 |
| Foto cedida per Anna Gascón (@amoraescena) |
En aquest post reproduïsc el text de la presentació que amablement em va convidar a fer Gemma Lluch del seu llibre La lectura al centre, publicat per l'editorial Bromera, la vesprada del 24 de maig a la Llibreria Abacus de València. Vaig tenir també el privilegi de compartir-la amb la companya de xarxa Laura Santacruz.
Gràcies,
Gemma per convidar-me a dir unes paraules en la presentació del teu
darrer llibre LA LECTURA AL CENTRE. També vull agrair-te les
citacions que hi fas d'algunes modestes activitats meues de lectura i
escriptura en secundària publicades als wikis.
Començaré
aquesta breu intervenció amb algunes constatacions presentades en
treballs recents, especialment en els estudis de Mireia Manresa,
experta en els hàbits lectors dels infants i adolescents, la qual divulgava mesos arrere les dades següents en una conferència.
La
institució escolar no ha tingut definida com a finalitat la
construcció d'hàbits lèctors en els estudiants fins a
l'actualitat. Es donava per descomptada la motivació intrínseca i
l'hàbit lector amb què havia d'arribar l'alumne al cole o
l'institut. L'escola pensava a ensenyar el patrimoni cultural i
literari dels textos canònics per mitjà de l'anàlisi i del
comentari de text i no atenia a les limitacions que els lectors
febles o no-consumidors de literatura pogueren presentar. Més tard,
amb l'allargament de l'escolarització als 16 anys, s'agreujà el problema. De quin problema parlem?
Que des de
1r fins a 3r ESO trobem el període en què es perden el major nombre
de lectors que lligen per plaer, per voluntat pròpia, fins quedar-se
reduït al 50% del total. I tanmateix, a l'ensenyament mitjà no hem
creat encara a la majoria de centres de secundària les accions
necessàries per a frenar aquesta pèrdua de lectors. Heus ací el
repte de l'ensenyament actual: consolidar lectors a primària i
evitar-ne la pèrdua a secundària.
Per què
se n'ha de fer càrrec l'escola?
Perquè té
una funció social i formativa de primer ordre. Social, per a
compensar les desigualtats amb què arriben els alumnes per diferents
causes. I formativa, per a estendre socialment la massa crítica a fi
que els estudiants siguen capaços d'interpretar la realitat de
manera més rica i complexa.
Com ho
pot aconseguir l'escola?
1r.
Facilitant l'accés a la diversitat de textos, entre els quals, els
literaris, els funcionals, els multimèdia i els digitals o
electrònics.
2n.
Augmentant les possibilitats de llegir de manera continuada i lliure.
Amb aquestes
dues grans línies d'actuació la freqüència lectora dels joves
s'incrementaria i es produiria un trasllat de l'hàbit de llegir cap
afora de les aules. L'hàbit de llegir i la formació literària es
retroalimentarien contínuament mentre es va treballant a classe. Una
cosa portaria a l'altra.
En les
proves PISA s'ha demostrat que els alumnes de més bona comprensió
lectora són aquells que lligen textos llargs i de ficció de manera
continuada. Hi ha estudis recents que palesen aquestes dues
afirmacions:
1a. Els
programes escolars de foment de la lectura provoquen una millora de
les habilitats lectores: alt nivell de comprensió textual, fluïdesa
i domini del vocabulari.
2a.
Llegir molt i de manera continuada millora les capacitats valoratives
dels joves perquè s'adquireixen REFERENTS útils per comparar textos
literaris i funcionals.
Com
formar en la lectura?
Ací és on
entra en joc el llibre que presentem aquesta vesprada LA LECTURA AL
CENTRE. Ho explica Gemma al començament: “Mitjançant pràctiques
destinades a la promoció de la lectura articulades per mitjà del
PLA DE FOMENT LECTOR al centre educatiu.”
Per què
un pla de foment lector?
Seguint de
prop les paraules de Gemma, perquè dissenya projectes que tenen en
consideració un marc teòric, un altre marc que analitza i s'adapta
a la situació escolar i un tercer que opera pensant en les
pràctiques de lectura a llarg termini i en quins contextos
desplegar-les.
