Diada d'Estellés: recordant...

No volia deixar de commemorar la diada de l'Estellés. Fou important per a mi, ho és encara. El recorde avui amb alguns poemaris seus damunt la taula, entre els quals hi és Nights that make the night, mentre em remunte a 1979, la meua primera lectura del Llibre de Meravelles a l'Institut. Encara no ens examinàvem de valencià al selectiu però la meua classe el va llegir en Literatura Espanyola. Al desembre de 1980 va baixar a Elx Ovidi Montllor i Toti Soler per a acompanyar el poeta mallorquí Josep Maria Llompart en la presentació d'un llibre de poesia de joveníssims il·licitans: Entranyes per a l'augur. L'Ovidi va recitar l'Estellés amb veu portentosa i amb una emoció que encara ressona al meu record trenta anys més tard: Ovidi i Estellés units per la paraula. Hi eren Llompart, Gaspar Jaén, Jaume Pérez, Biel Sansano i els amics poetes amb el seu primer llibre.

Vaig començar a escriure en català quan em van regalar en 1980 el seu poemari El Corb, de Quaderns Crema. Vaig anar construint la llengua escrita treballant i memoritzant aquells poemes marcadament eròtics i homenatjadors, “amb paraules planeres”. Després vingué el fracassat intent d'imitar-lo fent versos. No. Hi havia molt més al darrere dels seus mots que me'l feren definitivament inimitable i personal. Més valia continuar llegint-lo i res més.

L'Estellés el vam conéixer a la Facultat de Filologia de València. Hi venia de tant en tant a llegir poemes i a contar anècdotes. Era molt pròxim i divertit. En conserve una gravació sonora, si bé deficient. Nou anys més tard, vaig visitar-lo a sa casa. Estava ja molt malalt després de la trombosi cerebral, a penes podia parlar amb claredat. M'hi va introduir Jaume Pérez Muntaner. Jo li duia un contracte que m'havia enviat David H. Rosenthal per tal que Vicent cedira els drets de traducció d'una selecció de poemes que es publicarien en anglés a Nova York el 1992. La coberta seria de Manolo Boix. Una sèrie de problemes i la malaltia de Vicent havien endarrerit molt de temps la traducció en una de les més prestigioses editorials novayorkeses. Amb mà tremolosa va signar, després xarràrem una estona. Estava content de “travessar el toll” amb la seua poesia. Volia fins i tot corregir les proves d'impremta -en anglés! En cap moment no abandonà el seu bon humor. Sa muller, Isabel, romania vora seu callada i amatent. I l'any 92 va aparéixer per fi l'edició americana dels poemes escollits de V.A.E: Nights that make the night. Encara el pogué veure.

Al pròleg, Rosenthal escriu:

S'ha reconegut Vicent Andrés Estellés com un dels poetes excepcionals de Catalunya i Espanya. Com altres de la seua generació -Gabriel Ferrater, Martí i Pol i Joan Vinyoli, per exemple- escriu poesia que d'un primer cop sembla transparent, però immediatament després llança el lector en un món de records vívids, d'impressions sensorials. Els seus significats més pregons adquireixen matisos en cada lectura successiva. Si el poeta és desconegut als Estats Units es deu al simple fet que escriu en català.

Per acabar, tinc la sensació que cal continuar difonent la poesia d'Estellés, que cal llegir i rellegir-lo, escorcollar entre els seus versos i gaudir-lo novament. Per això celebre enormement la iniciativa, ja multitudinària, d'homenatjar-lo cada 4 de setembre amb lectures i festes. “Now I'd like to write a nice poem...
 ___________

Altres homenatges: Antaviana, Un Entre Tants, La paraula nostra, Pica'm, Vilaweb.

Comentaris

Per autors de llengües petites (o no tant), és important que hi hagi traduccions.

Les traduccions ens obren al món i ens ofereixen el món en safata de plata.
Oreto Doménech ha dit…
Se m'havia escapat aquesta preciositat de text. GRàcies!