot el professorat es troba implicat, no sols el de llengua. Ací, al P.V., aquesta tasca a penes és regulada des de la Conselleria, i quan es duu a terme, es fa en castellà, llengua en què, curiosament, sembla no haver-hi gaire propostes. Els professionals de compensatòria i d'altres assignatures hi participen, però, quines reflexions pedagògiques poden fer-se quan la intervenció educativa de l'administració és minsa i ben poc compromesa amb el tema. Com sempre: voluntarietat i compromisos "individuals", més que institucionals. Per acabar, en uns dies faré una entrada al·lusiva als materials i comentaré la teua aportació. Gràcies pels teus mots.
L'estima sempre mereix ser corresposta, i, a més, és expansiva. Dues característiques ben adients a la situació en què ens trobem.
"Incombustible"? Home, en mesures humanes, aquesta característica no s'hi dóna; bé, entesa literàriament -si mal no recorde, a això li déiem, quan jo era a l'aula, hipèrbole- sí que existeix. Una altra cosa és que posem damunt la taula la major o menor capacitat per mantenir-se en forma -en termes esportius- dona la que -diuen- està caient.
Per cert, que de la teua crònica han caigut -espere que fins que ens facilites la segona part promesa- els noms dels altres col·laboradors de la Jornada: Alícia Martí amb el dossier de MATERIALS (part del "suport didàctic molt aprofitable") que us vam oferir.
Ah, i consignar l'aportació dels companys de l'IES de Carlet, igualment compromesos en la tasca, i que precisament són dels poquíssims que la duen a terme en català.
I per acabar -per avui, perquè jo també hi pense tornar-, reclamar-te -reclamar-vos- una reflexió sobre la conveniència i la utilitat d'aquestes "Jornades", que promovem amb l'exclusiva voluntat de ser útils.
Endavant, tant els incombustibles com els socarrimats. Que tots tenim el mateix dret a continuar per les rutes no tan fàcils d'aquesta nostra estimada terra.
Hem vist el teu comentari sobre la Jornada didàctica al Centre Octubre. Ens agradaria saber si podem utilitzar la fotografia que la il·lustra, per posar-la a la nostra revista d'educació, Escola Catalana; tenim un article d'Isidre Crespo sobre aquesta Jornada i ens agradaria poder-hi mostrar aquesta imatge.
Moltes gràcies!
Salutacions,
Eugènia
emorer@omnium.cat
no hi ha cap problema perquè publiqueu la foto en la vostra revista. A més te n'he enviat per e-mail alguna de complementària. M'alegra que feu un lloc a la trobada sobre nouvinguts organitzada per l'Isidre. Crec que en farà un gran article.
Salutacions.