Al recent Congrés de València vaig seguir amb força curiositat la comunicació d'Esther Martínez i Carmen García sobre la seua experiència al voltant de les tertúlies literàries dialògiques en castellà i anglés dutes a l'aula amb 1r i 4t ESO en un centre de Coslada (Madrid). El mètode, aplicat inicialment en l'alfabetització d'adults des dels 80, està escampant-se amb força a l'educació secundària amb diversos objectius: l'acostament lúdic a les lectures del curs i la creació d'un espai on l'alumnat compartisca idees, sentiments i opinions suscitades per la lectura. L'organització és ben senzilla i la podeu llegir en els enllaços que donem. Un dels punts forts és comptar durant l'activitat amb voluntaris externs adults (algun membre familiar o professors aliens a la classe). Les participacions, moderades pel professor de la matèria, s'engeguen amb un resum voluntari dels capítols llegits i amb la lectura de fragments subratllats per un alumne, després de la qual ha d'explicar els motius que l'han dut a destacar aquests passatges. Des d'ací s'enceta la tertúlia amb els comentaris dels companys basats en les impressions dels fragments llegits o de l'obra. El moderador de la tertúlia recondueix els temes discutits i proposa vies de reflexió rellevants si ve al cas. Pel que fa a l'avaluació del procés, Esther i Carmen proposen un registre de la freqüència i de les intervencions de cada alumne per a valorar-ne el treball fet amb la lectura. En la conclusió assenyalen que l'alumnat ha millorat l'actitud envers la lectura i la capacitat de comprendre i aprofundir en allò que llegeixen.Allò que s’ensenya sobre literatura és molt important per tot el món; però al meu
parer, la teoria no és suficient, queda una mica incompleta ja que no desenvolupa el
pensament. S’han d'estimular els sentiments les sensacions, les idees i les vivències.
Tots aquests conceptes són molt importants per tenir una ment més oberta i poder
comunicar-se amb tots tipus de persones, i ser més tolerants comprensius i raonables,
per tenir una convivència més pacífica.
Una altre punt favorable a aquesta pràctica és el fet que es realitza amb títols de la Literatura anomenada clàssica al costat de la contemporània. En la meua opinió, aquesta manera d'acostar-se a la lectura a classe em podria permetre plantejar, com a moderador, alguns paràmetres de lectura -citats a l'entrada anterior del bloc- que poden passar desapercebuts als estudiants o sobre els quals vull incidir perquè els incorporen a la seua valoració.
A 4t ESO, on vull dur aquesta experiència, hem proposat per al curs lectures de diferents gèneres. En la primera avaluació comencem amb la peça teatral de Manuel Molins Abú Magrib, Edicions Bromera. No m'importaria comptar fins i tot amb la seua presència en alguna de les sessions de tertúlia, ja que és un autor accessible. En la segona avaluació la proposta juga amb la poesia: Poesia per a joves. 66 poemes imprescindibles (a càrrec de Montserrat Ferrer), Tàndem Edicions. I al tercer trimestre diversifiquem els gèneres de manera optativa en conte (El conte modern. Una antologia -a cura d’Enric Iborra-, Edicions Bròsquil) i novel·la (10.193 Escuma de mar, Manel J. Arinyó, Perifèric Edicions), obra interessant que guarda relació amb un dels temes en voga: la guerra i els seus efectes en la pell del poble. Amb aquestes obres intentem oferir un panorama actual i de bona qualitat. Enguany ens aproparem a aquestes lectures a través de les tertúlies literàries, en gravarem la interacció en mp3, i experimentarem la utilitat que té aquest diàleg per a impulsar l'alumnat -els més refractaris- a la lectura i a la bona literatura. Ja en parlarem.
Comentaris