12 de juliol de 2006

Conte de les tres reixes

El jove deixeble d’un filòsof arriba a casa d’aquest i li diu:
–Escolta, mestre, un amic teu ha estat malparlant de tu amb malvolença...
–Espera! –l’interromp el filòsof–, ja has fet passar per les tres reixes allò que vols contar-me?
–Les tres reixes?
–Sí. La primera és la veritat. Estàs segur que allò que vols dir-me és absolutament cert?
–No. Ho vaig sentir comentar a uns veïns.
–Almenys ho deus haver fet passar per la segona reixa, que és la bondat. Això que desitges dir-me, és bo per a algú?
–No, en realitat no ho és. Al contrari.
–Ah, vaja! L’última reixa és la necessitat. És necessari fer-me saber això que tant t’inquieta?
–Si et dic la veritat, no.
–Aleshores...

Aquest conte el replega Angélica Sátiro per fer-nos pensar en diverses qüestions:
  1. El mestre condueix el procés reflexiu del jove deixeble per mitjà de preguntes i deixa que la conclusió siga seua. Li dóna, doncs, l'oportunitat d'aprendre.
  2. El mestre proposa criteris perquè el jove puga reflexionar sobre el valor (la bondat), la validesa (la veritat) i la importància (la necessitat) del que vol parlar. En fer així, el mestre ajuda que el seu jove deixeble desenvolupe el seu pensament crític i acurat. La pròxima vegada, el deixeble intentarà avaluar el que ha de dir i es farà més rigorós usant la paraula.