Pura alegria: Documental sobre l'experiència de la lectura

En la meua baixada a Elx m'he assabentat d'una experiència pilot que Josep Maria Asencio, professor de valencià, ha dut a terme al seu institut: l'incentiu de la lectura lliure en l'horari d'alternativa a la religió. Aquest taller no passaria de ser una modesta experiència si no fos pel fet que se n'ha gravat un videodocument que s'està difonent ràpidament pels centres educatius d'Elx. El diari digital InfoExpress, el bloc de Jaume Quiles i els diaris Información i El País donen notícia de la presentació pública del documental, la qual va comptar amb el conegut José Antonio Marina. Reproduïsc, traduïda, la ressenya que el diari local Información en feia el dia 14 de desembre. M'han avançat que s'assembla en part a aquella pel·lícula francesa que vérem fa alguns anys, Être et avoir, salvant les distàncies. Però la idea de filmar què passa en una biblioteca d'insti, amb alumnes que tenen inicialment poc interés per la lectura i que en descobreixen els plaers gràcies a algunes estratègies del professor i d'altres sorpreses, pot servir com a orientació del quefer i del "quenofer" a l'hora de motivar, siga en l'àmbit que siga. Si tinc ocasió de veure aquest document us en comentaré alguna cosa.

Després de més de tres anys de durs esforços i de treball, molt treball, aquesta vesprada [14 de desembre de 2007] es presenta un documental tan real com la vida mateixa. Pura Alegria, que així és com es diu, no és, ni més ni menys que el reflex audiovisual d'una experiència pilot que desenvolupa l'institut L'Assumpció per a incentivar els seus alumnes a llegir. Però és una mica més. És també la confiança plena que l'impulsor d'aquesta iniciativa, Josep Maria Asencio, té en la lectura com a motor de l'educació i com a vehicle d'integració educativa. Fa ja unes quantes dècades, en aqueixos mateixos murs, encara que bé és cert que amb altres vímets pedagògics ens van involucrar, a tota una generació, en la passió per la literatura. Era una mica més habitual per aquell temps, quan l'era cibernètica ni tan solament es presagiava, quan la cultura audiovisual, encara que començava a envair les llars, no copava l'oci dels més menuts, era habitual asseure's a llegir una novel·la o un conte. Ara els videojocs, internet o el xat han desplaçat la lectura de tal manera que es poden fer afirmacions tan sorprenents com ara que el 20% dels universitaris no ha llegit un llibre. Una exageració? Poguera semblar-ho, però si l'asseveració procedeix de José Antonio Marina, un dels grans gurús de l'educació actual a Espanya, sembla que la dada siga llavors molt més rigororosa. Marina va estar el dimarts a Elx i a més d'enorgullir-se d'aquest tipus d'iniciatives, va marxar meravellat, fins a l'extrem que va anunciar que actuaria d'ambaixador del documental i del foment de la lectura que l'institut de l'Assumpció promou. Perquè llegir forma de tal manera una part de l'experiència humana que bona culpa del que som ho devem als textos llegits. I als no llegits.