El llibre
aporta de manera molt clara i ordenada les estratègies específiques
per a dissenyar un pla de lectura al centre, descriu la manera
d'acompanyar-lo amb la figura del mediador i com avaluar-lo. La
finalitat última serà la d'unir la lectura i l'escriptura més
enllà de les tasques escolars a fi de consolidar bona cosa de
lectors que arriben a llegir amb freqüència, varietat i quantitat
de textos.
Vull
destacar tres aspectes que m'agraden molt del llibre:
1r.
Em semblen utilíssimes les fitxes per a posar en marxa el PLC i per
avaluar-lo. El fet que el pla incorpore clarament tots els actors de
l'escola: professors, família i estudiants. Normalment no actuem
d'aquesta manera als centres educatius.
2n.
M'agrada molt l'ajuda dels criteris per a seleccionar llibres
informatius i de creació. Ens obliga a prendre consciència dels
títols que triem per als nostres alumnes tot fent-nos les preguntes:
per a què llegiran determinat títol, amb qui el llegiran, on el
llegiran i què faran després de la lectura. Aquests criteris ens
orienten sobre totes les variables a considerar: des de l'edat del
lector fins als temes i els valors de les lectures.
3r. Em
sembla un complement necessari i enriquidor el tercer apartat del
llibre: els 36 exemples de bones pràctiques de lectura i escriptura
on es dóna compte d'experiències reals desenvoluades en els centres
educatius per tal que els joves lectors adquirisquen motivacions
“intrínseques” per a llegir. En essència són activitats que
inclouen el treball cooperatiu, dissenyades per a parlar dels
llibres, per a donar la veu als estudiants, per a investigar, crear i
recrear, escriure i reescriure, per a l'alfabetització mediàtica i,
no me n'oblide, també per a la formació d'un perfil públic en
internet amb la “guia d'ús” de les xarxes socials i dels entorns
educatius de la web. A més, amb algunes pràctiques es fan
activitats d'aprenentatge dels gèneres discursius i de la funció
social dels textos, necessàries per a l'adquisició de competències
vinculades amb la llengua i la literatura, entre d'altres.
Pel que fa a
l'ús de les TIC, el treball que realitzem molts professors a través
de les noves tecnologies és efectiu per a desplegar les diverses
competències que perseguim en un curs concret (lingüística i
literària, digital, aprendre a aprendre, autonomia personal, etc.)
tot guiant els alumnes en les lectures i fent-los produir textos
escrits, orals i multimodals que acompanyen les seues interpretacions
i la seua creativitat. Però aquestes pràctiques -i faig una
autocrítica- millor haurien d'estar inserides en plans
d'actuació que afecten als departaments didàctics i a tota la
comunitat educativa per tal de millorar amb més efectivitat els
hàbits lectors dels joves i, de retruc, disminuir l'índex de fracàs
escolar, tots dos fortament relacionats.
La tasca que
s'ha de fer en un Pla de Lectura és complexa perquè necessita de
constància, d'implicació de bona part del professorat i fins i tot
de les famílies; necessita retroalimentar-se i ser avaluat pel
mateix centre. Des del realisme de les dades que obtinguérem per a
iniciar-lo i la participació, ni que fóra modesta, dels actors
implicats, un pla lector de centre es veuria compensat amb una
recuperació d'alumnes lectors, un creixent augment de la seua
constància i la creació d'un ambient lector, d'una comunitat
lectora, que podria propagar-se per contagi. Al poc de temps la
motivació de llegir en els considerats lectors febles seria
voluntària. I cada vegada més estudiants farien progressos en la
valoració de les obres de manera que l'educació literària tindria
una part del camí recorregut.
Vull acabar
citant l'eslògan i leit-motiv del darrer congrés LEER.ES celebrat a
Madrid la passada tardor: “Necessitem una escola que proporcione
motius per a llegir i escriure.”
Amb
sinceritat, el llibre de Gemma Lluch, La lectura al centre, em
sembla una ferramenta imprescindible per a encetar o continuar la tasca de
formar els alumnes en els hàbits de lectura i per a crear lectors
competents en el nostre sistema educatiu.
Comentaris